Es lòcs deth Tour ath sòn pas pera Val d’Aran

Vielha, 8 de junhsèga de 2016.- Era Val d’Aran acapare lòcs damb encant a on i passarà era sèrp multicolor deth Tour de França 2016. En sòn recorregut per tèrres araneses era carrèra contemplarà desparièrs paratges.

002

Era Tor deth Generau Martinhon, sedença centrau deth Musèu dera Val d’Aran, plaçada en casc antic de Vielha. Ua casa senhoriau deth sègle XVII, a on se pòt visitar era exposicion permanenta dera istòria dera Val d’Aran, des dera preistòria enquias nòsti dies.

Mès endeuant eth “pelotón” contemplarà era glèisa de Sant Joan d’Arties, estendard dera arquitectura romanica aranesa. Era glèisa sauve ena sua interiora un ric conjunt de pentura murau reneishentista deth S.XVI e retaules d’estil gotic, barròc e imatjariá des sègles XIII ath XVIII.

Un des tucs mès representatius dera Val d’Aran, ei eth tuc deth Montardo, de 2.833m. Era sua ascension comence en Arties, en tot passar pera zòna dera Restanca. Ena ascension se contemplen es lacs e permet tanben era connexion damb eth Parc Nacionau d’Aiguestortes.

En tot auançar trobaram era glèisa de Sant Andreu de Salardú, apertànher ath romanic dera S.XII, sauve era talha de Crist de Salardú, òbra mèstra dera imatjariá romanica, ath delà d’un magnific conjunt de pentures reneishentistes des sègles XVI-XVII.

En Tredòs, mos demore eth balneari de major nautada d’Euròpa. Era aigua sorgís a 32ºC a 1.740 mètros. Er Otèl Banhs de Tredòs, aufrís as sòns visitants era possibilitat de poder gaudir d’un sojorn en plea natura pendent tot er an.

Un des lòcs damb major atractiu, ei eth Circ de Colomèrs, ena zòna de lacustre, damb mès de 40 lacs d’origina glacièr, que se pòden recórrer a trauès de diferenti senders, en tot contemplar tucs de mès de 3.000m. Salardú, ei d’aute des accèssi ath Parc Nacionau d’Aiguestortes e Estany de Sant Maurici des dera Val d’Aran.

En tot seguir eth recorregut dera 9au etapa deth Tour, arribaram entà Baqueira-Beret. Era estacion d’esquí dera Val d’Aran, damb tres domenis esquiables: Baqueira, Beret e Bonaigua. Ei era estacion de referéncia des Pirenèus, damb 155Km. esquiables, 103 pistes, 34 remontes e ua aufèrta complementària (restaurants, cafeterías, loguèr de materiau, escòles d’esquí,..) Comparable ara des melhors estacions d’esquí d’Euròpa e deth mon. Era estacion acuelh competicions internacionaus coma era Copa deth Mon de Snowboard Cross eth darrèr iuèrn.

Era carretèra mos pòrte a Pla de Beret, eth plan naut mès gran d’Euròpa, qu’acuelhec en 2006 era fin d’etapa deth Tour de França. Era riquesa des sues pastures a estat motiu d’atraccion entàs pastors des dera preistòria, pròva d’açò son es necròpolis, monolits e d’auti monuments arqueologics qu’acapare. Sense desbrembar Montgarri, antic pòble abandonat que manten un refugi e eth sòn santuari.

Finalament, es ciclistes coronaràn eth pòrt dera Bonaigua, eth darrèr enclavament deth recorregut deth Tour per tèrres araneses.

Damb motiu dera 9au etapa deth Tour de França que gesserà eth dimenge 10 de junhsèga des de Vielha- Val d’Aran, eth passat 27 de mai s’inaugurèc en Portilhon eth monolit en aumenatge as campions espanhòus deth Tour de França, Federico Martín Bahamontes, Luis Ocaña, Pedro Delgado, Miguel Induráin, Oscar Pereiro, Alberto Contador e Carlos Sastre, que s’a convertit en lòc de referéncia entà toti es aficionadi ath ciclisme.

Comments are closed.