Gràcies president 

Bon dia illustres deputats e deputades, aunorables conselhèrs e conselhères, plan aunorable president, magnifiques e magnifics conselhèrs generaus, e secretari de govèrns locaus e relacions damb Aran XXXX. Saludi tanben a totes aqueres persones que seguissen aguesta intervencion a trauès de 3CAT, Lleida TV e deth canal Parlament. 

En an 2015 aguesta cramba aprobaue era reforma dera Lei de Regim Especiau d’Aran e, damb era, eth mandat de que, aumens un còp ar an s’auie de celebrar un debat sus era situacion e eth desvolopament deth sòn autogovèrn, que s’iniciarie damb ua exposicion dera sindicatura d’Aran. Totun, non siguec enquia 2020 qu’aguesta compareishença s’amièc a tèrme per prumèr viatge e aué, è er aunor de tornar a presentar-me deuant de vostés entà apropar-les era Val d’Aran, era sua singularitat, es sòns rèptes, es sòns problèmes e es sòns auanci. 

Non sabi se vostés coneishen era teoria desvolopada peth divulgador e consultor especialista en àmbit empresariau e de marketing, Simon Sinek, nomentada “Eth cercle daurat”, qu’explique perqué mos estimam mès uns productes sus uns auti, ues marques sus ues autes, e era respòsta ei latenta ena pregunta de “per qué hèm aquerò que hèm”. Ua pregunta que, sense cap dubte, definís en grana mesura era rason pera quau jo sò aué aciu e, qu’ath mèn enténer, aurie de guidar a toti aqueri qu’auem er aunor e era responsabilitat d’ocupar un cargue public e, per suposat, ath propòsit darrèr de quinsevolh administracion publica. 

Eth procès que definís era teoria deth cercle daurat passe per balhar respòsta a tres granes preguntes: 

• Qué hèm? 

• Coma ac hèm? 

• Perqué ac hèm? Quin ei eth nòste propòsit? 

En tot balhar respòsta ad aguestes tres preguntes, sajarè enes propères menutes de contextualizar nauaments quina ei era realitat der autogovèrn aranés ath temps que procurarè demostrar-les qu’ei aguest autogovèrn era unica garantia entà qu’era ciutadania d’Aran mantengue, non sonque servicis publics de qualitat, se non es madeishi drets e déuers qu’era rèsta dera poblacion de Catalunya, e, en definitiva, tà que mantengue era confiança deuant dera incertesa imperanta.

Entà respóner ara pregunta deth “qué hèm” entà preservar e consolidar era autonomia politica d’Aran, cau qu’agen present qu’es politiques e accions qu’impulsam an coma objectiu qu’era nòsta tèrra, era Val d’Aran, s’adapte as rèptes presents e futurs dera melhor manèra possibla e, qu’en conseqüéncia, placem as persones en centre des politiques e des accions. 

Atau donc, er impuls dera gestion forestau e, damb era, dera transicion energetica que permete redusir ath maxim eth consum de combustibles fòssils; era recuperacion deth paisatge a trauès dera potenciacion dera ramaderia e des productes agroalimentaris, qu’ath madeish temps permeten tanben protegir es entors des nòsti pòbles deuant des incendis de sisaua generacion; eth desplegament e melhora dera cartèra de servicis sanitaris e sociaus, que mos permeterà atier es besonhs d’ua ciutadania que viu a un minim de dues ores e mieja des centres urbans damb servicis especializadi; er impuls dera nòsta lengua pròpria, er aranés, tanben lengua oficiau de Catalunya, repetisqui, tanben lengua oficiau de Catalunya, rason d’èster dera institucion e der autogovèrn, entà que sigue ua lengua viua de present e de futur, e supère era critica situacion que patís; eth desvolopament d’un modèl socioeconomic que permete era retencion deth talent joen e qu’eth nòste territòri sigue sostenible en toti es sòns àmbits, e, quauquarren indispensable, possar accions concrètes e eficaces que permeten superar era grèu crisi de manca d’abitatge assequible en Aran, son quauques des respòstes ara pregunta deth “qué hèm”. 

Se parlam der encastre d’atencion as persones ua des efemerides importantes que celebram enguan ei eth 40 aniversari der Espitau dera Val d’Aran, que siguec possible gràcies ara insisténcia e compromís des aranesi e ara complicitat d’ua Generalitat de Catalunya que tot jus estreaue eth trapàs competencia n’aguesta matèria. Ara, quaranta ans dempús, es besonhs e era realitat dera Val d’Aran an cambiat fòrça, tant que tanben enguan celebraram 15 ans dera aliança estrategica damb er Hospital del Mar, ua hita qu’artenhíem en 2010  e qu’a permetut qu’era sanitat aranesa pogue, entre d’autes causes importantes, balhar tractament oncologic en pròpri territòri, un saut qualitatiu d’un impacte enorme ena ciutadania aranesa. Ua pròva mès dera valor qu’a era autonomia politica dera Val d’Aran.  

N’aguest sens, eth projècte executiu dera reforma integrau d’aguesta bastissa veirà era lum enes pròplèu dies, entà qu’aguest equipament, qu’ei er epicentre deth nòste sistèma sanitari e sociau, s’adapte as naui tempsi dempús de quaranta ans d’existéncia, e balhe tanben respòsta as besonhs non sonque dera pròpria ciutadania, se non des professionaus, pilar essenciau deth sistèma. E profiti aciu tanben entà arregraïr, un còp mès, era ajuda e complicitat dera Region Sanitària deth Naut Pirenèu e Aran deth Departament de Salut, dera Generalitat de Catalunya. 

Respècte ath desvolopament territoriau d’Aran, coma les didia, es accions qu’amie a tèrme eth govèrn d’Aran son encaminades a premanir eth nòste territòri tà afrontar es rèptes que se mos presenten, coma era adaptacion ath cambi climatic, era diversificacion economica, era crisi der abitatge o era retencion de talent. 

Atau donc, ath delà des accions que les relataua ena mia darrèra compareishença, actuauments eth govèrn d’Aran trabalhe en un Plan integrau de Gestion deth Paisatge e de Proteccion des Entorns des Pòbles dera Val d’Aran.  

En aguest Plan i participen de manèra coordinada e transversau diuèrsi departaments deth Conselh Generau d’Aran: per un costat er airau d’emergéncies e proteccion contra incendis; er airau de ramaderia e de miei ambient, especiauments eth dedicat ara gestion forestau; er airau de promocion economica e er airau d’innovacion.  

Er objectiu d’aguest Plan ei doble, per un costat eth de protegir es nòsti pòbles deuant des huecs forestaus, en tot tier en compde qu’er abandonament progressiu deth trabalh dera tèrra a provocat er auanç descontrolat de vegetacion qu’arribe a tocar des pòbles, en tot èster en quauqui casi, un autentic polvorin en cas d’un incendi, coma malerosaments auem podut veir aguest ostiu en diuèrsi endrets de Catalunya e dera rèsta der Estat.  

D’aguesta forma, damb es coneishements tecnics e scientifics qu’es professionaus de Pompièrs Emergéncies an adquirit damb eth desplegament deth Plan de Gestion Sostenibla deth Huec, qu’a estat acompanhat pes GRAF de Bombers dera Generalitat, poderam establir es perimètres de seguretat adaptadi ara realitat orografica des nòsti pòbles, qu’en tot cas son fòrça mès nauti, pr’amor des pendents, qu’aquerò que mèrquen es plans d’actuacion obligatòris entàs municipis. 

Atau madeish, es resultats deth projècte OVIHUEC-DAT, que coma saben a creat un ramat ovin e cabrum de titularitat publica coma dinamizador economic e de mantenement deth territòri, mos permeten definir un modèl de referéncia entà èster replicat en d’auti pòbles endrets. Un projècte qu’a permetut recuperar antics peishèus perduts pera disminucion d’activitat ramadèra, en tot restablir era gestion dera massa forestau e assegurar eth suenh des nòstes montanhes, ath madeish temps que s’apòste pera diversificacion economica, explorant vies de comercializacion e valoracion deth producte carnic e lactic d’aguest ramat e creant lòcs de trabalh relacionadi damb era ramaderia en territòri. 

Damb aguestes dues vessants, as que se higen era dera innovacion tecnologica e empresariau e era dera comercializacion e metuda en valor deth producte agroalimentari, artenheram a auer ua huelha de rota de gestion deth territòri de prumèr nivèu, a on se conjuguen, per un costat, era recuperacion e mantenement deth paisatge (element clau non sonque dera nòsta identitat se non tanben dera nòsta economia) en tot encaishar damb es critèris que mos an portat a èster Resèrva dera Biosfèra dera UNESCO, e, per aute, es auanci en gestion territoriau, innovacion e proteccion des nòsti pòbles. 

Mès era gestion e desvolopament territoriau an de besonh tanben d’elements de planejament qu’ajuden a dessenhar eth present e eth futur deth territòri. 

Atau donc, aguesti mesi endarrèr eth Plen deth Conselh Generau d’Aran artenhie ua hita de grana transcendéncia entath nòste país en tot aprovar era regulacion d’usatges e construccions admissibles en solèr non urbanizable, modificant atau es NNSS des ans 80 en adaptar-les ara realitat e besonhs actuaus. Atau, dempús de decàdes d’innaccion, auem artenhut eth consens des administracions entà hèr un important pas en mantenement e conservacion deth nòste paisatge, en tot méter  a disposicion des Ajuntaments aranesi un esturment de gestion que les balharà claretat juridica entà hèr a complir aguesta normativa. Un seme mès entath futur. 

Eth debat territoriau ei ua assignatura pendent en Catalunya. Era Val d’Aran a iniciat eth sòn, mès ei clar que non pòt èster independent deth qu’a d’amiar a tèrme Catalunya. Es qüestions qu’aguest Parlament a de debàter enes pròplèu mesi, era Lei de Montanha e era reforma dera Lei de Territòri, entre eres, pòden èster un bon inici entà establir es bases deth present e futur territoriau de Catalunya e, en conseqüéncia, tanben d’Aran. 

Totun, deputats e deputades, ei de besonh, d’un imperiós besonh, que vostés comprenen qu’es Leis, per si soletes, non ajuden as territòris, ne as persones, se non vien acompanhades d’estratègies, projèctes e inversions concrètes e tangibles.  

Ei per aquerò qu’era Lei de Montanha, tanplan demorada en Pirenèu, sonque poderà considerar-se un auanç se pòrte en sòn desplegament ua huelha de rota concrèta, tangibla e damb recorsi que permeten ad aguest territòri e ara sua gent recuperar era confiança enes administracions superiores en esvitar atau eth risc de desafeccion per part dera ciutadania pirenenca …perqué, e sense ànim de polemizar, les ac asseguri, coma podem se non deféner era egalitat entre era ciutadania de Catalunya en tot auem vist coma, pendent dècades, es granes inversions s’an realizat enes àrees mès poblades, mentre qu’eth Pirenèu demoraue desbrembat darrèr dera “teoria non escrita” de qu’es inversions se priorizen aquiu a on i a mès populacion…e se non, demanen vostés qué en pense era gent deth Pirenèu dera linha 9 deth metro….mès ja les è dit que non ei era mia intencion polemizar, de ben segur qu’aquera inversion ei de besonh, totun, ei tanben ua qüestion de justicia qu’es zònes de montanha reclamem ua guardada mès prigonda, empatica e estrategica tàs nòsti territòris que huge des paternalismes e des populismes as qu’auem estat sosmetudi ath long des ans. 

Compreneràn donc qu’aguest ei un debat essenciau e urgent, entà poder dotar-mos des esturments e estratègies que mos permeten afrontar es rèptes, ja non sonque de futur, se non de present. 

En cas concrèt dera Val d’Aran cau díder qu’aguest debat territoriau ei encara fòrça incipient, quauquarren que deth govèrn aranés ençà volem impulsar damb es accions qu’amiam a tèrme. Ei per aquerò tanben, que trabalham en çò qu’ei era dusau fasa deth procès de participacion ciutadana Aran Accion 2030, qu’a dejà artenhut quauqui resultats dempús de cinc ans de trabalh, que s’inicièren en 2020, entà definir, de forma conjunta damb era societat aranesa, es accions e foncions que mos permeten hèr front as nòsti besonhs especiauments enes àmbits economics e laboraus.  

D’aquera labor donc n’a neishut er airau d’innovacion deth Conselh Generau d’Aran e damb eth, eth Centre d’Innovacion Territoriau, HèPic, que gràcies ath supòrt deth Ministèri de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic der Estat, damb qui eth Conselh Generau d’Aran manten un convèni de collaboracion que balhe es recorsi economics de besonh entà impulsar projèctes estrategics, a permetut, era metuda en foncionament de detzees d’iniciatives empresariaus en tot afavorir era generacion d’emplec de qualitat en nòste territòri. Atau madeish, eth Centre acuelh tanben era Oficina de Transicion Energetica, entà acompanhar ara poblacion e as projèctes que se despleguen en Aran.  

Aguest acòrd damb eth MITECO, signat eth passat mes de junh, a renauït eth signat en 2022 en tot doblar era quantitat qu’apòrte er Estat respècte der anterior. Atau donc, eth MITECO a destinat n’aguest nau acòrd un totau de 500.000€ entà 4 ans as qu’eth Conselh Generau d’Aran complemente damb 200.000€ mès. Ua inversion der Estat que hig a tota era inversion, era mès destacada des darrèri trenta ans, que pòrte hènt en Aran d’ençà de 2021 a trauès d’iniciatives vinculades ara innovacion e retencion de talent. 

Aguest ei donc un resum generau, de quines accions estrategiques desvolope eth govèrn d’Aran entà balhar respòsta ara pregunta de “Qué Hèm?” entà desvolopar e consolidar era nòsta autonomia politica. 

Totun, tà balhar sentit ad aguestes accions ei de besonh tanben resòler eth “Coma ac hèm?”, e aquiu eth relat se torne un shinhau mès complèxe. 

Er autogovèrn aranés a era sua basa ena defensa des drets istorics e dera identitat, en ua identitat pròpria e tanben inclusiva e ena gestion dera proximitat estant.  

Dit açò, cau soslinhar tanben qu’era autonomia politica sonque pren eth sòn sentit maxim s’esdeven era clau entà melhorar era vida dera ciutadania en tot garantir qu’es persones son era prioritat dera accion politica. E aquiu radique precisament era volontat d’èster des aranesi, sauvada ath long des sègles, e qu’aué seguim defenent e reivindicant. 

Ara ben, ara volontat d’èster des aranesi s’i a de híger ua volontat politica clara entà hèr efectiu donc aguest autogovèrn. Ua volontat politica qu’era Val d’Aran, a trauès dera sua maxima institucion, evidéncie cada dia en sòn prètzhèt e ara qu’ei de besonh, indispensable mès a lèu, que s’i hige era volontat politica de Catalunya, non sonque era deth sòn govèrn, se non tanben, era d’aguesta cramba e des grops politics que la conformen. 

E coma se convertís era volontat politica en un autogovèrn fòrt?, donc damb tres elements basics:  

• Desplegament competenciau 

• Finançament 

• Leiautat e respècte institucionaus 

Çò de reauments relheuant e urgent ei auançar en desvolopament efectiu der autogovèrn d’Aran: ei a díder, passar d’un reconeishement unicaments formau dera nòsta singularitat a assegurar eth contengut substantiu dera nòsta autonomia politica e, damb aquerò, dera nòsta capacitat tara prenuda de decisions politiques pròpries en toti aqueri encastres dera nòsta competéncia.  

Eth desplegament competenciau qu’era Lei de Regim Especiau d’Aran mandate, autant ena sua version de 1990 coma ena sua actualizacion de 2015, ei encara luenh de completar-se. Non m’estenerè aciu en detalhar es motius qu’an portat ad aguesta situacion, qu’an era sua origina en ua manca de volontat per un costat e d’ambicion pera auta, damb ua responsabilitat en quauqui moments compartida. 

Aguest a estat eth messatge qu’eth govèrn qu’entèsti a hèt a arribar ath govèrn dera Generalitat tanben en aguesta legislatura. E atau, pogui tanben díder que, per prumèr viatge d’ençà qu’aguestes compareishences dera sindicatura d’Aran en sen deth Parlament s’amien a tèrme, son diuèrsi es auanci substanciaus qu’auem artenhut e d’auti enes que se trebalhe entà que siguen ua realitat pendent aguest pròplèu 2026. 

Negociacions en desplegament competenciau en matèria d’espòrts, de promocion economica o de cultura en son quauques des que, e aguest ei eth compromís que mos a trasladat eth govèrn dera Generalitat, demoram poder barrar enes pròplèu mesi damb es departaments corresponents en tot complir atau, non sonque damb aquerò que diden es Leis, se non, e çò de mès important, tà complir damb eth pòble aranés. Uns traspassi competenciaus que, coma dejà auem dit en nombroses ocasions, non pòden depéner sonque dera existéncia o non de pressupòsti entà 2026, se non qu’a de compdar damb volontat politica. Un ahèr aguest, eth dera negociacion pressupostària en Catalunya, tath que me permeti tanben era licéncia de demanar-les, coma representants politics de toti es catalans/es, en nòm dera ciutadania aranesa, que demòstren responsabilitat, consciéncia e compromís damb toti eri. 

Totun, i a àmbits enes que, malerosaments, es auanci son encara pòc definidi e, en quauqui casi, inexistents, maugrat qu’era situacion sigue critica. Les parli dera crisi pera manca d’abitatge assequible, d’un costat, e dera nòsta lengua pròpria, er aranés, per aute. 

Era Val d’Aran ei un des territòris de Catalunya damb ua situcion mès critica per çò que hè ara manca d’abitatge assequible, çò que provòque un autentic drama sociau e tanben economic, que condicione era estabilizacion de poblacion, era retencion de talent e, damb era, eth modèl socioeconomic.  

Es rasons qu’an portat ad aguesta situacion son diuèrses. Se ben eth creishement descontrolat d’abitatges d’usatge toristic a collapsat bona part deth parc d’abitatge, amassa damb un aument desmesurat des còsti de construccion, son ua part dera origina deth problèma, non ei mens cèrt tanpòc qu’era manca de planificacion urbanistica, de planejament e de vision territoriau per part des administracions deuant deth creishement e cambiament dera societat, amassa damb era inexisténcia d’inversion en abitatge public qu’era Val d’Aran a patit enes darrères decades, mos an portat ara ad aguesta situacion.  

Ei pr’amor d’açò que, dejà ena passada legislatura ena Generalitat, se creèc era Taula d’Abitatge entre es govèrns aranés e catalan, qu’encara non a dat es fruts demoradi. Atau donc, aguesti passadi dies, e trasladada aguesta preocupacion e mauestar ath govèrn dera Generalitat, mos auem emplaçat a desvolopar un calendari d’actuacions que, pendent es pròplèu mesi, definisquen a cuert, miei e long tèrme, non sonque era construccion de naui abitatges en nòste territòri, se non tanben mesures en àmbit competenciau que permeten ath Conselh Generau d’Aran desvolopar es accions definides en Plan d’Abitatge dera Val d’Aran, participat pes ajuntaments aranesi, e que contemple, entre d’auti, eth desvolopament dera Oficina d’Abitatge d’Aran, que ja a començat a caminar, mès qu’a de besonh recorsi e supòrts entà desvolopar tot eth sòn potenciau. 

Er aute encastre a on, tot e era importància qu’a entà Aran e era sua maxima institucion, demoram encara auanci tangibles, ei eth dera lengua. Er emplec sociau der aranés, que les rebrembi ei tanben lengua oficiau en e de Catalunya, a queigut progessivaments enes darrèri vint ans. Pendent aguest temps, tot e èster lengua oficiau coma digui en Catalunya d’ençà dera aprovacion der Estatut de 2006, eth Conselh Generau d’Aran non artenhec un prumèr traspàs competenciau efectiu en matèria de lengua enquia enquia era legislatura deth 2007 ath 2011, a on era Generalitat transferic, per prumèr viatge, un totau de 100mil euros entà desvolopar es politiques linguistiques de besonh entar aranés.  

Ja pòden vostés imaginar qu’era quantitat ère deth tot insufisenta, mès, venguent d’on venguíem, siguec tota ua hita. A comdpar de 2012, era Generalitat retalhaue aquera aportacion enquiàs 60 mil euros, quauquarren que non s’esmenèc enquia 2021, a on se recuperèren es 100mil euros, que mès endauant arribèren enquiàs 200,000mil, qu’ei çò que recebem aué en dia.  

Non preteni hèr ua reclamacion exclusivaments basada enes recorsi, tot e qu’ei ua evidéncia qu’era dotacion tar aranés ei totauments insufisenta, pera situacion dera lengua e pera sua comparativa damb eth catalan, se non qu’era mia reclamacion ei entà qu’autant era Generalitat de Catalunya coma aguest Parlament assomisquen qu’er aranés ei tanben lengua de Catalunya, que merite respècte e reconeishement, e qu’aquerò se demòstre damb accions concrètes, damb recorsi e damb ua estratègia que, consensuada damb era maxima insittucion aranesa, ajude, s’aquerò ei dejà possible, a revertir ua situacion qu’ei absolutaments dramatica. Qu’er aranés non sigue nomentat, ne un solet viatge, en Pacte Nacionau pera Lengua, per exemple, ei un clar simptòma de que, tot e eth temps qu’a passat d’ençà d’aquera prumèra aparicion dera nòsta lengua en Estatut de Catalunya 1979 coma “parla que serà objecte d’especial respecte i protección” enquia eth de 2006, damb era sua oficialitat, en tot passar pera Lei der Occitan, aranès en Aran de 2010, que des d’alavetz dromís eth sòn des justi, sense cap desvolopament ne materializacion, Catalunya encara non a interiorizat qu’era lengua pròpria d’Aran ei tanben causa sua.  

Quauquarren que tanben se visualize ena estratègia qu’era Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus amie a tèrme ar entorn dera nòsta lengua. Pr’amor que, tot e que cèrtaments i a auut un laugèr aument dera produccion audiovisuau en aranés, non ei mens cèrt qu’es nòstes reiterades demanes de consensuar ua programacion audiovisuau en aranés que respone as rèptes qu’era lengua pròpria d’Aran a, seguíssen sense èster escotades.  

Ues demanes que non an pas era volontat de contròl o censura, se non, que se basen ena evidéncia qu’èm nosati es que coneishem ben quini son es besonhs dera lengua en territòri e quines pòden èster es melhors accions a implementar entà, coma digui, afrontar er enorme rèpte de conservar era aranés. 

A despièch d’açò, voi tanben reconéisher eth pas dat peth departament de politica lingüistica dera Generalitat en tot crear era Direccion de Servicis Territoriaus de Politica Lingüistica deth Naut Pirenèu e Aran, ocupada per un gran coneishedor dera nòsta realitat lingüistica e des rèptes qu’afrontam, e que demoram pogue èster er inici immediat d’un cambi substanciau enes dinamiques e estratègies ar entorn der aranés per part dera Generalitat. Aguest pas se hig a un aute de fòrça important, coma ei tanben qu’eth Conselh Generau d’Aran, en tot representar ar aranés, age entrat a formar part deth Conselh des Lengües Oficiaus d’Espanha, impulsat peth Ministèri de Politica Territoriau. 

Era lengua pròpria d’Aran, er aranés, ei er èish vertebrador dera nòsta identitat. Ua identitat que, non mos cansaram de reperti’c, ei inclusiva e concentrica, mès qu’a de besonh afiançar es sues arraïcs entà assegurar eth sòn futur e era sua perviuença e, per tant, eth sòn autogovèrn. Era lengua e cultura, era istòria, es institucions pròpries, e era istorica volontat d’èster des aranesi, son era origina der autogovèrn aranés. Sense açò, era capacitat de gestionar e decidir despareish.  

Ei per aquerò que, des deth govèrn d’Aran, conscients coma èm deth besonh de remontar aguesta critica situacion, trabalham entà compdar damb es recorsi e, tanben, damb es complicitats de besonh. Ues complicitats qu’auem trobat enes darrèri mesi en Radio Television Espanhòla, que ven de crear era figura deth Coordinador des Lengües Oficiaus e Minorizades, e damb qui, amassa damb era Universitat Pompeu Fabra, organizam en Aran, es pròplèu dies 27 e 28 de noveme eth 1èr Congrès Internacionau sus Comunicacion, Tecnologia e Lengües Minoritàries, que tractarà sus eth papèr dera IA e es naues tecnologies coma aliades ena creacion de contengut periodistic e audiovisuau.  

Ua hita importanta que mèrque tanben eth camin qu’eth govèrn d’Aran seguís entà, coma digui, hèr a pervíuer era nòsta lengua. Demostrar qu’ei ua lengua utila e de futur. Per aquerò trabalham tanben entà possar ua factoria de contenguts audiovisuaus en aranés que, ath delà, gràcies ara IA, pogue replicar-se ena rèsta de lengües minorizades der Estat. 

Un des rèptes mès grani que calie afrontar, d’ençà dera reforma dera Lei d’Aran en 2015, ère eth compliment dera sua disposicion adicionau cincaua que didie, citi textuauments “A comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, en un termini màxim de tres anys, la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran ha de revisar i estudiar la idoneïtat del model de finançament establert pel títol VI i negociar i acordar les modificacions que escaiguin. En qualsevol cas, la modificació total o parcial d’aquest model ha de complir els principis de transparència, estabilitat i coordinació d’acord amb les propostes del Consell General d’Aran sobre aquesta matèria”. 

Donques ben, an estat de besonh dètz ans, dètz, a despièch qu’eth mandat dera Lei ère “un termini maxim de tres ans”, entà qu’aguesta negociacion age esdevengut ua realitat. Atau donc, me platz poder anonciar qu’ei previst qu’a prumèrs de 2026, es govèrns d’Aran e de Catalunya signem er acòrd entà qu’eth Conselh Generau d’Aran age, per prumèr còp, un Sistèma de Finançament Especific e Singular qu’a de balhar estabilitat e transparéncia e garantir de manèra efectiva era nòsta capacitat d’autogovèrn. Voi aciu hèr un reconeishement e arregraïment ath departament d’Economia dera Generalitat era sua predisposicion entà arribar a un acòrd. Aguest finançament que, tanben per prumèr viatge non depenerà exclusivaments de çò que recep dera Generalitat, se non qu’inicie eth camin entà hèr, per fin, deth Conselh Generau d’Aran ua administracion corresponsabla entà obtier es recorsi de besonh. Un camin que coma digui comence damb aguest prumèr pas entà sentar es bases deth Sistèma de Finançament e qu’a de perméter que, en un periòde limitat en temps, aguesta corresponsabilitat creishe e se consolide.  

En definitiva, finauments, dempús de mès de trenta ans d’autogovèrn ena Val d’Aran, se comence a reconéisher, de facte, era nòsta maduresa e capacitat politica.  

Atau madeish, aguesta “metuda ath dia” se me permeten era expression, de çò qu’a d’èster eth Modèl de Finançament d’Aran, a d’anar tanben acompanhat, sense guaira mès demora, dera, aguesta òc “metuda ath dia” per çò que hè as inversions ena Val d’Aran, que mos an plaçat pendent es darrèri 15 ans ara coa de Catalunya en çò que hè ara inversion reau liquidada pera Generalitat. Inversion en infraestructures viàries, equipaments, e comunicacions e naues tecnologies son essenciaus actuauments. D’aguestes, concrètaments dues: eth bastiment d’un centre culturau, tanplan reclamat istoricaments, que pogue remassar e acuélher era produccion e creacion culturau d’un territòri coma eth nòste, damb cultura e lengua pròpria, e eth bastiment d’un centre esportiu especializat en nhèu e montanha, que balhe respòsta as besonhs d’un airau tant important entà Aran coma eth der espòrt, son coma digui dues inversions que de ben segur ajudarien a restablir er equilibri e era equitat respècte de territòris vesins. 

Un des elements clau entà arténher aguesta correponsabilitat financèra ei era de, atau e coma remasse era Lei d’Aran en sòn article 92, ei eth dera possibilitat de participacion en tributs de d’autes administracions. Coma vostés coneishen, eth finançament deth Conselh Generau d’Aran se base en un Hons de Finançament Incondicionat qu’ath long des ans a estat era clau de vòuta des recorsi qu’era maxima institucion aranesa a recebut, e qu’a atrauessat lums e, sustot ombres en sòn compliment e interpretacion. Ena sua immensa majoritat es recorsi an estat dotadi damb destins finalistes, çò qu’a dinamitat, ath long d’aguestes mès de 3 dècades, era autonomia politica d’Aran. 

Ei per aquerò que, en tot seguir aguest critèri compartit damb era Generalitat, aué pogui tanben anonciar qu’andús govèrns auem arribat a un acòrd entà qu’aguesta participacion en tributs de d’autes administracions comence a hèr-se ua realitat. 

Atau donc, auem acordat qu’era recaptacion dera Taxa Toristica qu’era Generalitat amie a tèrme en territòri dera Val d’Aran sigue destinada integraments ath Conselh Generau d’Aran. Un auanç istoric que, coma digui, encete eth camin, long e complèxe, òc, mès, per prumèr viatge, reau e tangible, dera consolidacion dera autonomia politica d’Aran. 

Totun açò, er autogovèrn aranés ei mancat encara de quauquarren essenciau: reconeishement efectiu. Òc, aué, 19 de noveme de 2025, eth Conselh Generau d’Aran, era maxima institucion aranesa, maugrat çò qu’especifique eth pròpri Estatut d’Autonomia de Catalunya, e era Lei de Regim Especiau d’Aran, demore considerada autant juridica coma administrativaments coma ua administracion locau. Ua anomalia autant institucionau coma juridica, que mos pòrte dirèctaments ath collapse. Eth reconeishement, acceptacion e respècte EFECTIU dera nòsta singularitat ei ja ua urgéncia.  

Coma dejà venguem defenent pendent es darrèri mesi, ei de beson reforçar eth concèpte de qu’era legislacion de regim locau sonque s’a de poder aplicar en Aran de manèra supletòria ara sua regulacion especifica, ei a díder, ara regulacion pròpria d’Aran, respectant tostemp era sua posicion singular. 

Atau les ac trasladè a prumèrs d’aguest an a toti es grops politics deth Congrès des Deputats en Madrid e atau tanben ac auem hèt a saber a d’aguesta Cramba.  

Ei pr’amor d’aquerò qu’aué voi arregraïr e reconéisher, en nòm deth pòble d’Aran, as grups politics deth PSC, Junts per Catalunya, Comuns, ERC e CUP, qu’ager madeish soscriueren era prepausa presentada en registre d’aguesta Cramba entà qu’eth Parlament de  reconéisher aguesta singularitat deth Conselh Generau d’Aran. Deputats e deputades, damb aguest gèst an vostés daurit era pòrta tara reparacion d’ua injusticia qu’incidís dirèctaments en benèster des persones dera Val d’Aran e qu’a de poder materializar-se a nivèu Estatau, en tot èster Aran er unic territòri singular que non ei reconeishut ena Lei de Bases der Estat.  

Ua pòrta que demorem que non se barre, e qu’ajude a possar d’autes iniciatives, coma era reforma dera Lei d’Aran, o era possibilitat qu’aguesta compareishença s’amie a tèrme en un plen monografic que permete un vertadèr debat sus Aran n’aguesta Cramba. Gràcies peth sòn compromís. 

Er ahèr dera singularitat, que non vò díder privilègi, repetisqui: singularitat non ei privilègi, ei respècte; coma digui, er ahèr dera singularitat pòrte instrinsec un aute ahèr de grana transcendéncia entà, damb totes dues, completar damb eth referent ath respècte e leiautat institucionaus, es tres elements basics sus es que se sostente un autogovèrn fòrt. Les parli dera tèrra, deth territòri. Parlar de tèrra ei parlar d’identitat, d’arraïcs e de futur. ? Era tèrra mos conècte damb er intangible que provòque un sentiment de pàtria e mos pòrte eth rebrembe deth passat. Un passat qu’aunoram e que mos servís d’inspiracion entà bastir era Tèrra de deman. Tèrra ei era institucion mès antiga d’Aran, en recebie aguest nòm era agrupacion des cònsols deuant des qu’eth poder reiau juraue eth sòn compromís damb era Val d’Aran. Tèrra ei er endret comun a on hèm vida e trabalh, a on arrim e ploram, ei era interrelacion deth grup, aquiu a on se bastissen e compartíssen es valors de comunautat. 

Ei per açò que viuem damb cèrta preocupacion, e de viatges tanben incomoditat, eth procès de division territoriau qu’amie a tèrme Catalunya. Era division deth territòri en vegueries non ei, coma saben, compartida en Aran. Pr’amor d’aquerò, era pròpria Lei d’Aran remèrque que non podem èster inclodidi en cap auta division territoriau que non sigue era madeisha. Qüestion qu’ei innegociabla entà nosati. Totun, mès enlà des critèris juridics e politics, considèri de besonh ua guardada naua damb critèris especidics de foncionalitat territoriau, 

E me permeteran era gosadia d’aufrir-les ua brèu reflexion ath respècte d’aguest debat: e ei que, ath nòste enténer, quinsevolh division territoriau que non age coma element vertebrador e definitòri era distància dera ciutadania as servicis publics, e, damb era, er empoderament territoriau locau, ei destinada ath fracàs.  

Aguesta ei era vertadèra pèira angulara de quinsevolh debat territoriau, un debat qu’en definitiva, encara que les pogue sonar un shinhau naïf, a de besonh d’ua grana dòsi d’escota activa e d’empatia. Dilhèu ei moment donc de híger ua naua expression ath diccionari: era empatia territoriau. 

Non sai se damb tot açò que les è dit, è podut respóner ara darrèra, e dilhèu mès importanta des qüestions plantejades: “Perqué hèm aquerò que hèm?”, mès pensi qu’enes mies paraules se pòt entreveir era respòsta: perque creiguem en ua Val d’Aran fòrta, a on era sua ciutadania pogue víuer damb esperança en futur e oportunitats de present, a on era nòsta identitat sigue preservada ath temps que mos neurim des indentitats qu’arriben, e a on era nòsta tèrra mantengue viua era eréncia des nòsti pair-sénhers en tot s’impulse entà deuant. 

L’Aran, senyores i senyors, és terra de pacte, d’integració i d’acollida. La seva gent ha mantingut viva i indestructible, durant segles, la nostra voluntat de ser. Una terra que sobreviu, encara, als grans embats que sacsegen el planeta de la mà dels populismes i totalitarismes que utilitzen la por i l’incertesa per a donar solucions fàcils a problemàtiques molt complexes, culpabilitzant de tots els mals a qui menys culpa en té. 

Però tot això no és gratuït. És fruït de compdar amb unes institucions pròpies que, a més de mantenir viu el llegat dels que ens han precedit, treballen per millorar la vida de la gent. I ho fem des de la proximitat. L’únic antídot que permet lluitar contra aquesta por, contra la complexitat d’un món i d’una societat que està perdent la confiança en les administracions públiques.  

Aquesta és la grandesa de l’autogovern aranès. Una grandesa que també els pertany a vostés i per això els demanem que creguin en l’Aran. Crec sincerament que comencem a deixar enrera l’etapa del paternalisme i estem encetant una nova era en les relacions entre Aran i Catalunya, de les que vostés, diputats, diputades, govern de Catalunya, n’ha de ser també protagonistes. No ens deixin sols.

Acabo la meva intervenció amb un fragment d’una cançó del grup Nadau, probablement el grup de música en occtità més conegut arreu, que els he traduït al català per a millor comprensió de tothom. Ells fa més de 40 anys que canten en occità per no oblidar les arrels. En una de les seves cançons, “Montanhòu”, un himne a la terra i a l’orgull de ser de muntanya, diuen això: 

Sobre el cim de les terres altes, hem fet servir tantes sabates…, posar un peu devant de l’altre, i tornar a començar de nou. Així volem la nostra vida, així la nostra dignitat, guanyar-se el pa de cada dia, sense demanar caritat. 

Si pugem al cim de la muntanya, és per a poder mirar més lluny. Allà baix hi ha la plana, amb els afers de l’altre món. Al bell mig dels esbarzers, el camí sempre és estret. És un honor ser en aquesta terra i poder restar dempeus. 

El meu agraïment i el de la màxima institució aranesa a aquesta Cramba, especialment al seu president i a la seva Mesa, que ha demostrat, com mai el seu compromís amb l’Aran, així com a l’Oficina de l’Aran que manté sempre viva la flama en aquest Parlament. I, tanmateix, vull també expressar el nostre reconeixement i gratitud al Departament de Presidència de la Generalitat, encapçalat pel seu conseller, que juntament amb la secretaria General, la secrataria de governs locals i relacions amb l’Aran i la seva assessora i la direcció general de coordinació interdepartamental, han comprés perfectament els nostres anhels i necessitats, des d’una mirada d’igual a igual, amb el respecte i lleialtat institucionals que des de la Vall d’Aran sempre hem mantingut. 

Moltes gràcies diputats i diputades.