Dia istoric entara Val d’Aran: eth Parlament de Catalunya reconeish era singularitat d’Aran

Eth plen deth Parlament de Catalunya a aprovat aué era proposicion de lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran presentada pes grops politics deth PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP e Comuns a prepausa deth Conselh Generau.
Eth govèrn d’Aran a trabalhat pendent mès d’un an entà arténher aguest pas istoric qu’assegure eth reconeishement explicit e practic a nivèu juridic e administratiu dera maxima institucion aranesa, a despiet de compdar damb mès de trenta ans d’autogovèrn, e refortilhe eth besonh d’aplicar de forma automatica e indiferenciada dera normativa de regim locau en tot garantir un reconeishement explicit der autogovèrn aranés.
Era sindica d’Aran a profitat tà anonciar qu’er acòrd de finançament entre eth Conselh Generau e era Generalitat ei fòrça perfilat, e qu’era cifra finau serà propèra as 43 milions d’euros, en tot auer un increment de mès de 4 milions respècte deth finançament actuau, ara demora d’acabar d’acordar es qüestions relacionades damb era participacion enes tributs dera Generalitat. N’aguest sens, era sindica d’Aran a hèt ua crida ara responsabilitat des grups politics catalans entà que Catalunya apròve es sòns pressupòsti d’enguan, des que tanben ne depenen es d’Aran e era garantia de servicis en país.
Era sindica d’Aran, acompanhada des vicesindics deth Conselh Generau d’Aran e dera cap dera oposicion, an assistit ath debat e posteriora votacion ena Cramba catalana.

Aguest maitin, eth Parlament de Catalunya a aprovat era Propòsta de Lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran que, a prepausa deth govèrn d’Aran, an presentat es grops parlamentaris de PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP e Comuns. Un pas istoric entara Val d’Aran e era sua maxima institucion qu’a de perméter qu’eth Conselh Generau d’Aran, qu’a de poder exercir eth sòn autogovèrn en marc d’aquerò que mandaten autant er Estatut d’Autonomia de Catalunya coma era Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran, non sigue assimilat juridicaments e administrativaments a ua administracion locau, hèt que contraditz eth mandat d’aguestes dues normes juridiques.

Era Propòsta de Lei aprovada incorpòre un article unic de modificacion Decret 2/2003, de 28 d’abriu, peth quau s’apròve eth Tèxte Rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalunya, en qué se hig ua disposicion addicionau cincau que manifèste que “en marc d’aquerò que dispòsen es articles 2, 5 e 11 der EAC e era disposicion addicionau 17 dera Lei 7/1985, de 2 d’abriu, reguladora des bases deth regim locau, era legislacion de regim locau s’aplique en Aran e en sòn Conselh Generau sonque e absenta de regulacion especifica, en tot respectar, en tot cas, era posicion singulara d’Aran e d’acòrd damb es previsions especiaus deth sòn regim pròpri”.

A despiet de qu’era Val d’Aran e eth sòn Conselh Generau d’Aran compden damb un reconeishement clar, ena practica era maxima institucion aranesa a estat assimilada a un ens locau ordinari, en tot aplicar-li automaticaments era normativa definida entar encastre municipau. Atau donc, aguesta aplicacion automatica a comportat grèus problèmes en foncionament institucionau d’Aran, en matèria d’organizacion intèrna, regim pressupostari, gestion economica e exercici des competéncies pròpries, coma pòt èster era de salut e atencion sociau qu’en tot èster de caractèr autonomic, s’a de gestionar damb es limits pensadi entàs administracions locaus, “quauquarren que, ath delà de contradíder explicitaments era autonomia politica d’Aran, condicione es servicis publics tara ciutadanetat que gestione eth Conselh Generau” a manifestat era sindica d’Aran, Maria Vergés.

En aguest sens, era sindica d’Aran a declarat en diuèrses ocasions que “ er autogovèrn d’Aran non a ua natura sonque administrativa senon politica, atau e coma reconeish er Estat d’Autonomia de Catalunya, ua norma qu’ei de reng estatau tanben” e higie que “aguesta natura politica exigís qu’era legislacion de regim locau non sigue un limit deth nòste regim pròpri e non que se pogue aplicar de forma coerenta e respectuosa damb eth reconeishement dera nòsta singularitat”.

Era sindica d’Aran, Maria Vergés, manifestaue ara gessuda deth Parlament que “aué ei un dia istoric entà Aran perque, dempús de mès de trenta ans d’autogovèrn, auem dat un pas definitiu entà qu’eth reconeishement dera singularitat aranesa sigue, de vertat e ena practica, util entara nòsta ciutadanetat, e que mos a de perméter consolidar era autonomia politica d’Aran e, per tant, era garantida des servicis publics en nòste territòri”. Tanben, era Sindica a volut arregraïr as grops parlamentaris qu’an presentat aguesta Proposicion “era sua volontat e compromís entà hèr possible aguest saut entà deuant der autogovèrn aranés, quauquarren que les aunore e qu’arregraïm en nòm deth pòble d’Aran”.