• Eth govèrn aranés denóncie qu’eth PLATER s’a elaborat en tot vulnerar es competéncies dera maxima institucion aranesa e en contra de çò que mandate era Lei d’Aran, que remasse exprèssament qu’eth Conselh Generau d’Aran a de participar ena ellaboracion, tramitacion, aprovacion, execucion e seguiment des esturments de planificacion territoriau e urbanistica dera Generalitat qu’afècte ara Val d’Aran. 

• Era allegacion conjunta, ath delà de reforçar era unanimitat institucionau des administracions araneses respècte ara tramitacion d’aguest Plan, refuse un modèl que met en risc eth territòri e concentre er esfòrç dera transicion energetica en mon rurau, ath delà d’ignorar era realitat deth territòri e era viabilitat des energies renauibles dejà presentes e tanben es potenciaus en Aran.

• Eth tèxte tanben remasse qu’era Val d’Aran non ei contrària as energies renauibles ne preten èster insolidària, se non que vò complir es objectius deth PLATER a trauès de hònts d’energia renauibles adaptades ara realitat deth territòri.

Eth Conselh Generau d’Aran e es nau ajuntaments dera Val d’Aran an presentat ua allegacion conjunta ath Projècte de decrèt d’aprovacion deth Plan territoriau sectoriau entara generacion electrica eolica e fotovoltaïca (PLATER) e ath sòn estudi ambientau estrategic en tot argumentar qu’eth procès a vulnerat çò que mandate era Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran e era manca de coneishement dera realitat territoriau e dera viabilitat de determinades energies renauibles en territòri.

Es institucions araneses considèren qu’era tramitacion deth PLATER a ignorat era singularitat institucionau e competenciau dera Val d’Aran. Entre d’auti aspèctes, denoncien qu’eth procès d’elaboracion deth plan non a garantit era participacion efectiva d’Aran, a despièch qu’es sues determinacions an ua incidéncia dirècta sus era planificacion territoriau, ambientau e energetica dera Val d’Aran, vulnerant atau çò que mandate era legislacion vigenta e era singularitat aranesa.

Ath delà, era allegacion senhalen qu’eth PLATER non a en compde es limitacions fisiques, climatiques e operatives que caracterizen era Val d’Aran, maugrat qu’era madeisha metodologia deth Plan reconeish qu’aguesti factors an d’èster determinants ara ora d’avalorar era idoneïtat des territòris entara implantacion d’energies renovables. Era orografia dera Val, es fòrti pendents, es condicions climatiques de montanha, es dificultats d’accès e es limitacions de connexion electrica hèn que era Val d’Aran non sigue un territòri avient entath desplegament massiu de parcs eolics e fotovoltaïcs que presente eth PLATER.

Es institucions araneses tanben denóncien qu’eth PLATER ignòre es principaus esturments de planificacion e proteccion qu’ordenen eth territòri, coma eth Plan territoriau parciau der Alt Pirineu e Aran, eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran e eth Catalòg de paisatge der Alt Pirineu e Aran, atau coma era declaracion dera Val d’Aran coma Resèrva dera Biosfèra dera UNESCO. Uns esturments qu’establissen un modèl territoriau basat ena preservacion deth paisatge, des espacis naturaus e des valors ambientaus, incompatible damb ua implantacion generalizada d’aguest tipe d’infraestructures.

Ena madeisha linha, eth document considère qu’eth modèl prepausat peth PLATER traslade ua carga desproporcionada as territòris ruraus e de montanha. Es pròpries donades deth Plan prevén qu’era major part dera naua poténcia fotovoltaica s’implante sus solèr non artificializat, en tot qu’ua part fòrça mendre se destine as cubèrtes d’edificis o a espacis ja transformadi. Eth Conselh Generau d’Aran e es Ajuntaments defensen qu’era transicion energetica a de priorizar er aprofitament des espacis ja artificializadi e des tecnologies mès avientes entà cada territòri, en tot evitar un consum innecessari de sòl e naui impactes paisatgistics e ambientaus sus es zònes ruraus.

Eth Conselh Generau rebrembe qu’er Estatut d’autonomia de Catalunya e era Lei 1/2015, deth Regim Especiau d’Aran, reconeishen eth sòn autogovèrn e li atribuïssen competéncies pròpries en encastres coma era ordenacion deth territòri, eth miei ambient e er energia. Per aguest motiu, considere imprescindible quauque instrument de planificacion territoriau qu’afècte era Val d’Aran respècte aguest marc competenciau e garantisque era participacion efectiva des institucions araneses.

Era sindica d’Aran, Maria Vergés, a manifestat que “era presentacion conjunta d’aguesta allegacion met de manifèst era unitat institucionau deth territòri deuant d’un projècte fòrça transcendent tath futur deth nòste territòri” e higie que “Aran e es sues institucions son comprometudi damb era transicion energetica e damb eth desvolopament des energies renauibles, e pròva d’açò son es accions e projèctes que desvolopam des deth govèrn d’Aran e damb eth supòrt des municipis en impuls dera gestion forestau e er emplec dera biomassa, es trabalhs damb era geotèrmia,  es futurs hilats de calor enes que se trabalhe o çò que dejà existís damb era produccion idraulica, totun eth PLATER a ignorat non sonque era realitat e potenciau energetic deth territòri, se non que non a respectat era singularitat dera Val d’Aran ne eth nòste encastre competenciau pr’amor que non i a auut participacion de cap tipe enes decisions qu’afècten eth nòste modèl territoriau, ambientau e energetic”.

Atau donc, coma remercaue era Sindica, eth document remasse exprèssaments qu’es institucions araneses vòlen deishar constància exprèssa qu’era Val d’Aran qu’er Aran non ei contrària as energies renovables ne ara transicion energetica, ne preten èster insolidària damb era rèsta deth territòri de Catalonha. Plan ath contrari: Aran compartís pleaments es objectius de descarbonizacion e de luta contra eth cambiament climatic. Coma territòri de nauta montanha, ei ua des prumères victimes potenciaus der escauhament globau e, coma Resèrva dera Biosfèra, a assomit publicaments eth compromís de liderar en Pirenèu ua estrategia de desvolopament sostenible, e atau ac demòstren es iniciatives qu’amie a tèrme.

Vielha, 24 de junhsèga de 2026