Setmana Santa ena Val d’Aran

processon

Eth municipi de Bossòst consèrve era procession.

Era Setmana Santa, periòde laguens deth calendari litúrgic catolic en quau se rememòrien es hèts dera passion, mòrt e resurreccion de Jesucrist, a un fòrt arrelament culturau e hestiu en nòste país. Es hèts dera Passion narrada en es tèxtes evangèlics mos meten deuant eth que, en tot manlheuar ues paraules de Joan Francesc Mira, seguraments son «scènes e tèmes narratius non superadi era difusion a trauès des sègles».

Aguesta difusion e era sua fòrça narrativa e simbolica s’an exprimit istoricaments a trauès de representacions, rituaus e ceremònies, que n’includissen ua carga e tension dramatica importanta: personatges coma es armadi; figures coma es penitents, que serven er anonimat deth sòn sofriment jos tuniques e vestes; d’auti personatges e figures, ja siguen umanes o escultoriques, que representen es protagonistes e es hèts condadi pes evangèlis o pes advocacions dera religiositat populara, sense desbrembar es representacions teatraus dera Passion, d’origina medievau.

Eth Monument de Bossòst ei possiblaments un des mès espectacular e istorics que se realizen en Setmana Santa. Se recurbís tot eth presbiteri damb uns plafons de husta damb tela pintada a on se representen eth Diu Creador e scènes deth Sant Sopar, era Passion e era Resurreccion. Aguestes pentures daten de fins dera s. XVI o principis dera s. XVII. Auti guarniments floraus conformen aguesta capèla funerària efimera e singulara qu’acuelh eth Còs de Crist (era Eucaristia), mentre represente que Jèsus ei mòrt.

En Bossòst i trapam diuèrsi personatges: es Armadi, eth Nazarens e eth Cirineu, era Verònica, Maria Magdalena, es “ploraires”, era Samaritana, dus Armadi dansaires, mainatges vestidi d’angels o de nazarens. Tanben i participen diuèrsi passi. Era contextualizacion dramatica des Armadi de Bossòst en seguici resulte fòrça ajustada as hèts dera Passion, donques que non dirigissen era procession, mès que se placen escortant Jèsus eth Nazaren, tau e coma narren es tèxtes evangèlics.

Procession ena quau i participe, ath delà de bèri passi e scenificacions deth Viacrucis, eth pas deth Sepulcre, que represente er enterrament de Jèsus. Es passi deth Nazaren e era Pietat son portada a espatles des vestes, deth temps qu’era Dolorosa ei portada per hemnes endolades. Aguestes processions de Bossòst s’an conservat des der an 1879.

Se trèn es imatges de Crist Ressuscitat, portada e acompanhada pes òmes, e era dera Mair de Diu, portada per gojates e acompanhada pes hemnes. Represente eth rencontre entre Jèsus e Maria dempús dera Resurreccion.

Totes dues imatges gessen dera glèisa, mès per pòrtes diferentes e hèn era procession per carrèrs diferenti. Es armadi acompanhen eth Crist Ressuscitat, damb un aute ritme, joiós e alègre. Es dues imatges se trapen ena scena dera amassada, en tot representar que se hèn un punet. Un còp retrobat tornen plegades ara glèisa.

SETMANA SANTA BOSSÒST:

Dies: 17, 18 e 20 d’abriu

– 17 d’abriu. De 19h00 a 21h00
– 18 d’abriu. Entàs 10h00 e de 19h00 a 21h00 e 22h30
– 20 d’abriu. Entàs 13h30

Comments are closed.