Condò deth Conselh Generau d’Aran pera mòrt d’Aina Moll

Vielha, 11 de hereuèr de 2019.- Des deth Conselh Generau d’Aran mostram eth nòste condò ara familha e as amics mès propers d’Aina Moll.

Seguéc ua des persones qu’en an 1982 mostrèc damb tota claretat çò qu’ei era nòsta lengua. En eth Prefaci des normes ortografiques der aranès, (text provisionau prepausat pera Comission entara normalisacion ortografica dera lengua dera Val d’Aran), i figure en prumèr paragraf aguest contiengut.

Era Val d’Aran ei er únic territòri de Catalonha que non a eth Catalan coma lengua pròpria. Eth Catalan i é oficiau, coma lengua de Catalonha, e eth Castelhan coma lengua oficiau der Estat, mès er Aranès non ei cap ua varietat de cap d’ageustes dues lengües, ei ua varietat d’ua auta lengua romanica, parlada tanben ath delà dera frontera francesa e que, coma conseqüencia des sues vicisituds istoriques, se trape en un estadi de normalisacion pòc auançat, comparable ara situacion deth Catalan ath començament d’aguest segle.

 Situadi en contexte der an 1982 er esperit d’aguest prefaci se veigés hèt realitat damb era lei der occitan Aranes en Aran d’1 d’octobre de 2010, que determine era cooficialitat der  Aranés en Catalunya situant era nòsta lengua ar estatus que merite.

Posteriorament, coma Directora Generau de Politica lingüística dera Generalitat de Catalunya amassa damb eth Conselh comarcau e es Ajuntaments Aranesi, se creec eth centre de normalizacion lingüística dera Val d’Aran.

Hèm sense cap dubte reconeishent er impuls d’Aina Moll coma Directora Generau de Politica Lingüística  dera Generalitat de Catalunya que marquèc eth camin dera normalizacion e pervivencia dera nòsta lengua.

En nom des Institucions d’Aran e deth pòble Aranès, eth nòste mes sincer arregraiment ath sòn trebalh, e dam traslat deth nòste condò ara familha e as mès propers.

 

 

Comments are closed.