{"id":38981,"date":"2021-01-11T10:25:08","date_gmt":"2021-01-11T09:25:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.conselharan.org\/museus-dera-val-daran-un-museu-en-territori\/hilat-de-museus\/mina-victoria\/"},"modified":"2021-01-27T10:19:36","modified_gmt":"2021-01-27T09:19:36","slug":"mina-victoria","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/cultura\/museus-dera-val-daran-un-museu-en-territori\/hilat-de-museus\/mina-victoria\/","title":{"rendered":"Mina Vict\u00f2ria"},"content":{"rendered":"<p>[vc_row][vc_column][vc_single_image image=\u00bb38818&#8243; img_size=\u00bbfull\u00bb][vc_column_text]Era Mina Vict\u00f2ria se daur\u00eds tath public en an 2004 demp\u00fas de recuperar e restaurar part des sues infraestructures e h\u00e8r-les visitables.<\/p>\n<p>Er objectiu dera recuperacion e dubertura des mines Vict\u00f2ria s\u2019enquadre laguens dera politica de recuperacion der auviatge industriau d\u2019Aran.<\/p>\n<p>En \u00e8ster Mina Vict\u00f2ria ua espleita min\u00e8ra de nauta montanha se pause era visita com ua rota de senderisme, a on eth paisatge e er entorn complementen es atractius qu&#8217;ap\u00f2rte era visita ara espleita min\u00e8ra.<\/p>\n<p>Era rota s\u2019entamene ena Bassa d\u2019Arres e se recorren es diferentes installacions min\u00e8res (r\u00e8stes de balances, galaries&#8230;). S\u2019a recuperat era Sala de Maquines com a petit centre de visitaires, a compdar d\u2019a on gesseram tamb era companhia d\u2019un guida entara galaria Sac\u00f2sta, se h\u00e8 ua visita guidada peth s\u00f2n laguens (200m.). Laguens dera galaria se p\u00f2t veir es diferents met\u00f2des d\u2019espleita deth minerau (empuntalhaments, cargadors, galaries d\u2019espleita&#8230;).<\/p>\n<p>Era tau\u00e8rna, era casa des obr\u00e8rs, es balances&#8230;son es bastisses qu&#8217;entornegen era espleita e que tanben anaram trapant ath long deth camin. [\/vc_column_text][vc_toggle title=\u00bbInformacion basica\u00bb]Adre\u00e7a:<br \/>\nCamin de San Antoni, 25551, Lleida<br \/>\nSala de Maquines Mina Vict\u00f2ria: 42.7746173, 0.716864<br \/>\nParcatge dera Bassa d\u2019Arres: 42.7698489, 0.7172601<br \/>\nTel: 973 641 815<br \/>\ne-mail: <a href=\"mailto:info.museu@aran.org\">info.museu@aran.org<\/a><\/p>\n<p>Servicis<br \/>\nCentre de visitaires, visites guidades res\u00e8rva per auan\u00e7a, z\u00f2na de picnic.<\/p>\n<p>Informacion der itinerari<br \/>\nRota a p\u00e8<br \/>\nDist\u00e0ncia: 3 km<br \/>\nDurada: 2-3 ores<br \/>\nEra visita guidada permet era entrada enes galaries.<\/p>\n<p>Recomanacions<br \/>\nSabata de muntanya<br \/>\nAigua<br \/>\nR\u00f2ba d\u00b4abric (interior galeria 9\u00baC)[\/vc_toggle][vc_toggle title=\u00bbTrabalh enes mines\u00bb]<strong>Era cata<\/strong><\/p>\n<p>Iniciaument es espleites \u00e8ren a c\u00e8u dub\u00e8rt m\u00e8s un c\u00f2p acabadi es filons superficiaus, se cat\u00e8ren galaries.<\/p>\n<p>Eth trabalh ath laguens des galaries \u00e8re f\u00f2r\u00e7a m\u00e8s cost\u00f3s. Entara seguretat des min\u00e8rs calie empuntalhar-les tamb tirants e quadres de husta.<\/p>\n<p>Ent\u00e0 arrincar era r\u00f2ca se tiegen explosius.<\/p>\n<p>Desp\u00fas de cada carga, se desseparaue eth minerau dera r\u00f2ca. Aguesta se tr\u00e8ge peth madeish niv\u00e8u enqui\u00e0s tercum\u00e8res.<\/p>\n<p>Eth minerau, en tot tier potz e tremuges, \u00e8re portat enqui\u00e0s niv\u00e8us principaus equipats tamb es infraestructures de transp\u00f2rt.<\/p>\n<p><strong>Eth transp\u00f2rt<\/strong><\/p>\n<p>Un c\u00f2p eth minerau \u00e8re deh\u00f2ra des galaries, calie transportar-lo enqui\u00e0s z\u00f2nes m\u00e8s baishes des rib\u00e8res.<\/p>\n<p>En s\u00e8gle XIX tot eth cargament se h\u00e8ge a carga d&#8217;aubarda. Tamb era arribada dera energia electrica, a comen\u00e7aments deth s\u00e8gle XX, se bastiren es teleferics.<br \/>\nEs \u00f2bres sigueren importantes:<\/p>\n<p>M\u00e8s de 5 Km. de vies a 2.400 m. De nautada connectauen es menes deth Horcalh tamb eth P\u00f2rt d\u2019\u00d2rla.<\/p>\n<p>Eth teleferic de Liat auie ua longada de m\u00e8s de 13 km, en tot trauessar tota era Val de Toran.<\/p>\n<p><strong>Tractament deth minerau<\/strong><\/p>\n<p>Eth prum\u00e8r tractament deth minerau se h\u00e8ge enes lauaders de mineraus.<\/p>\n<p>Eth proc\u00e8s consistie en ua alistada manuau e desp\u00fas eth trinatge e lauat se h\u00e8gen en tot tier diferenti filtres.<\/p>\n<p>Es mielhores tecniques implant\u00e8ren mod\u00e8rns sist\u00e8mes de tractament coma era flotacion. Aguest proc\u00e9s permetie tractar granes quantitats de minerau en p\u00f2gues ores.<\/p>\n<p><strong>Destinacion finau<\/strong><\/p>\n<p>Eth zinc e eth plom se transportauen en carretes enquia Marinhac, a on les demoraue un long viatge en tren enquiath n\u00f2rd de Fran\u00e7a o t\u00e0 Belgica.<\/p>\n<p>Es principaus aplicacions deth zinc \u00e8ren: era fabricacion de galvanisats, aligatges coma eth laton e malhach\u00f2rts e t\u00f2les entara bastenda. Tanben auie aplicacions ena medicina e ena fabricacion de pintures.[\/vc_toggle][vc_toggle title=\u00bbGeologia d\u2019Aran\u00bb]<strong>Aran enes Piren\u00e8us.<\/strong><\/p>\n<p>Era Val d\u2019Aran ei constitu\u00efda fonamentaument per materiaus dera \u00e8ra paleozo\u00efca e forme part dera nomentada z\u00f2na Axiau des Piren\u00e8us a on i afl\u00f2ren es materiaus m\u00e8s antics dera Serrada Pirenenca.<\/p>\n<p><strong>Materiaus e Ist\u00f2ria Geologica.<\/strong><\/p>\n<p>Es r\u00f2ques que i trapam ena actualitat son r\u00f2ques metamorfiques ja qu&#8217;an estat afectades per dues orogenies (era erciniana e era aupina) e sosmetudes a nautes pressions e temperatures.<\/p>\n<p>Es materiaus m\u00e8s antics an ua edat cambriana e ordoviciana tamb uns 550 milions d\u2019ans d\u2019antiquitat. Son formades per materiaus terrig\u00e8ns e carbonatats que se depaus\u00e8ren en un ambient de plataforma ext\u00e8rna. Ara fin der ordovician, s\u2019installen ues condicions marines de p\u00f2ga prigondor e se depausen cauqui\u00e8res e conglomerats e a l\u00f2c ua c\u00e8rta activitat volcanica. Ei en aguest moment quan se formen es acumulacions de sulfurs de zinc entre d\u2019autes que ser\u00e0n espleitades durant era prum\u00e8ra mitat deth s\u00e8gle XX.<\/p>\n<p>Posteriorament, ena ep\u00f2ca Siluriana (h\u00e8 entre 440 e 400 milions d\u2019ans) se depause ua grana quantitat de pelites neres pr\u00f2pies d\u2019ambients prigonds.<\/p>\n<p>H\u00e8 uns 400 milions d\u2019ans (pendent eth Devonian) torn\u00e8c a installar-se un ambient de plataforma tamb era sedimentacion de materiaus terrig\u00e8ns ath n\u00f2rd e carbonatats ath sud.<\/p>\n<p>Durant eth carbonif\u00e8r se sediment\u00e8ren materiaus turbiditics que dej\u00e0 evidencien er inici dera formacion dera serrada ercinica qu&#8217;afect\u00e8c a grana part d\u2019Eur\u00f2pa e N\u00f2rd-america.<\/p>\n<p>Durant era formacion d\u2019aguesta serrada es materiaus se metamorfis\u00e8ren, plegu\u00e8ren e fractur\u00e8ren intensament.<\/p>\n<p>Aguesta grana serrada s&#8217;erosion\u00e8c l\u00e8u per compl\u00e8t durant er inici dera era segond\u00e0ria.<\/p>\n<p>Ena era segond\u00e0ria s\u2019i install\u00e8ren granes plataformes carbonatades, m\u00e8s aguesti sediments non les trapam ja que pendent era formacion des Piren\u00e8us, ena \u00e8ra Terci\u00e0ria aguesti materiaus se plegu\u00e8ren e se desplac\u00e8ren entath sud en tot formar es mant\u00e8ls de correment que formen es actuaus s\u00e8rres Pre-pirenenques.<\/p>\n<p>Pendent eth quaternari, es f\u00f2rtes fluctuacions climatiques provoqu\u00e8ren era aparicion d\u2019espandits glac\u00e8rs ath long dera Serrada Pirenenca.<\/p>\n<p>Aguesti glac\u00e8rs s&#8217;install\u00e8ren sus es vals preexistentes en tot dar l\u00f2c ath modelat glaciau tamb era formacion de circs glaciaus, vals en U e cubetes de sus-cata.<\/p>\n<p><strong>Es unitats estructuraus<\/strong><\/p>\n<p>Es granes unitats estructuraus d\u2019Aran presenten ua mercada disposicion \u00e8st o\u00e8st.<\/p>\n<p>Ath n\u00f2rd se place eth Dom deth Garona a on i afl\u00f2ren es materiaus m\u00e8s antics (Cambro-ordovicians) e ath sud eth Sinclinau dera Val d\u2019Aran a on se trapen es materiaus deth Devonian e Carbonif\u00e8r.<\/p>\n<p>En tot desseparar aguestes dues granes unitats se dispausen es l\u00f2ses deth Silurian.<\/p>\n<p>En t\u00e8rme sud d\u2019Aran se trape era unitat granitica dera Maladeta que s&#8217;emplac\u00e8c ara fin dera orog\u00e8nia erciniana.[\/vc_toggle][vc_toggle title=\u00bbVisita guidada\u00bb]<strong>Casa deth capat\u00e0s<\/strong><\/p>\n<p>Bastissa destinada t\u00e0 casa deth capat\u00e0s. Bastenda de p\u00e8ira, correspon ara prum\u00e8ra ep\u00f2ca dera espl\u00e8ita.<\/p>\n<p><strong>Guardader<\/strong><\/p>\n<p>Des d\u2019aguest endret s\u2019obs\u00e8rven es galaries deth filon n\u00f2rd-\u00e8st, pla\u00e7ades a diferentes nautades e desseparades a ua dist\u00e0ncia de 25-50 m\u00e8tres.<\/p>\n<p><strong>Galaria Sipeyre<\/strong><\/p>\n<p><strong>Sala de Maquines<\/strong><\/p>\n<p>Bastida entre es ans 1949-1951. S&#8217;i install\u00e8c eth transformador d\u2019a on arribaue eth corrent electric provenent de Boss\u00f2st. Aguest alimentaue es compressors d\u2019aire comprimit que se tiegen enes mines.<br \/>\nActualament a era foncion de Centre de Visitaires<\/p>\n<p><strong>Balan\u00e7a Milagro<\/strong><\/p>\n<p>D\u2019aguesta antica balan\u00e7a sonque ne demore era estructura de p\u00e8ira. Des antiques estructures de h\u00e8r ne demore p\u00f2ga causa, ja qu&#8217;un c\u00f2p barrada era mina aguest se venec a un industriau de Boss\u00f2st.<\/p>\n<p><strong>Casa des obr\u00e8rs<\/strong><\/p>\n<p>Nomentat tanben \u00abEdificio Imperio e Maison Neuve\u00bb. Bastida ath torn der an 1940 tamb malons perbocats e tet d\u2019uralita. Ei formada per planta baisha, pis e humarau. Se tiege coma tau\u00e8rna e sala de dromir ent\u00e0s obr\u00e8rs, tamb ua capacitat de 60 lhets.<br \/>\nA cada costat dera mod\u00e8rna bastida se trapen dues bastisses lheuades tamb p\u00e8ira e de mesures m\u00e8s redusides. Aguestes bastisses serien anteriores ara Casa des obr\u00e8rs e servirien tanben coma sales de dromir.<\/p>\n<p><strong>Galaria Sac\u00f2sta<\/strong><\/p>\n<p><strong>Espleita a c\u00e8u dub\u00e8rt<\/strong><\/p>\n<p>Espleita a c\u00e8u dub\u00e8rt, aguest tipe d\u2019espleita se practicaue quan eth minerau campaue a flor dera superficia.<\/p>\n<p><strong>Balan\u00e7a<\/strong><\/p>\n<p>Transformador aerian. Eth minerau arribaue enquiad aciu tamb vagonets, a trau\u00e8rs d\u2019una tremu\u00e8ja se cargauen es caishes que penjauen deth cable e se transportauen enquiath monocable ( ara nautada dera Galaria Sin\u00e7ay) e d\u2019aquiu enquiath lauader de Boss\u00f2st.<\/p>\n<p><strong>Galaria Desaux<\/strong><\/p>\n<p>Galaria de 380m. de longada.<\/p>\n<p>Galaria n\u00ba7 i n\u00ba8<br \/>\nUn des niv\u00e8us m\u00e8s nauti der ensem dera mina.<\/p>\n<p><strong>Itinerari n\u00ba2<\/strong><\/p>\n<p>Letrina<\/p>\n<p>Balan\u00e7a Lauader<br \/>\nGalaria e bastissa Sin\u00e7ay<br \/>\nBastit entath torn der an 1930. Se tiege entath lotjament des obr\u00e8rs e dispausaue de 16 lhets.<br \/>\nEstacion naua teleferic<br \/>\nTeleferic bicable, corresponent ara darr\u00e8ra etapa dera espleita. Ua cuerta balan\u00e7a conectaue era antica estacion tamb era naua, d\u2019a on gessien es materiaus enquiath bocard (lauader de mineraus) de Boss\u00f2st.[\/vc_toggle][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n ","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row][vc_column][vc_single_image image=\u00bb38818&#8243; img_size=\u00bbfull\u00bb][vc_column_text]Era Mina Vict\u00f2ria se daur\u00eds tath public en an 2004 demp\u00fas de recuperar e restaurar part des sues infraestructures e h\u00e8r-les visitables. Er objectiu dera recuperacion e dubertura des mines Vict\u00f2ria s\u2019enquadre laguens dera politica de recuperacion der auviatge industriau d\u2019Aran. En \u00e8ster Mina Vict\u00f2ria ua espleita min\u00e8ra de nauta montanha se pause&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"parent":38876,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-full.php","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38981"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38981"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38981\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":39896,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38981\/revisions\/39896"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/38876"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.conselharan.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}