Una llengua romànica

romanica-maxi

L’aranès és el nom que rep la llengua occitana de la Vall d’Aran. La llengua d’òc o occità pertany al grup de llengües romàniques o neollatines i està constituït per sis grups dialectals: vivaro-aupin, provençau, lemosin, auvernhat, lengadocian y gascon.L’aranès és una variant del dialecte gascó. Observeu el mapa de la zona lingüística de l’occità amb els dialectes que el constitueixen.
Superficie: 190.000 Km2

Característiques del gascó: trets evolutius

  • Omissió de la F llatina per la H, a vegades aspirada: FERRUM> hèr, FILIU> hilh
  • Caiguda de la N intervocàlica: FARINA> haria, UNA> ua
  • Canvi o omissió de L final a U semivocal: SAL> sau, MALU> mau
  • Evolució de LL llatina interior o final: VITELLUS> vedèth, BELLUS>bèth
  • LL intervocàlica passa a R: BELLA> bèra, GALLINA>garia
  • Aparició d’A protètica davant la R inicial, duplicant així la R: ROTA> arròda, RADICE> arraïc
  • Metàtesis de –R: VENTRUM> vrente, CAPRA> craba

Cuadro comparativo junto a otras lenguas románicas:

Llatí

Francés

Italià

Castellà

Català

Aranès

1. Festa
fête festa
fiesta
festa
hèsta
2. Luna
lune luna luna lluna lua
3. Mele miel mele miel mel mèu
4. Castellum
château
castello castillo castell castèth
5. Illa
elle lei ella ella era
6. Ridere
rire ridere
reir riure arrir
7. Capra chèvre capra cabra cabra craba