{"id":50922,"date":"2022-11-04T14:40:30","date_gmt":"2022-11-04T13:40:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.conselharan.org\/discors-dera-sindica-daran-ena-sua-compareishenca-en-parlament-de-catalunya-2\/"},"modified":"2022-11-04T14:40:30","modified_gmt":"2022-11-04T13:40:30","slug":"discors-dera-sindica-daran-ena-sua-compareishenca-en-parlament-de-catalunya-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.conselharan.org\/ca\/discors-dera-sindica-daran-ena-sua-compareishenca-en-parlament-de-catalunya-2\/","title":{"rendered":"Discors dera sindica d\u2019Aran ena sua compareishen\u00e7a en Parlament de Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Bon dia illustres deputats e deputades, magnifics conselh\u00e8rs, gr\u00e0cies pera sua pres\u00e9ncia au\u00e9 aciu, en sen dera Comission d\u2019Ah\u00e8rs Institucionaus deth Parlament de Catalunya.<\/p>\n

Eth passat mes de hereu\u00e8r, compareishia en aguesta cramba en tot dar compliment ath mandat dera Lei de Regim Especiau dera Val d\u2019Aran, que rem\u00e8rque en article 80.2 que \u201caumens un c\u00f2p ar an s\u2019a de celebrar un debat en Parlament de Catalunya sus era situacion d\u2019Aran e deth s\u00f2n autogov\u00e8rn\u2026e aguest debat, comen\u00e7ar\u00e0 damb ua exposicion deth Sindic\/Sindica\u201d, e ac h\u00e8ja ent\u00e0 amiar a t\u00e8rme era compareishen\u00e7a corresponenta ar an 2021, que pr\u2019amor dera pandemia pera COVID-19 non s\u2019auie podut amiar a t\u00e8rme en temps e forma. Atau donc, au\u00e9, compareishi deuant de vost\u00e9s, deputades e deputats, ent\u00e0 daurir aguest debat corresponent ar\u00a0 an 2022.<\/p>\n

Atau madeish, m\u00e8s enl\u00e0 de complir damb \u00e7\u00f2 mandatat pera Lei, aguesta compareishen\u00e7a respon tanben ath besonh de \u00a0dar a con\u00e9isher era realitat dera Val d\u2019Aran, en tot sajar de h\u00e8r, pedagogia dera n\u00f2sta singularitat ath temps que, s\u2019ei possible, crear un clima d\u2019empatia ent\u00e0 qu\u2019aguesta cramba coneishe es r\u00e8ptes, gr\u00e8uges e oportunitats deth n\u00f2ste pa\u00eds. Ua volontat que se circonscriu a ua auta de m\u00e8s grana e istorica, qu\u2019ei era dera defensa e impuls deth n\u00f2ste autogov\u00e8rn, des n\u00f2stes institucions e dera n\u00f2sta lengua e cultura, en definitiva aquera volontat d\u2019\u00e8ster<\/strong> qu\u2019es aranesi e araneses an defenut ath long des s\u00e8gles . E tot a\u00e7\u00f2 ac h\u00e8squi lengua pr\u00f2pria d\u2019Aran, er aran\u00e9s, qu\u2019ei tanben, m\u00e8s enl\u00e0 dera sua oficialitat, lengua de Catalunya.<\/p>\n

En mes de hereu\u00e8r iniciaua era mia intervencion en tot h\u00e8r ua exposicion dera ist\u00f2ria deth n\u00f2ste pa\u00eds, ent\u00e0 introdusir-les sus qu\u00e9 ei Aran e, sustot, per qu\u00e9 Aran ei. <\/strong>Pr\u2019amor qu\u2019eth n\u00f2ste autogov\u00e8rn e autonomia politica actuaus non se comprenen sense con\u00e9isher d\u2019on venguem. E venguem coma digui de s\u00e8gles de defensa e convenciment ent\u00e0 sauvar ua identitat, ua ist\u00f2ria, ua cultura, ua lengua e ua forma de gestionar, suenhar e administrar eth territ\u00f2ri. S\u00e8gles de luta qu\u2019an h\u00e8t que, a dia d\u2019au\u00e9, encara existisque, f\u00e8rma e constant, aguesta volontat d\u2019\u00e8ster.<\/p>\n

Au\u00e9 donc, ath del\u00e0 de presentar quina ei era situacion actuau der autogov\u00e8rn aran\u00e9s, que ja les advertisqui qu\u2019ei h\u00f2rtaments melhorabla,\u00a0 les voi plantejar era resp\u00f2sta a tres preguntes que definissen claraments quina ei era rason d\u2019\u00e8ster dera autonomia politica dera Val d\u2019Aran\u00a0 e t\u00e0 incidir, nauaments, en besonh de dar a con\u00e9isher era n\u00f2sta singularitat e crear, coma didia, eth clima d\u2019empatia e comprom\u00eds qu\u2019Aran requer\u00eds e reclame.<\/p>\n

Era prum\u00e8ra pregunta a plantejar ei \u201cPerqu\u00e9<\/strong>\u201d volem autogovernar-mos.<\/p>\n

Era imprecision deth conc\u00e8pte d\u2019autogov\u00e8rn h\u00e8 qu\u2019eth s\u00f2n significat se comprene melhor en s\u00f2n exercici practic, ena valor que possed\u00eds coma esturment politic de prum\u00e8r orde. Era sua basa ei era de decidir sus tot aquer\u00f2 que mos af\u00e8cte e h\u00e8\u2019c damb un caract\u00e8r eminentaments politic. Ena Val d\u2019Aran er autogov\u00e8rn se fonamente en tres conc\u00e8ptes essenciaus:<\/p>\n

    \n
  1. Ena defensa des drets istorics e dera identitat<\/li>\n
  2. En ua identitat pr\u00f2pria e tanben inclusiva<\/li>\n
  3. Ena gestion dera proximitat estant<\/li>\n<\/ol>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

    Era defensa des drets istorics per part d\u2019Aran se traslade de forma evidenta enes diu\u00e8rsi t\u00e8xtes e normes legaus que s\u2019an anat aprovant ath long des darr\u00e8ri trenta ans.<\/p>\n

    Er Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya de 2006, en s\u00f2n article 11 ditz que \u201c 1. El poble aran\u00e8s exerceix l\u2019autogovern mitjan\u00e7ant aquest Estatut, el Consell Generau d\u2019Aran i les altres institucions pr\u00f2pies 2.\u00a0 Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions pol\u00edtiques reconeixen l\u2019Aran com una realitat occitana dotada d\u2019identitat cultural, hist\u00f2rica, geogr\u00e0fica i ling\u00fc\u00edstica, defensada pels aranesos al llarg dels segles. <\/em>Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l\u2019Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual \u00e9s objecte d\u2019una particular protecci\u00f3 per mitj\u00e0 d\u2019un r\u00e8gim jur\u00eddic especial<\/em>\u201d.<\/p>\n

    Atau donc, er EAC reconeish era exist\u00e9ncia d\u2019un p\u00f2ble aran\u00e9s, qu\u2019a identitat pr\u00f2pria, ath qu\u00e9 se li reconeish er exercici d\u2019autogov\u00e8rn a trau\u00e8s des sues pr\u00f2pries institucions. Aguesta singularitat dera Val d\u2019Aran derive dera sua pr\u00f2pria ist\u00f2ria e ja ven de reconeisher-se abans formauments en EAC de 1979 e damb era Lei de Regim Especiau de 1990 e era sua posteriora reforma en 2015.<\/p>\n

    Era Lei de R\u00e8gim Especiau dera Val d\u2019Aran 1\/2015 explicite que \u201cgarant\u00eds es sues compet\u00e9ncies, recorsi e autonomia ent\u00e0 ordenar, governar e gestionar es ah\u00e8rs publics e es inter\u00e8ssi generaus deth s\u00f2n territ\u00f2ri\u201d <\/em>e atau madeish, en s\u00f2n article 6 ditz que \u201cera autonomia politica d\u2019Aran s\u2019exerc\u00eds a trau\u00e8s des compet\u00e9ncies entara gestion des inter\u00e8ssi pr\u00f2pris, que p\u00f2t exercir jos era sua responsabilitat e capacitat d\u2019intervier en quin ah\u00e8r sigue qu\u2019af\u00e8cte ath s\u00f2n territ\u00f2ri<\/em>\u201d.<\/p>\n

    Resulte evident donc, qu\u2019era autonomia d\u2019Aran ei de natura politica e non pas sonque administrativa, coerentaments damb eth dret reconeishut a autogovernar-se. E ath del\u00e0 d\u2019a\u00e7\u00f2, era Val d\u2019Aran a ua legitimacion democratica dir\u00e8cta, pr\u2019amor qu\u2019es s\u00f2ns representants son trigadi a trau\u00e8s de sufragi universau, egau, liure, dir\u00e8cte e secr\u00e8t.<\/p>\n

    Per \u00e7\u00f2 que h\u00e8 ara identitat<\/strong> ei de besonh remercar qu\u2019era Val d\u2019Aran possed\u00eds ua identitat pr\u00f2pria e mercada, definida principauments pera lengua e era cultura e pera volontat d\u2019\u00e8ster dera que ja les \u00e8 parlat. Ua lengua e ua cultura que, sense cap tipe de dubte, son era rason d\u2019\u00e8ster dera maxima insititucion aranesa.<\/p>\n

    Tant ei atau qu\u2019eth madeish preambul dera Lei 1\/2015, de 5 de hereu\u00e8r, deth regim especiau d\u2019Aran ditz, textuauments que \u201cAran constitu\u00eds laguens de Catalonha ua realitat nacionau damb personalitat pr\u00f2pria e diferenciada, fonamentada en h\u00e8t qu\u2019era comunautat aranesa disp\u00f2se d\u2019ua lengua e cultura pr\u00f2pries<\/strong>, comunes e compartides damb era r\u00e8sta d\u2019Occit\u00e0nia, e, ath madeish temps, d\u2019ua antica tradicion d\u2019autogov\u00e8rn h\u00f2rtaments defenuda pes aranesi ath long deth temps<\/em>\u201d.<\/p>\n

    Quede per tant clar qu\u2019era lengua e cultura araneses son era basa dera n\u00f2sta autonomia politica, sense eres non i a institucion ne tanp\u00f2c, per tant, gestion dera proximitat en\u00e7\u00e0. M\u00e8s aguesta identitat pr\u00f2pria, luenh d\u2019\u00e8ster exclusiva e excludenta, ei ua identitat inclusiva, concentrica e connectada damb era r\u00e8sta d\u2019identitats damb es que conviu.<\/p>\n

    Eth tresau des conc\u00e8ptes basics que definissen er autogov\u00e8rn aran\u00e9s ei coma les digui eth dera gestion dera proximitat<\/strong> en\u00e7\u00e0. Aquera capacitat de pr\u00e9ner decisions sus es ah\u00e8rs qu\u2019af\u00e8cten ath n\u00f2ste territ\u00f2ri e ara n\u00f2sta ciutadania e que permet, e a de perm\u00e9ter, qu\u2019arr\u00e9s demore endarr\u00e8r. Quauquarren qu\u2019era crisi provocada pera COVID-19 mos a demostrat de forma clara e contundenta.<\/p>\n

    Damb aguest marc teoric arribe era dusau pregunta a resp\u00f3ner, qu\u2019ei \u201cComa<\/strong>\u201d s\u2019exerc\u00eds aguest autogov\u00e8rn?<\/p>\n

    Er exercici der autogov\u00e8rn lo conformen dus \u00e8ishi fonamentaus:<\/p>\n

      \n
    1. Era atencion as persones: pla\u00e7ar-les en centre des politiques e des accions<\/li>\n
    2. Consolidacion des majors qu\u00f2tes d\u2019autogov\u00e8rn possibles<\/li>\n<\/ol>\n

      Dus \u00e8ishi que se trasladen ena gestion e, per tant, en desplegament efectiu d\u2019aguesta autonomia. Un desplegament que, actuauments, ei f\u00f2r\u00e7a luenh d\u2019\u00e8ster ne efectiu ne finalizat.<\/p>\n

      \"\"<\/a><\/p>\n

      Era gestion der autogov\u00e8rn aran\u00e9s se transfer\u00eds, coma vost\u00e9s ja coneishen, ena aplicacion e desvolopament de tot aqueth encastre competenciau qu\u2019era Lei de regim especiau mandate, coma ei era sanitat, era atencion sociau, er esp\u00f2rt, era joenessa, miei ambient, abitatge, patrim\u00f2ni naturau, cultura, lengua, patrim\u00f2ni culturau, com\u00e8r\u00e7, consum, promocion economica, infraestructures, \u00f2bres publiques e servicis de mobilitat, tecnologies dera informacion e dera comunicacion, seguretat publica, emerg\u00e9ncies, proteccion civila e escandiment de huec, e un long eca\u2026totun, actuauments, demp\u00fas de 30 ans dera aprobacion per part d\u2019aguesta cramba, podem d\u00edder qu\u2019eth desplegament efectiu d\u2019aguesta lei non arribe ath 30%, en qu\u2019ua part importanta correspon ar airau dera sanitat.<\/p>\n

      Pendent era mia compareishen\u00e7a eth passat mes de hereu\u00e8r les traslad\u00e8 era preocupacion dera maxima institucion d\u2019Aran per \u00e7\u00f2 que h\u00e8 ad aguesta manca de desplegament normatiu que,\u00a0 ja sigue per infrafinan\u00e7ament, per manca de desvolopament juridic o volontat politica, o per ua barreja de totes eres, non permet ena practica, er exercici der autogov\u00e8rn, en tot demorar, en massa ocasions, en ua s\u00f2rta d\u2019autocomplasen\u00e7a exasperanta que non h\u00e8 sonque alimentar eth sentiment de desafeccion e de mautracte deuant de, permeten-me qu\u2019ac diga atau, \u00e7\u00f2 que son dej\u00e0 massa incompliments des actuaus marcs legaus e institucionaus e des ac\u00f2rds politics.<\/p>\n

      Totun, non seria justa se non reconeishessa que, pendent aguesti darr\u00e8ri mesi i a auut c\u00e8rti auanci, d\u2019en\u00e7\u00e0 dera mia compareishen\u00e7a en mes de hereu\u00e8r.<\/p>\n

      En airau dera sanitat, eth passat mes de mai sign\u00e0uem eth renau\u00efment e actualizacion deth conv\u00e8ni que reg\u00eds eth trasp\u00e0s ath Conselh Generau d\u2019Aran d\u2019aguesta compet\u00e9ncia, en tot h\u00e8r un gran auan\u00e7 pr\u2019amor que d\u2019en\u00e7\u00e0 dera sua signatura en 2006 non s\u2019auie renau\u00eft. Un ac\u00f2rd que mos balhe eth marc juridic de besonh ent\u00e0 qu\u2019Aran pogue contunhar gestionant era sua sanitat de man\u00e8ra auton\u00f2ma en tot establir er encastre competenciau e territoriau des atribucions dera maxima institucion aranesa en mat\u00e8ria de sanitat, atau coma es linhes de collaboracion damb eth Departament de Salut dera Generalitat, autant de forma dir\u00e8cta coma a trau\u00e8s dera Region Sanit\u00e0ria. Ath del\u00e0, aguest conv\u00e8ni mos m\u00e8rque ua huelha de rota en d\u2019autes q\u00fcestions primordiaus entath gov\u00e8rn deth Conselh Generau, coma son trabalhar en desvolopament d\u2019airaus coma era salut mentau o era salut publica e comunit\u00e0ria, enes quaus Aran tanben a compet\u00e9ncies qu\u2019enquiath moment non a podut desplegar de forma efectiva.<\/p>\n

      Eth mod\u00e8l sanitari e sociau d\u2019Aran ei, coma vost\u00e9s saben, un mod\u00e8l unic e transversau centrat en suenh des persones e qu\u2019amasse actuacions d\u2019atencion prim\u00e0ria, espital\u00e0ria, especializada, socionarit\u00e0ria e dera salut mentau e inclod\u00eds tanben ua prestacion de servicis sociaus. Un mod\u00e8l pr\u00f2pri que s\u2019a demostrat efica\u00e7 ara ora d\u2019atier es besonhs dera n\u00f2sta ciutadania.<\/p>\n

      Aguesta autonomia que m\u2019escotaran nomentar en diu\u00e8rses ocasions ath long dera mia intervencion, mos a permetut, en aguest airau dera sanitat per exemple, celebrar non h\u00e8 pas guaire dies es 10 ans d\u2019alian\u00e7a estrategica damb eth Parc Salut Hospital del Mar qu\u2019a permetut ath n\u00f2ste sist\u00e8ma sanitari e sociau facilitar er acc\u00e8s a servicis de nauta especializacion, compdar damb especialistes de prum\u00e8r niv\u00e8u e garantir ua nauta qualitat assistenciau as aranesi e araneses. Entre es servicis m\u00e8s destacadi i suberg\u00e9s eth servici d\u2019oncologia en Aran, ua hita qu\u2019a permetut tractar en n\u00f2ste Espitau a pacients oncologics, en tot evitar despla\u00e7aments contunhs enquia Barcelona e aufrir-les ua atencion personalizada, proxima e umana, damb er objectiu de melhorar era sua qualitat de vida. Perque aguesta, deputats e deputades, ei era grana valor der autogov\u00e8rn aran\u00e9s: melhorar era vida dera n\u00f2sta ciutadania.<\/p>\n

      \"\"<\/a><\/p>\n

      Actuauments, eth sist\u00e8ma sanitari e sociau aran\u00e9s, coma ja les expliqu\u00e8, enfronte r\u00e8ptes importants que definiran eth s\u00f2n futur e era qualitat des s\u00f2ns servicis.<\/p>\n

      Eth finan\u00e7ament dera compet\u00e9ncia de sanitat represente ath torn 50% deth pressup\u00f2st globau deth Conselh Generau d\u2019Aran e, d\u2019en\u00e7\u00e0 de 2012 damb era m\u00e8s que desproporcionada retalhada que patic eth Conselh en s\u00f2n pressup\u00f2st per part dera Generalitat, eth pressup\u00f2st tara sanitat aranesa non a recuperat eth s\u00f2n equilibri.<\/p>\n

      Eth sist\u00e8ma sanitari aran\u00e9s acumule gr\u00e8us probl\u00e8mes financ\u00e8rs originadi en aguesta retalhada que redusic eth pressup\u00f2st dera maxima institucion aranesa en un 20%. Ei c\u00e8rt qu\u2019enes darr\u00e8ri mesi, a trau\u00e8s dera Comission Mixta entre eth Departament de Salut, a trau\u00e8s dera Region Sanit\u00e0ria deth Naut Piren\u00e8u e Aran, s\u2019an produsit quauqui auanci en aguest ah\u00e8r, m\u00e8s resulte de besonh abordar eth deficit en finan\u00e7ament d\u2019aguesta compet\u00e9ncia de man\u00e8ra globau, ent\u00e0 qu\u2019aguest infrafinan\u00e7ament non seguisque estant suportat peth pr\u00f2pri Conselh Generau d\u2019Aran en detriment, precisament, dera implementacion de politiques pr\u00f2pries. Quauqui des besonhs m\u00e8s importants e urgents que n\u2019aguesti moments trabalham damb eth departament son era remodelacion der Espitau Val d\u2019Aran, que ven de complir 37 ans d\u2019en\u00e7\u00e0 dera sua inauguracion e que requer\u00eds de melhores estructuraus importants. Atau madeish, eth renauiment d\u2019equipaments medicaus tecnologics qu\u2019an demorat obsolets esdeven en aguesti moments ja ua q\u00fcestion urgenta. De tot a\u00e7\u00f2, ne tractam en sen d\u2019aguesta Comission damb eth departament e demoram poder barrar ac\u00f2rds en br\u00e8u que poguen servir ent\u00e0 poder passar plana deth deute istoric damb Aran en aguesta mat\u00e8ria. E arribadi en aguest punt, voi tanben aprofitar ent\u00e0 arregra\u00efr publicaments era volontat e era predisposicion dera Region Sanit\u00e0ria deth Naut Piren\u00e8u enquia ara ent\u00e0 auan\u00e7ar ena melhora de toti aguesti ah\u00e8rs.<\/p>\n

      Era dusau pauta d\u2019aguest sist\u00e8ma pr\u00f2pri d\u2019atencion as persones ei eth dera atencion sociau e ben\u00e8ster. Actuauments, aguesta ei ua compet\u00e9ncia qu\u2019ei de besonh actualizar e consolidar.<\/p>\n

      Coma saben, a despi\u00e8ch qu\u2019era transfer\u00e9ncia de compet\u00e9ncies s\u2019a establit en diu\u00e8rsi decr\u00e8ts e ac\u00f2rds, non a arribat jam\u00e8s a concretar-se eth corresponent conv\u00e8ni de trasp\u00e0s, qu\u2019ei eth document a on s\u2019an de desvolopar es contenguts d\u2019aguesti decr\u00e8ts, atau coma consensuar-ne es recorsi destinadi e era sua interpretacion, damb era finalitat de facilitar-ne era aplicacion e coordinar es actuacions des parts, en benefici dera atencion ara poblacion aranesa. Ei pr\u2019amor d\u2019a\u00e7\u00f2 qu\u2019enes darr\u00e8ri mesi, per un costat, a trau\u00e8s deth pr\u00f2pri departament de Drets Sociaus, auem acordat era ampliacion dera cart\u00e8ra de servicis sociaus, ent\u00e0 adequar-la as actuaus besonhs qu\u2019era Val d\u2019Aran possed\u00eds, laguens der actuau contracte programa ent\u00e0 que, ara seguida, aguesta ampliacion de servicis pogue \u00e8ster consolidada en corresponent ac\u00f2rd de traspassi, de forma que demore finauments ua compet\u00e9ncia transferida de forma efectiva, quauquarren que tanben trabalham ena Pon\u00e9ncia Mixta de Traspassi damb era Generalitat de Catalunya.<\/p>\n

      Un des auanci m\u00e8s importants en aguest airau a estat eth dera implementacion deth Servici d\u2019Atencion en Entorn Domiciliari, un servici enquia ara inexistent en Aran e que d\u2019en\u00e7\u00e0 dera sua implementacion en abriu de 2022 a atengut dej\u00e0 a 39 persones d\u2019alavetz en\u00e7\u00e0, damb er objectiu de prestar atencion a persones granes, damb depend\u00e9ncia, damb besonhs puntuaus o familhes monoparentaus enes sues viuendes ent\u00e0 que poguen demorar en s\u00f2n entorn abituau e art\u00e9nher atau eth s\u00f2n maxim niv\u00e8u de vida, ben\u00e8ster e autonomia. Era mission d\u2019aguest servici assegure un abordatge preventiu, de responsa avienta e d\u2019intervencion proactiva integrau e damb capacitat de responsa\u00a0 ent\u00e0 atier e balhar sup\u00f2rt as persones qu\u2019aguen besonh d\u2019atencion domicili\u00e0ria en quinsevolh etapa dera sua vida.<\/p>\n

      Aguesti auanci enes encastres sanitari e sociau que, en cas deth Conselh Generau d\u2019Aran gestionam de forma unica e unificada, s\u2019an trabalhat enquiath moment damb es dus departaments de refer\u00e9ncia dera Generalitat, eth de salut e eth de Drets Sociaus, e demoram qu\u2019atau se mantengue tot e es cambis amiadi a t\u00e8rme enes darr\u00e8res setmanes en gov\u00e8rn de Catalunya.<\/p>\n

      Un aute auan\u00e7 destacat, tot e que pendent de consolidar-se, ei eth qu\u2019auem trabalhat damb eth departament de Territ\u00f2ri dera Generalitat per \u00e7\u00f2 que h\u00e8 a dus \u00e0mbits: d\u2019un costat en desvolopament de politiques d\u2019abitatge, en tot iniciar es trabalhs conjunts de redaccion d\u2019un Plan d\u2019Abitatge adaptat as crit\u00e8ris deth Plan Sectoriau der Abitatge de Catalunya e ent\u00e0 refor\u00e7ar era equipa tecnica der airau d\u2019urbanisme deth Conselh Generau d\u2019Aran ent\u00e0 poder atier es demanes e besonhs deth territ\u00f2ri en aguest encastre, pr\u2019amor qu\u2019actuauments aguesta ei ua compet\u00e9ncia que, tot e reconeisher-se ena Lei de Regim Especiau, ei, coma f\u00f2r\u00e7a d\u2019autes, pendenta de traspassar-se de forma efectiva. Ua q\u00fcestion, era der abitatge, que reclame de solucions urgentes deuant dera gr\u00e8u situacion de manca de viuenda assequibla ena Val d\u2019Aran. Cau d\u00edder tanben que n\u2019aguesta q\u00fcestion resulte indispensable abordar era problematica dera viuenda d\u2019usatge toristic que sature eth parc d\u2019abitatge e qu\u2019ath temps resulte ua compet\u00e9ncia dir\u00e8cta, e de c\u00f2ps desleiau, ath sector ostal\u00e8r aran\u00e9s. Atau madeish, resulte indispensable qu\u2019eth Conselh Generau d\u2019Aran pogue art\u00e9nher m\u00e8s compet\u00e9ncies, dotades coma cau, en aguest \u00e0mbit que li permeten anar m\u00e8s enl\u00e0 de \u00e7\u00f2 que p\u00f2t h\u00e8r ara, sense desbrembar que, atau e coma m\u00e8rque er article 137 der EAC, era compet\u00e9ncia exclusiva en mat\u00e8ria d\u2019habitatge correspon ara Generalitat de Catalunya.<\/p>\n

        \n
      1. La planificaci\u00f3, l’ordenaci\u00f3, la gesti\u00f3, la inspecci\u00f3 i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.<\/em><\/li>\n
      2. L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions p\u00fabliques de Catalunya en mat\u00e8ria d’habitatge i l’adopci\u00f3 de les mesures necess\u00e0ries per a assolir-los, tant amb relaci\u00f3 al sector p\u00fablic com al privat.<\/em><\/li>\n
      3. La promoci\u00f3 p\u00fablica d’habitatges.<\/em><\/li>\n
      4. La regulaci\u00f3 administrativa del comer\u00e7 referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecci\u00f3 i disciplin\u00e0ries en aquest \u00e0mbit.<\/em><\/li>\n
      5. Les normes t\u00e8cniques,<\/em><\/li>\n
      6. La normativa sobre conservaci\u00f3 i manteniment dels habitatges i la seva aplicaci\u00f3.<\/em><\/li>\n<\/ol>\n

        E per un aute costat en c. Ua volontat compartida t\u00e0 abordar es r\u00e8ptes en mat\u00e8ria de mobilitat dera Val d\u2019Aran e des problematiques dera C-28 de man\u00e8ra conjunta, en tot trapar atau solucions a ua problematica istorica deth territ\u00f2ri, e h\u00e8\u2019c de forma coordinada damb eth gov\u00e8rn der Estat, damb qui ja s\u2019a acordat, a trau\u00e8s dera secretaria generau d\u2019infraestructures, trabalhar ena melhora dera N-230. Per \u00e7\u00f2 que h\u00e8 ara C-28 eth departament de territ\u00f2ri dera Generalitat se comprometec a amiar a t\u00e8rme era contractacion d\u2019un equip de sup\u00f2rt tara redaccion d\u2019aguesta agenda e des proj\u00e8ctes a impulsar, e ja s\u2019an realizat diu\u00e8rses amassades damb es agents implicadi.<\/p>\n

        \"\"<\/a>

        DCIM\/100MEDIA\/DJI_0847.JPG<\/p><\/div>\n

        Totun, en aguesti moments, pr\u2019amor des cambis en gov\u00e8rn catalan, aguestes dues q\u00fcestions demoren arturades, quauquarren que demoram que sigue sonque momentani e que se reprenen es trabalhs e es conv\u00e8rses en tot mantier es ac\u00f2rds artenhudi enes passadi mesi e que representen ah\u00e8rs vitaus entath desvolopament dera Val d\u2019Aran, pr\u2019amor que d\u2019ua auta forma ser\u00e0 de mau compr\u00e9ner e justificar.<\/p>\n

        Finauments, laguens deth listat der \u201cauer\u201d e per \u00e7\u00f2 que ad aguesta cramba, eth trabalh e coordinacion damb era Oficina d\u2019Aran s\u2019a demostrat ath long d\u2019aguesti mesi totauments indispensable e foncionau, permetent ath gov\u00e8rn d\u2019Aran mantier un contacte dir\u00e8cte damb eth Parlament de Catalunya e, atau e coma mandate er article 80.1 dera lei d\u2019Aran, tanben ent\u00e0 amiar a t\u00e8rme foncions d\u2019assessorament e sup\u00f2rt que, e m\u2019i referir\u00e8 m\u00e8s endauant, precisaments enes darr\u00e8ri mesi, an estat f\u00f2r\u00e7a de besonh.<\/p>\n

        Les \u00e8 presentat donc es qu\u2019an estat probablaments es auanci m\u00e8s destacables en relacion ar encastre competenciau aran\u00e9s e ar exercici deth n\u00f2ste autogov\u00e8rn. Tanben, laguens d\u2019aguesta praxis d\u2019autonomia, cau destacar es ac\u00f2rds e trabalhs amiadi a t\u00e8rme damb eth gov\u00e8rn der Estat en diu\u00e8rsi airaus, coma eth comprom\u00eds deth Minist\u00e8ri de Transp\u00f2rts ent\u00e0 impulsar era Agenda dera carret\u00e8ra N-230, un comprom\u00eds que ja s\u2019a comen\u00e7at a manifestar damb es anoncis de licitacion des proj\u00e8ctes de diu\u00e8rsi trams d\u2019aguesta via, entre eri, un des m\u00e8s compl\u00e8xi, eth que compren era boca n\u00f2rd deth tun\u00e8l e Vielha, en tot resp\u00f3ner atau a ua reclamacion istorica deth territ\u00f2ri.<\/p>\n

        Atau madeish, eth Conselh Generau d\u2019Aran, amassa damb es deputacions de Lleida e Huesca signaue eth passat mes de mai un ac\u00f2rd damb eth Minist\u00e8ri entara Transicion Ecologica e eth R\u00e8pte Demografic tath desvolopament deth Proj\u00e8cte d\u2019Innovacion Territoriau que dotar\u00e0 damb 100.000\u20ac annaus ath Conselh Generau e permeter\u00e0 era creacion d\u2019un marc de cooperacion entre es institucions implicades e era creacion de tres Celules d\u2019Innovacion Rurau enes territ\u00f2ris de Lleida e Huesca que repliquen er actuau Hub d\u2019Innovacion qu\u2019impulse eth Conselh Generau. Damb aguesti recorsi poiram impulsar es actuacions de besonh t\u00e0 dinamizar era collaboracion public-privada, era innovacion e era retencion e atraccion deth talent locau. A\u00e7\u00f2 mos servir\u00e0 de base ent\u00e0 generar proj\u00e8ctes transformadors qu\u2019impulsen un mod\u00e8l de desvolopament territoriau sostenible e reequilibrador des actuaus deficits demografics, d\u2019infraestructures e de servicis que patissen es z\u00f2nes de montanha, coma ei eth cas dera Val d\u2019Aran. Proj\u00e8ctes enes que ja trabalham a trau\u00e8s deth n\u00f2ste Hub d\u2019Innovacion Rurau-H\u00e8Pic.<\/p>\n

        \"\"<\/a><\/p>\n

        Son donc diu\u00e8rsi es auanci que, demorem coma didia, s\u2019acaben de consolidar peth ben dera Val d\u2019Aran e dera sua ciutadania.<\/p>\n

        Atau donc, en determinadi encastres, tot e es dificultats e er infrafinan\u00e7ament, entenem qu\u2019era volontat politica i exist\u00eds, o aumens a existit enquiath moment e, a despi\u00e8ch dera, a viatges exasperanta, lentitut damb era qu\u2019es causes evolucionen, volem pensar qu\u2019\u00e8m en bona direccion.<\/p>\n

        Malerosament, luenh de \u00e7\u00f2 que serie desirable, aguesta dinamica non ei globau ne s\u2019esten ara r\u00e8sta d\u2019airaus ne as q\u00fcestions m\u00e8s de tipe institucionau e politic, q\u00fcestions que resulten essenciaus tath desvolopament der autogov\u00e8rn aran\u00e9s.<\/p>\n

        M\u00e8s abans de contunhar, voi tornar a insistir en qu\u00e9, a despi\u00e8ch dera critica e eth gr\u00e8uge que nauaments les expausar\u00e8, er objectiu dera compareishen\u00e7a dera sindica d\u2019Aran en aguesta cramba ei dobla: per un costat era de seguir persutant, damb volontat pedagogica, en besonh de dar a con\u00e9isher, e tanben compr\u00e9ner, era singularitat aranesa e era n\u00f2sta realitat diferenciada, e per aute, h\u00e8r particep ad aguesta cramba deth debat que permete abordar eth futur qu\u2019es aranesi e araneses v\u00f2len entath s\u00f2n pa\u00eds, un futur que non ei, ne volem que ne sigue, desvinculat deth de Catalunya, ne deth dera r\u00e8sta d\u2019Espanha e d\u2019Eur\u00f2pa.<\/p>\n

        C\u00e8rtaments, dera mia darr\u00e8ra compareishen\u00e7a en\u00e7\u00e0 a passat p\u00f2c temps e poder\u00edem d\u00edder que, sustot tenguent en compde es ritmes dera administracion publica, ei p\u00f2c temps ent\u00e0 que, dilh\u00e8u, se poguen visualizar progr\u00e8ssi destacables. Totun, malerosament se segu\u00eds mantenguent ua dinamica istorica qu\u2019impossibilite eth reconeishement efectiu dera autonomia politica dera Val d\u2019Aran. Eth reconeishement que Catalunya a balhat ara Val d\u2019Aran\u00a0 pendent es darr\u00e8ri trenta ans, ena majoria d\u2019ocasions a trau\u00e8s d\u2019aguest Parlament, tot e era import\u00e0ncia e valor qu\u2019a auut, demore encara, m\u00e8s de trenta ans demp\u00fas, luenh de mostrar-se efectiu e efica\u00e7, en grana mesura pera implicacion e volontat politica intermitenta des diu\u00e8rsi gov\u00e8rns dera Generalitat, quauquarren a \u00e7\u00f2 que cau h\u00edger, ua manca d\u2019autocritica qu\u2019era maxima institucion aranesa tanp\u00f2c a h\u00e8t en determinades ocasions, ent\u00e0 exigir e def\u00e9ner es drets e era volontat d\u2019\u00e8ster des aranesi e araneses.<\/p>\n

        Eth passat 19 d\u2019octobre, eth Conselh Generau d\u2019Aran publicaue es resultats des enqu\u00e8stes realizades, pendent dus ans, as escolans de quatau d\u2019ESO e prum\u00e8r de bachelierat der Insitut d\u2019Aran. Uns resultats qu\u2019evidencien qu\u2019er aran\u00e9s ei era lengua familiara d\u2019un 17,9% des estudiants, un 18,8% declare auer er aran\u00e9s coma lengua d\u2019identificacion e sonque un 2,4% manif\u00e8ste qu\u2019era darr\u00e8ra publicacion en hilats sociaus siguec en aran\u00e9s, ues donades que rev\u00e8len eth baish e preocupant emplec sociau dera lengua entre era joenessa.<\/p>\n

        \"\"<\/a><\/p>\n

        Era realitat ei clara: mos morim. Era lengua pr\u00f2pria d\u2019Aran, er aran\u00e9s, mor\u00eds. E torni a repetir, e ac har\u00e8 enquiara extenuitat, damb era m\u00f2rt dera lengua, mor\u00eds era institucion e, per tant, mor\u00eds era capacitat de decision e de gestion des deth pr\u00f2pri territ\u00f2ri.<\/p>\n

        Coma vost\u00e9s saben, ua des compet\u00e9ncies actuauments a debat en sen dera Pon\u00e9ncia Mixta de Traspassi ei era dera lengua, amassa damb era de cultura, peth besonh urgent d\u2019actualizar aguesti traspassi deuant dera, per un costat, critica situacion der aran\u00e9s e der aute, ent\u00e0 poder dar compliment ath mandat normatiu e desvolopar, de forma efectiva e d\u2019un viatge ent\u00e0 toti demp\u00fas de trenta ans, aguestes compet\u00e9ncies, que son era base dera autonomia politica d\u2019Aran. Pendent era darr\u00e8ra trobada d\u2019aguesta Pon\u00e9ncia, des deth Conselh Generau d\u2019Aran, present\u00e8rem es conclusions der estudi juridic encomanat peth gov\u00e8rn d\u2019Aran resp\u00e8cte der estat actuau des traspassi en aguestes dues mat\u00e8ries ent\u00e0, ara seguida, poder consensuar un ac\u00f2rd de traspassi definitiu.<\/p>\n

        D\u2019entre aguestes conclusions en destaquen quauquues que les vau a nomentar de forma rapida, en tot h\u00e8r inc\u00eds prum\u00e8raments en aquer\u00f2 que mandate era legislacion actuau e es obligacions que se ne deriven.<\/p>\n

        Per un costat er article 94.5 der EAC<\/strong>:<\/p>\n