info.museu@aran.org<\/a><\/p>\nServici
\nVisites guidades damb res\u00e8rva per auan\u00e7a.[\/vc_toggle][vc_toggle title=”Visita guidada”]Er auviatge, ua forma de lotjament pr\u00f2pia d\u2019Aran, ei format per un ensem de bastisses destinades t\u00e0 demoran\u00e7a e tath trabalh. Aguestes bastisses se trapen pla\u00e7ades ath torn d\u2019un corrau centrau que simbolize era unitat que fistone era casa coma entitat sociau. Eth corrau se presente coma era p\u00e8\u00e7a centrau der ensem e ordene e dispause es bastisses.<\/p>\n
Er auviatge formaue un solet ensem diferenciat dera r\u00e8sta de cases deth p\u00f2ble. Aguest tipe de lotjament corresponie a un estatus sociau anautit, es cases dera m\u00e0ger part de familhes non presentauen ensems diferenciats e soent en ua madeisha bastissa, tamb ua distribucion verticau, se compartie b\u00f2rdes e casa.<\/p>\n
Elements der auviatge de \u00e7\u00f2 de Joanchiquet:
\nA. Portau principau
\nB. Corrau deth davant
\nC. Lotjament familhar
\nD. B\u00f2rda, s. XVIII
\nE. Corrau deth darr\u00e8r
\nF. B\u00f2rda, s. XIX
\nG. Portau deth darr\u00e8r ( da acc\u00e9s ath lauader deth p\u00f2ble)
\nH. Pocingles
\nI. Colom\u00e8r
\nJ . Verg\u00e8r (camp de frut\u00e8rs)
\nK. Casau (uart)<\/p>\n
C. Lotjament familhar<\/p>\n
Planta baisha<\/p>\n
Era p\u00f2rta d\u2019entrada se trape ena fa\u00e7ada climatologicament m\u00e8s afavorida. Es cases benestantes presentauen es fa\u00e7ades perbocades e ondrades. Era p\u00e8ira vista \u00e8re considerada pr\u00f2pia des cases praubes e des b\u00f2rdes.<\/p>\n
Era entrada, cau\u00e7adada tamb granes labades de p\u00e8ira, se place aproximadament en \u00e8ish de simetria dera casa e serv\u00eds de distribu\u00efdor entre es diu\u00e8rses estances que i a ena planta baisha. Ei ua des p\u00f2gues p\u00e8ces dera casa a on se trapen labades de p\u00e8ira, era m\u00e0ger part an eth sol\u00e8r de husta.<\/p>\n
Era codina \u00e8re era p\u00e8\u00e7a m\u00e8s cauda e era m\u00e8s enlumenada dera casa quan se h\u00e8ge de net. En era, es diferenti membres dera familha i desvolopauen diu\u00e8rses activitats: codinar, minjar, cauhar-se, hilar, jogar, pregar, …<\/p>\n
Espaci semiprivat, era codina demoraue dub\u00e8rta tanben as vesins deth p\u00f2ble, sustot pendent es longues nets d\u2019iu\u00e8rn, quan ath torn dera grana humen\u00e8ja s\u2019organizauen es nomentades \u201ccauhades o serades\u201d o amassades de vesins. \u00c8re tanben ua veirina a on se mostraue eth poder economic dera casa, era m\u00e0ger o mendre quantitat de m\u00f2bles e era vaish\u00e8ra que s\u2019i exposaue, \u00e8re un refl\u00e8xe dera posicion sociau e economica dera casa. Ath del\u00e0, quan \u00e8re era ora d\u2019anar a dromir, era codina se convertie tanben en cramba reservada ent\u00e0s m\u00e8s vielhs dera casa o ent\u00e0s malauts.<\/p>\n
Ent\u00e0 sauvar es truhes que cuelhien enes sues t\u00e8rres, es de Joanchiquet dispausauen de tres l\u00f2cs, eth cereret, dej\u00f3s dera escala, e dus auti petiti cer\u00e8rs pla\u00e7ats respectivament ath miei dera codina e deth soleret, as quaus s\u2019accedie en tot lheuar ua trapa de husta. Segontes Francisco de Zamora era truha s\u2019implante en Aran entath torn der an 1760. Aguesta se convertic ena basa aliment\u00e0ria durant f\u00f2r\u00e7a decades. Cau rebrembar qu\u2019Aran \u00e8re ua des p\u00f2gues vals pirenenques que li calie importar horment, ja qu\u2019aguest non se i adapt\u00e8c jam\u00e8s as condicions climatiques deth pa\u00eds e era cuelheta non \u00e8re pas sufisenta ent\u00e0 tota era poblacion.<\/p>\n
Eth pastador \u00e8re un espaci a on es hemnes dera casa i desvolopauen sustot tres ah\u00e8rs: emprestir e c\u00f2der eth pan que se minjaue ena casa, h\u00e8r era ruscada des lin\u00e7\u00f2s e c\u00f2der eth minjar ent\u00e0s porc\u00e8ths.<\/p>\n
Eth pan se pastaue aumens un c\u00f2p per setmana. Ent\u00e0 h\u00e8r era ruscada, es hemnes pla\u00e7auen es lin\u00e7\u00f2s laguens eth rusqu\u00e8r pla\u00e7at ara esqu\u00e8rra deth pastador, sus es lin\u00e7\u00f2s i metien eth cendre e alavetz i vessauen era aigua borida, que barrejada tamb eth cendre se convertie en leishiu.<\/p>\n
Suberg\u00e9s tanben eth cendr\u00e8r, espaci pla\u00e7at dej\u00f3s deth horn a on se sauvaue eth cendre que se tiege, com ja auem dit ad\u00e8s, ent\u00e0 lauar era r\u00f2ba o com engreish t\u00e0s t\u00e8rres.<\/p>\n
Ath long dera sua ist\u00f2ria, diu\u00e8rses p\u00e8ces dera casa an cambiat d\u2019estructura, d\u2019usatge o simplament d\u2019asp\u00e8cte: aguest ei eth cas deth gran cer\u00e8r dera casa, ua part deth quau siguec transformada a principis deth s\u00e8gle xx en un salonet ent\u00e0 rec\u00e9ber visites o celebrar taulejades de h\u00e8sta o de comprom\u00eds.<\/p>\n
Presid\u00eds eth salonet eth retrat (un fotomontatge) deth proprietari dera casa tamb era sua prum\u00e8ra hemna defunta, e era sua dusau hemna (fraia dera prum\u00e8ra), vestida de blanc. Eth retrat simbolizaue eth poder sociau e economic dera casa, ja qu\u2019\u00e8re un luxe que non \u00e8re ara man de toti. Aguest fotomontatge tanben mos parle des relacions familhars e es costums matrimoniaus.<\/p>\n
Era m\u00e0ger part des productes destinats tara alimentacion dera familha se conservauen en diu\u00e8rsi endrets deth cer\u00e8r gran: eth vin, en grani barric\u00f2ts de husta: er \u00f2li e era sau, en dornes de terralha o de veire; es hormatges, en palmars o hormatg\u00e8res de husta. Eth cer\u00e8r, h\u00e8ge d’embalet entara lenha e des airines de trabalh.<\/p>\n
Era escala principau se trape en \u00e8ish de simetria longitudinau dera casa, davant dera entrada, causa abituau ena m\u00e0ger part des cases araneses. Deth prum\u00e8r soleret estant, e a trau\u00e8rs d\u2019ua petita p\u00f2rta, se podie g\u00e9sser tath corrau e entara b\u00f2rda deth darr\u00e8r.<\/p>\n
Planta prum\u00e8ra<\/p>\n
Era nomentada \u201csala\u201d \u00e8re ua p\u00e8\u00e7a que servie de distribu\u00efdor entre es diu\u00e8rses crambes que i a en prum\u00e8r pis. Tamb escaden\u00e7a de maridatges, batialhes, h\u00e8stes majors o enterraments, se podie tier tanben coma minjador.<\/p>\n
Aguesta p\u00e8\u00e7a ei amoblada tamb b\u00e8ri m\u00f2bles deth s\u00e8gle XVIII, entre eri ua grana limanda de husta a on sauvauen es lin\u00e7\u00f2s.<\/p>\n
Es crambes \u00e8ren uns espacis sauvadi sonque ent\u00e0s membres dera casa: l\u00e8u jam\u00e8s non se convidaue a un estranh a entrar-i se non \u00e8re ent\u00e0 visitar un malaut o velhar un difunt.<\/p>\n
Aguest barrament des crambes entath deh\u00f2ra contraste tamb era manca de privacitat entre es membres dera casa, evident en h\u00e8t que i a crambes que se comuniquen interiorament e que tanben \u00e8ren compartides sense probl\u00e8ma per indivius de diferentes generacions. Eth conc\u00e8pte de privacitat vigent enes s\u00e8gles xviii-xix ei aluenhat f\u00f2r\u00e7a der actuau.<\/p>\n
Coma era m\u00e0ger part des cases araneses, en \u00e7\u00f2 de Joanchiquet i solien v\u00eduer membres de tres generacions: es pairs-s\u00e9nhers, eth hilh ereu e era sua hemna, es s\u00f2ns hilhs e es frairs non maridats der ereu.<\/p>\n
Generaument, eth cap de familha e era sua hemna tiegen ua des mielhors crambes dera casa, que soent, solien cedir ath hilh ereu quan aguest se maridaue. Aguesta cramba e era deth caperan, son es unenques que dispausen de lar\u00e8r.<\/p>\n
Es beats, \u00e8ren es hilhs excludidi dera eretat. En tot non se marid\u00e8ssen podien demorar ena casa. Quan morien, es s\u00f2ns bens acostum\u00e0uen a tornar entara soca familhara.<\/p>\n
S\u00e8gles ent\u00e0 darr\u00e8r, eth nombre de hilhs que podie auer ua familha aranesa podie \u00e8ster f\u00f2r\u00e7a naut. Aguesta nauta natalitat \u00e8re, ath del\u00e0, compensada per ua nauta mortalitat, sustot de mainatges.<\/p>\n
Segontes es sues possibilitats, es cases benestantes acostumaueu logar un nombre variable de mossardets e mossardetes. Era majoritat d\u2019eri minjauen e dromien ena casa que les logauen, e soent, \u00e8ren considerats membres d\u2019aguesta casa.<\/p>\n
Era carr\u00e8ra eclesiastica \u00e8re un des camins m\u00e8s abituaus que seguien quauqu’uns des cabal\u00e8rs o cabdets des familhes m\u00e8s benestantes. Un c\u00f2p ordenats, es caperans aranesi solien tornar entath s\u00f2n p\u00f2ble d\u2019origina, e tot soent demorauen enes sues cases pairaus.<\/p>\n
Cau remercar qu\u2019enquiath an 1801, Aran formaue part der avescat de Comenges, un an m\u00e8s tard se signe era sua incorporacion ar avescat de Seu d\u2019Urgell, a despiech d\u2019a\u00e7\u00f2, non ser\u00e0 enquiara fin de 1804, tamb era visita deth bisbe tara Val, quan se har\u00e0 era prenuda de possession. Tot e eth trasp\u00e0s, es aranesi conservar\u00e0n eth dret, entre d\u2019auti, d\u2019alistar eri madeishi es s\u00f2ns rectors. Actualament Aran encara conforme un archiprestat unenc.<\/p>\n
Aumens deth s\u00e8gle xix estant, era casa dispausaue d\u2019ua comuna, que siguec des\u00b7h\u00e8ta durant es ans seishanta deth s\u00e8gle xx.<\/p>\n
Es crambes \u00e8ren un espaci de net. Generaument eth nombre e es caracteristiques des m\u00f2bles que i auie depenien dera posicion que tiege ena familha era persona que i dromie.<\/p>\n
Humarau<\/p>\n
Eth humarau ei un espaci sense divisions pla\u00e7at dej\u00f3s deth tet. Aguest humarau complie sustot dues foncions: per un costat, \u00e8ren eth l\u00f2c a on se sauvauen diu\u00e8rsi productes de besonh entath neuriment dera familha; per un aute, servien coma desembrassi de toti aqueri m\u00f2bles e airines que ja non se tiegen.<\/p>\n
Des dues b\u00f2rdes que i a ena casa aguesta ei era m\u00e8s grana. Siguec bastida, probablament pendent eth s\u00e8gle XVIII, en tot adaptar-se ara arribentor dera montanha. S\u2019i embarrauen tant shivaus e mules coma crabes e oelhes. Ath cant d\u2019aquesta b\u00f2rda i auie era pocingla des porc\u00e8ths.<\/p>\n
Aguesta b\u00f2rda, de mesures m\u00e8s petites \u00e8re destinada t\u00e0s vaques e b\u00f2s, e semble auer estat bastida t\u00e0 darr\u00e8rs deth s\u00e8gle XIX.<\/p>\n
Fin finau, era casa dispausaue tanben d\u2019un colom\u00e8r en forma de tor, que servie ent\u00e0 embarrar es coloms, es conilhs e era poralha.[\/vc_toggle][vc_toggle title=”Aran, ua societat de cases”]Era casa a estat durant s\u00e8gles era unitat de basa dera vida sociau, economica e politica d\u2019Aran. Sonque coma membre d\u2019ua casa, un aran\u00e9s podie accedir as bens comunaus, participar ena vida comunit\u00e0ria e atau, garantir era sua subsist\u00e9ncia.<\/p>\n
Ath del\u00e0, era casa a constitu\u00eft tostemp un element clau entara identificacion personau, que permet pla\u00e7ar cada persona en relacion tamb ua demoran\u00e7a, ua proprietat e ath del\u00e0 ua man\u00e8ra de pensar.<\/p>\n
En Aran, era casa a estat e ei encara entenuda coma un ensem compausat per quate elements:<\/p>\n
Un grop de persones que viuen amassa (ua familha)
\nUa organizacion economica conjunta.
\nUn auviatge materiau (ua bastissa de demoran\u00e7a, ues installacions e ues t\u00e8rres).
\nUn auviatge immateriau (un n\u00f2m, uns drets collectius, ua posicion politica e ua reputacion morau identificada tamb eth n\u00f2m dera casa).<\/p>\n
Enquia non h\u00e8 pas guairi ans, eth mod\u00e8l de familha m\u00e8s soentat enes cases araneses \u00e8re era nomentada familha-soca. Aguesta se caracterize per acu\u00e9lher en ua madeisha casa es membres de tres generacions: es pairs-s\u00e9nhers, eth hilh ereu e era sua hemna,es s\u00f2ns hilhs e es frairs non maridats der ereu. Eth pair-s\u00e9nher solie \u00e8ster eth cap de casa, qui la dirigie e la representaue. Cau remercar que toti es membres dera familha trabalhauen amassa en benefici e profit dera casa.<\/p>\n
Era casa, es sues proprietats e eth s\u00f2n n\u00f2m, se transmetien de generacion en generacion a un solet hilh, er ereu. Es auti hilhs, excludits dera er\u00e9ncia, se podien estar a v\u00eduer ena casa en tot non se marid\u00e8ssen (beats). En cas contrari, avien de marchar de casa e recebien coma compensacion ua quantitat determinada de s\u00f2s e de r\u00f2ba (era d\u00f2t).[\/vc_toggle][vc_toggle title=”\u00c7\u00f2 de Joanchiquet”]Aumens deth s\u00e8gle XVII estant, \u00e7\u00f2 de Joanchiquet a estat ua des cases m\u00e8s f\u00f2rtes non sonque deth p\u00f2ble de Vilam\u00f2s senon tanben de tot eth Baish Aran.<\/p>\n
Eth prum\u00e8r proprietari coneishut de \u00e7\u00f2 de Joanchiquet siguec Joan Aun\u00f2s, un vesin de Vilam\u00f2s que viuec pendent era dusau mieitat deth s\u00e8gle XVI. Ad aguest proprietari seguirien sense interrupcion d\u00e8tz generacions d\u2019ereus dera madeisha familha.<\/p>\n
Pagesi benestants, es Aun\u00f2s de \u00e7\u00f2 de Joanchiquet gaudiren tostemp d\u2019ua posicion sociau e politica preeminenta ena comunautat aranesa: pendent es s\u00e8gles XVII e XVIII, diu\u00e8rsi proprietaris dera casa arribarien a \u00e8ster s\u00edndics e conselh\u00e8rs deth Conselh Generau dera Val d\u2019Aran, era m\u00e8s nauta institucion de gov\u00e8rn e de representacion deth pa\u00eds.<\/p>\n
Er element centrau e m\u00e8s important der auviatge dera familha a estat tostemp era casa qu\u2019auien en p\u00f2ble de Vilam\u00f2s. Coma era m\u00e0ger part des cases qu\u2019a Aran receben eth n\u00f2m de \u201cc\u00f2to\u201d o \u201cauviatge\u201d, aguesta ei compausada de diu\u00e8rses bastisses que s\u2019estructuren ath torn d\u2019un corrau tancat, en tot configurar un ensem perf\u00e8ctament diferenciat des cases vesies.<\/p>\n
Era bastissa de resid\u00e9ncia dera familha, qu’ei compausada de dues plantes e humarau, siguec bastida durant era dusau mieitat deth s\u00e8gle XVIII. Eth laguens, semble aver estat reformat parciaument pendent eth s\u00e8gle XIX. Era casa siguec abitada enqui\u00e0s ans seishanta deth s\u00e8gle XX.<\/p>\n
Ath torn d\u2019aguesta bastissa trapam dues b\u00f2rdes de dimensions considerables, un colom\u00e8r e ua pocingla de porc\u00e8ths en part en pardies.[\/vc_toggle][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n ","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”38794″ img_size=”full”][vc_column_text]Rivi\u00e8re defin\u00eds er ecomus\u00e8u, com “un miralh a on era poblacion s’enguarde ent\u00e0 reconeisher-se, a on cercar una explic deth territ\u00f2ri en quau a es arra\u00efcse…un miralh aufrit as \u00f2stes ent\u00e0 h\u00e8r-se ent\u00e9ner mielhor” e a\u00e7\u00f2 ei Joanchiquet. Joanchiquet mos parle d’un passat f\u00f2r\u00e7a prop\u00e8r, tant prop\u00e8r qu\u2019encara s\u2019i reconeishen f\u00f2r\u00e7a aranesi. En…<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"parent":38874,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-full.php","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38894"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38894"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38894\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":39878,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38894\/revisions\/39878"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38874"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}