Jornada explicatiua en Conselh Generau sus era candidatura dera Val d’Aran coma Auviatge dera Umanitat dera Unesco

Vielha, 29 de junh de 2017.- Eth passat deluns debanèc en Conselh Generau d’Aran ua jornada explicatiua entà trabalhar sus eth desplegament e era preparacion der expedient dera candidatura d’auviatge naturau, culturau, artistic e identitari dera Val d’Aran coma Auviatge dera Umanitat per part dera Unesco.

IMG_5879

Ena jornada i participèren eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, e diferenti bailes e pedanis dera Val d’Aran.

Er assessor ena matèria de Cultura e Auviatge deth Conselh Generau d’Aran, Jèp de Montoya, siguec er encargat d’exposar es trabalhs realizadi enquiara e des idèes entath desplegament e preparacion dera candidatura.

Eth conjunt de glèises araneses e es sòns bens mòbles en sòn conjunt, son ua òbra mèstra de critèri e execucion. Eth Crist de Mijaran e eth Sant Crist de Salardú, es sues pèces majors dera escultura romanica. Un aute aspècte a tier en compde son es campanaus e es campanes araneses, cada pòble a era sua glèisa e eth sòn campanau e tot açò en miei d’ua natura singulara.

En un aute orde de causes, Montoya, tanben destaquèc eth hèt que des d’ua societat e economia de subsisténcia, era Val d’Aran age evolucionat entà èster un país modèrn e de servicis, mès sense renonciar a méter era valor era prumèra e mès primitiua des esséncies araneses.

Era infrastructura aranesa esportiua, ludica, otelèra, atau coma era restauracion e era gastronomia tradicionau, pròpria e unica, amassa damb es installacions idroelectriques seràn claus entà arténher era declaracion d’Auviatge dera Umanitat.

Potenciar era hèsta des Barbacans per carnaval, qu’ei era escenificacion ancestrau deth nomentat “Bal der Os”, tau coma ja se hè damb es Hèstes deth huec deth solstici d’estiu, declarat Auviatge Immateriau dera Umanitat.

Era fòrça dera Val d’Aran laguens dera formula mixta d’auviatge naturau e culturau ei en conjunt creat per òme, pòbles, glèises, lengua, cultura, istòria e identitat, entornejat dera beresa d’endrets coma era Ribèra de Toran, de Canejan e eth Tuc deth Montlude; era Ribèra dera Artiga de Lin; era Ribèra de Varradòs; Beret e Montgarri; Aiguamòg e Valarties.

aguesta iniciatiua conde damb eth supòrt der Institut d’Estudis Ilerdencs.

Comments are closed.