{"id":26476,"date":"2019-02-01T17:36:37","date_gmt":"2019-02-01T16:36:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.conselharan.org\/?p=26476"},"modified":"2019-02-01T17:36:37","modified_gmt":"2019-02-01T16:36:37","slug":"valoracio-molt-positiva-de-la-primera-universitat-internacional-dhivern-de-la-val-daran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/valoracio-molt-positiva-de-la-primera-universitat-internacional-dhivern-de-la-val-daran\/","title":{"rendered":"Valoraci\u00f3 molt positiva de la primera Universitat Internacional d’Hivern de la Val d’Aran"},"content":{"rendered":"

Vielha, 1 de febrer de 2019.- Podem dir que la 1a. Edici\u00f3 de la Universitat Internacional d’Hivern de la Val d’Aran<\/strong> del 25, 26 i 27 de gener de 2019 ha tingut una excel\u00b7lent acollida, amb m\u00e9s de 60 assistents, la major part d’ells de la Val d’Aran, el que vol dir que hi ha un inter\u00e8s pel coneixement sobre el patrimoni, en aquest cas sacre, de la Val d’Aran, per part dels seus habitants. A m\u00e9s, tamb\u00e9 ha tingut la participaci\u00f3 de persones procedents de Commenges, de la Ribagor\u00e7a i d’altres zones de Catalunya.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Inaugurada per la consellera de Turisme, Anna D\u00edaz<\/strong>, i presentada per l’assessor en Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, J\u00e8p de Montoya<\/strong>, han estat unes jornades d’una riquesa enorme de coneixement.<\/p>\n

El Dr.<\/strong> Josep Llu\u00eds Ginovart<\/strong> de la School of Architecture <\/strong>de la Universitat Internacional de Catalunya<\/strong> ha aportat el seu saber sobre la investigaci\u00f3 arquitect\u00f2nica i sobre les orientacions de les esgl\u00e9sies araneses, amb noves tesis i teories sobre el moment de les planificacions i construccions de les mateixes .<\/p>\n

El Dr. Agust\u00ed Costa<\/strong> de l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili de Reus-Tarragona ha explicat tot el proc\u00e9s d’estudi de les esgl\u00e9sies araneses des d’un punt de vista arquitect\u00f2nic, dut a terme per alumnes i professors d’aquesta escola durant 7 anys.<\/p>\n

La Dra. Julia Pav\u00f3n<\/strong> de la Universitat de Navarra<\/strong> ha posat sobre la taula que el privilegi d’era Querim\u00f2nia, que els aranesos van reclamar a Lleida al rei Jaume II, possiblement no es va plasmar en un document fins el 15 de maig de 1328, quan va ser signat per Alfonso III el Benigne, a causa de la por dels aranesos de romandre de nou desemparats i d’un possible nou litigi entre francesos i aragonesos, davant el canvi a Fran\u00e7a de la dinastia dels Capets per la de Valois.<\/p>\n

Carla del Valle<\/strong>, directora dels Museus de la Val d’Aran<\/strong>, juntament amb el Dr. Jordi<\/strong> Camps<\/strong>, conservador en cap del Departament d’Art medieval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC<\/strong>, han fet un rep\u00e0s exhaustiu dels creadors, mestres escultors i pintors, de l’art medieval d’Aran.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tha\u00efs Rod\u00e9s<\/strong> de la Universitat de Navarra<\/strong>, en la seva pon\u00e8ncia sobre l\u2019art sacre contemporani de la Val d’Aran, despr\u00e9s d’enumerar i explicar la major part de l’obra feta en els darrers decennis, ha donat a con\u00e8ixer el treball del taller de Ramon Borr\u00e0s de Lleida, constructor dels retaules neog\u00f2tics de les esgl\u00e9sies de Vielha, Gausac, Es B\u00f2rdes, Vilam\u00f2s i Canejan, que van perdre els seus retaules a la Guerra Civil i que gr\u00e0cies a les subhastes de fusta dels seus boscos van poder adquirir aquestes peces en els anys 40 del segle passat.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, Jordi Camps<\/strong>, gran especialista en escultura rom\u00e0nica ha aprofundit molt en l’estudi sobre el Crist de Mijaran<\/strong> i el Crist de Salard\u00fa,<\/strong> assegurant que aquestes obres no poden pert\u00e0nyer al Taller d’Erill o Taller Ribagor\u00e7\u00e0 com s’ha dit fins ara, sin\u00f3 a un altre taller, despr\u00e9s de les difer\u00e8ncies d’estil i de factura observada. Assegura que va haver d’existir un Taller o Mestre de la Val, amb una t\u00e8cnica ben refinada per poder arribar a fer aquestes peces d’una magn\u00edfica qualitat i perfecci\u00f3. La investigadora Tha\u00efs Rod\u00e9s, en els seus recents estudis, reafirma aquesta tesi.<\/p>\n

Elisa Ros<\/strong>, t\u00e8cnica de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran<\/strong> assegura, amb una an\u00e0lisi detallada de la documentaci\u00f3 existent i de les restes arquitect\u00f2niques de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Mijaran, com ja tenia apuntat Dom\u00e8nech i Montaner<\/strong> i altres autors posteriors, que la esgl\u00e9sia de Mijaran tenia en el seu origen planta basilical de les tres naus, amb pilars circulars que suportaven les voltes de les tres naus, abans de construir els arcs g\u00f2tics que podem veure a la documentaci\u00f3 fotogr\u00e0fica anterior a l’any 1938, data de la seva destrucci\u00f3, i tamb\u00e9 en les restes que romanen. Tamb\u00e9 ha diferenciat diverses fases constructives a l’edifici.<\/p>\n

El Dr. Sergio Coll<\/strong> de l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili<\/strong> ha explicat amb tot luxe de detalls els moments de construcci\u00f3 arquitect\u00f2nica de les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques com les seves patologies i deformacions i les solucions a alguns dels seus problemes.<\/p>\n

El Dr. Juan Antonio Ola\u00f1eta<\/strong> de la Universitat de Barcelona<\/strong> despr\u00e9s d’analitzar els 18 crismons aranesos coneguts i provar que en un gran percentatge d’ells apareixen les lletres gregues, Alfa, i Omega, i la S invertida (dreta-esquerra), ha assegurat que s\u00f3n ben genu\u00efnes, i apunta que l’explicaci\u00f3 podem trobar-la en la defensa per part de l’Esgl\u00e9sia del dogma de la Sant\u00edssima Trinitat, per contrarestar a l’heretgia albigesa que ho negava. Tamb\u00e9 manifesta que l’Omega, _final de tot_, es posa en lloc de l’Alfa, _principi de tot_, perqu\u00e8 aquests crismons, sovint situats a les parets de les esgl\u00e9sies que tenien el cementiri al seu peu, volien recordar que la mort no era el final, sin\u00f3 el comen\u00e7ament de la vida eterna. Amb la mateixa teoria, Jordi Camps<\/strong> ha mantingut la idea que tant els cristos crucificats en l’escultura en pedra a les portalades de les esgl\u00e9sies com les talles dels cristos en fusta farien la mateixa funci\u00f3 de mostrar la naturalesa humana de Crist, en contra del que proposava l’heretge albigesa.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Jus\u00e8p Lo\u00eds Sans<\/strong>, president de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acad\u00e8mia aranesa de la llengua occitana<\/strong>, ha explicat el moment socioling\u00fc\u00edstic de la llengua occitana tant en tot el seu context ling\u00fc\u00edstic com a la Val d’Aran i ha presentat les publicacions de l’Acad\u00e8mia com a ens normatiu de la llengua per a la Val d’Aran i tot Catalunya.<\/p>\n

A m\u00e9s de les pon\u00e8ncies on s’han donat tota mena d’explicacions en tots els dominis com arquitectura, escultura, pintura, b\u00e9ns immobles … s’han visitat tamb\u00e9, les esgl\u00e9sies de Sant Miqu\u00e8u de Vielha<\/strong>, Santa Maria d’Arties<\/strong>, la Purificaci\u00f3 de Maria de Boss\u00f2st<\/strong> , el Museu de la Val d’Aran a Vielha<\/strong> i l’Exposici\u00f3 ARAN ME + FECIT<\/strong> a l’esgl\u00e9sia de Sant Joan d’Arties.<\/p>\n

En alguns moments D’aquestes jornades s’han afegit les persones de l’Aula d’Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria de la Gent Gran d’Aran AUGGA <\/strong>que han mostrat un gran inter\u00e8s per les explicacions.<\/p>\n ","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vielha, 1 de febrer de 2019.- Podem dir que la 1a. Edici\u00f3 de la Universitat Internacional d’Hivern de la Val d’Aran del 25, 26 i 27 de gener de 2019 ha tingut una excel\u00b7lent acollida, amb m\u00e9s de 60 assistents, la major part d’ells de la Val d’Aran, el que vol dir que hi ha…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":26472,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[53],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26476"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26476"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26477,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26476\/revisions\/26477"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26472"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}