Es grops politics d’Unitat d’Aran (UA – PM – PSC), Convergéncia Democratica Aranesa (CDA) e Partit Renovador d’Arties – Garòs (PRAG) an acordat per consens ua prepausa de projècte sus eth regim especiau dera Val d’Aran, qu’a per objectiu revisar, mielhorar e actualizar eth regim especiau pròpri d’Aran, establit per miei dera Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, entà protegir eth caractèr singular d’aguesta “comunitat”, sustot era sua “identitat occitana”, que reconeish, empare e respècte er Estatut d’Autonomia de Catalonha, cossent damb çò previst peth sòn article 11 e pera sua Disposicion addicionau 5au.
 

En representacion des grops e eth Conselh Generau, eth sindic Francés Boya (UA), eth conselhèr generau Carlos Barrera (CDA) e eth conselhèr generau José Antonio Bruna (PRAG) an presentat aué era prepausa ar ensemble des representants institucionaus, locaus e politics d’Aran, ena sedença deth Conselh Generau, en Vielha. Era prepausa, qu’incorpòre demanes des Ajuntaments, se harà a arribar ath Govèrn dera Generalitat, per miei deth departament de Governacion e Administracions Publiques, entà dar cors ara sua tramitacion parlamentària. Mentretant, eth Conselh Generau daurirà un procès dubèrt de participacion ciutadana atau coma des institucions locaus e societat civil entà dar a conéisher era sua prepausa e sosmetér-la ara consideracion der ensem dera societat.

Era prepausa de projècte de lei d’Aran que presenten es grops damb representacion en Conselh Generau permeterie auançar de forma substanciau en autogovèrn, en tot establir un modèl garantista, qu’apòrte mès seguretat juridica en reconeishement detalhat des competéncies enes matèries corresponentes e en establiment d’esturments especifics entà crear un modèl pròpri de finançament e, per tant, entà garantir er exercici avient der autogovèrn. Era lei vigenta de 1990, que serie substituïda, se limite a enumerar es matèries sus es quaus eth Conselh Generau aurie competéncies e establís un  finançament pròpri deth de règim locau. Aguest pas entà dauant se concretarie en un redactat de mès de 70 articles (era actuau n’a 25), que darie a Aran e ath Conselh Generau un major rang d’especificiatat politica e culturau e reconeishement institucionau respècte deth Principat de Catalonha.

Realitat nacionau

En preambul dera prepausa, s’establís que “es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen Aran coma ua realitat nacionau damb entitat pròpia dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles”. Atau madeish, Aran se constituïrie en coma “comunitat politica e entitat de natura territoriau”, a on er autogovèrn exercís “foncions pròpries deth Govèrn dera Generalitat” e foncions dera Administracion locau (article 3).

Ens territoriau

Se consagre que “Aran non pòt èster includit laguens de cap division territoriau ne administrativa de Catalonha que non sigue era madeisha” (article 4) e qu’Aran tanpòc “non s’intègre en cap division territoriau entara organizacion des servicis dera Generalitat” (article 62).

Lengua e drets lingüistics

Era prepausa reconeish er Institut d’Estudis Aranesi coma era autoritat lingüistica e academica der aranés as efèctes dera sua normativizacion (article 7) e reconeish tanben eth dret de conéisher e utilizar er aranés e d’èster atengut orgaument e per escrit en aguesta lengua enes relacions damb era Administracion e, se sollicite, enes relacions damb era justícia (article 8). Ath delà, s’inste ara Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus a garantir er usatge dera lengua enes sòns canals de difusion e “eth desplegament d’un sistèma audiovisuau pròpri entà Aran” (article 11).

Estatut deth Sindic

Eth cargue de Sindic serà incompatible damb quinsevolh aute cargue public en d’auta administracion e eth mandat deth madeish demorarà limitat a un maxim de tres mandats consecutius (article 25), segontes prepausen es grops politics deth Conselh.

Encastre competenciau

Eth Conselh Generau demane, coma critèri generau, qu’es leis de Catalonha “an d’atribuir, transferir, delegar o encomanar era gestion” ara maxima institucion aranesa des competéncies e foncions qu’exercissen es servicis territoriaus dera Generalitat (article 28).

Cultura

Li corresponerie ath Govèrn d’Aran era gestion des centres culturaus e era decision en matèria de planificacion e execucion des plans dera Generalitat entà equipaments culturaus, atau coma se desprén (article 32).

Dret civiu aranés

Es grops politics vòlen elevar a rang de lei era reconeishença deth dret civiu privat e de dret public entà garantir era sua perviuença (article 33).

Urbanisme

Eth Conselh Generau participarie ena ena “elaboracion, aprobacion, execucion e seguiment” des esturments de planificacion territoriau dera Generalitat de Catalonha qu'afècten a Aran, atau coma ena elaboracion der informe dera Comission Bilaterau Generalitat – Estat entà determinar er emplaçament d’infraestructures e equipaments tant dera Generalitat coma de titolaritat estatau (article 35).

Abitatge

Eth Conselh Generau d’Aran ostentarie, per prumèr viatge, es competéncies de promocion e gestion d’abitatge public, autant destinat ara venda, coma ath regim de loguèr (article 42).

Educacion

Se prepause qu’Aran se constituïsque coma “zòna educativa”, cossent damb aquerò qu'establisque era legislacion reguladora dera educacion en Catalonha (article 36).
 
 

Politiques d’igualtat

Eth Conselh Generau d'Aran promoirà era transversalitat enes politiques partitàries e d’eradicacion dera violéncia de genre, en tot estampar valors, critèris e nòrmes d’equitat de genre en totes es sues accions e politiques publiques, tant especifiques coma generaus, atau coma s’emplacen es grops (article 40).

Sanitat, Miei Ambient e Torisme

S’elevarien a rang de lei es competéncies que corresponen ath Conselh Generau enes facultats d'execucion des leis vigentes en matèries coma Sanitat, Servicis Sociaus, Miei Ambient e Torisme, cossent damb es decrèts de transferéncies de competéncies e servicis, atau coma es potestats entà establir, mejançant es sues disposicions normatives, mesures addicionaus de proteccion.  

Seguretat publica

Eth Conselh Generau poirie coordinar un còs de policia locau d’àmbit territoriau e, per miei deth departament d’Interior, méter a disposicion un grop de membres deth còs de Mossos d’Esquadra entà hèr es foncions policiaus de besonh entar exercici des competéncies previstes entà amiar a tèrme foncions de proteccion des sues autoritats, bastisses, installacions e servicis (article 53).

Capacitat d’iniciativa legislativa

Era prepausa reconeish ath Conselh Generau era iniciativa legislativa reconeishuda per Estatut d’autonomia de Catalonha des organs representatius des entitats supramunicipaus de caractèr territoriau, e, en quinsevolh cas, pòt èster objècte dera iniciativa legislativa exercida peth Conselh Generau quinsevolh ahèr relatiu as interèssi especifics d’Aran e ath desvolopament deth sòn autogovèrn (article 60).

Participacion deth sindic ena activitat parlamentària

Atau coma se prepause, eth sindic o era sindica serà convidat o convidada a participar enes ponéncies e comissions que debaten iniciatives legislatives que poguen afectar ath territòri d’Aran, e, aumens un còp ar an, se celebrarà un debat sus era situacion d’Aran e eth desvolopament deth sòn autogovèrn ena Comission parlamentària que correspone, cossent damb eth Reglament deth Parlament. Se reconeish tanben era creacion d’ua Oficina entà Aran ena cramba catalana (article 61).

Relacions deth Conselh Generau damb era Generalitat

Eth Conselh Generau vò que, institucionaument, eth Sindic se relacione damb eth President dera Generalitat e qu’es relacions ordinàries entre eth Conselh Generau e era Generalitat se canalizen mejançant eth Departament que determine era organizacion intèrna d’aguesta, qu’aurie d’incorporar ara sua denominacion era d’Aran (article 62).

Era Comission Bilaterau

Era comission mixta se denominarà “comission bilaterau Govèrn dera Generalitat – Conselh Generau d’Aran”, a compdar dera prepausa (article 64).

Eth Hons de cooperacion

En finançament, era Lei de Pressupòsti dera Generalitat “crearà e dotarà, en qualitat de capítol especific, eth Hons de cooperacion dera Generalitat damb eth Conselh Generau d’Aran, damb era fin de garantir era sufiséncia de recorsi deth Conselh Generau”. Er establiment d’aguest modèl pròpri permeterie exercir es competéncies que li agen estat transferides ath Conselh Generau, atau coma desvolopar politiques pròpries. Totun, era creacion deth Hons se harie sense perjudici de çò qu’establís era lei de pressupòsti dera Generalitat entà establir es percentatges de participacion a favor deth Conselh Generau d’Aran en hons de cooperacion locau de Catalonha (article 69).

Lei comarcau

En ua disposicion derogatòria, s’establís era derogacion dera disposicion addicionau 1a deth Decrèt Legislatiu 4/2003, de 4 de noveme, peth quau s’apròve eth Tèxte refonut dera Lei d’organizacion comarcau de Catalonha, que signifique invalidar, as efèctes d’Aran, era lei d’organizacion comarcau.