- Era Sindica d’Aran, Maria Vergés, a compareishut aué en Plen deth Parlament de Catalonha, ena sua compareishença annau, a on a anonciat, entre d’auti ahèrs, er acòrd arribat entre es govèrns aranés e catalan entà qu’eth Conselh Generau d’Aran comence a participar de quauqui tributs dera Generalitat, en aguest cas deth totau deth 50% dera taxa toristica que requècte era Generalitat e dera qu’enquia ara sonque en recebie eth 20%.
- Atau madeish, pendent era compareishença, eth conselhèr dera presidéncia, Albert Dalmau, anonciaue tanben qu’ager madeish, eth govèrn de Catalonha aprovèc aguesta mesura.
- Un aute des anoncis destacadi a estat era entrada en registre deth Parlament dera prepausa des grops deth PSC, Junts, ERC, Comuns e CUP, entath reconeishement efectiu a nivèu juridic e administratiu dera singularitat dera Val d’Aran, un pas istoric que permeterà qu’era maxima institucion aranesa dèishe d’èster tractada coma ua administracion locau, en tot complir atau damb es mandats der Estatut e dera Lei d’Aran.
Aguest maitin a auut lòc era compareishença annau en plen deth Parlament dera Sindica d’Aran entà entà explicar en detalh eth desvolopament der autogovèrn aranés e entà presentar, dauant des grops parlamentaris, es auanci recents en matèria de governabilitat, finançament e politica territoriau.
Entara Sindica d’Aran, er acòrd en matèria financèra entà requectar aguesta part dera taxa toristica, represente un punt d’inflexion ena consolidacion d’un modèl de finançament especific e singular.
- Eth Sistèma de Finançament Singular e Especific d’Aran
En sòn parlament, era Sindica d’Aran, a remercat qu’a prumèrs de 2026 ei prevista ua Comission Bilaterau extraordinària, entre Conselh Generau e Generalitat, entà aprovar eth nau Sistèma de Finançament Singular e Especific d’Aran, eth mès ambiciós dera sua istòria, e que, dempús de dètz ans de demora d’ençà deth mandat dera Lei d’Aran de 2015, compdarà damb era participacion en tributs de d’autes administracions, en aguest cas dera Generalitat. Çò qu’entara Sindica d’Aran ei “eth prumèr pas tangible entath desvolopament complèt deth sistèma de finançament especific d’Aran previst ena Lei de 2015, e mos reconeish per prumèr viatge era corresponsabilitat e maduresa politica, e que s’aurà de consolidar en temps damb era incorporacion de naui tributs enes qu’eth Conselh Generau pogue participar” en tot híger qu’aguest ei un “pas simbolic e operatiu ath viatge, que refòrce era autonomia reau d’Aran e era sua capacitat de decision sus es recorsi que genère”.
- Protegir eth territòri e promòir un desvolopament sostenible
Ena sua compareishença, Maria Vergés a explicat qu’eth govèrn aranés impulse actuacions coordinades entà garantir er equilibri territoriau, proteccion deth miei ambient e desvolopament sostenible deth país. Eth Plan Integrau de Gestion deth Paisatge constituís un esturment clau d’aguesta estratègia, en responsa as efèctes deth cambi climatic, era pression urbanistica e eth besonh de previer e gestionar risqui naturaus en territòris coma era Val d’Aran. Un plan transversau en que trabalhen diuèrsi departaments deth Conselh Generau d’Aran, coma Miei Ambient, Innovacion, Promocion Economica, Emergéncies e Ramaderia.
En sòn parlament a restacat eth projècte OVIHUEC-DAT que servís entà recuperar peisheus e consolidar eth papèr dera ramaderia coma airina de manteniment deth paisatge e de coesion territoriau. Era Sindica a incidit qu’eth desvolopament rurau ei fondamentau entath futur d’Aran e qu’es politiques de paisatge, agricultura e gestion forestau s’an d’interpretar coma ua estratègia unica de país.
En matèria de sanitat, a rebrembat es 40 ans der Espitau Val d’Aran e a explicat qu’eth projècte executiu de remodelacion d’aguest centre de referéncia sanitari, se trape ena fasa finau, permetent adaptar eth sistèma sanitari aranés as besonhs actuaus damb mès especializacion e installacions adequades a un territòri de montanha.
Era crisi der abitatge a estat tanben un punt destacat dera compareishença. Maria Vergés a qualificat era situacion coma “un des prumèrs obstacles entath projècte de futur d’Aran”, ja que dificulte era arribada de professionaus, era emancipacion des joeni e eth foncionament des servicis essenciaus”. A demandat qu’era Generalitat active immediatament es accions deth Plan d’Abitatge d’Aran e garantisque un supòrt contunhat entà revertir era situacion.
A rermercat tanben era inversion entara innovacion, energia e diversificacion economica, desvolopades des dera Centre d’Innovacion Territorial HèPic e dera Oficina de Transicion Energetica, que, gràcies ath supòrt deth Ministèri de Transicion Energetica e Rèpte Demografic, permeten projèctes de generacion renauïda, iniciatives empresariaus e programes d’empreneduria, posicionant Aran coma territòri capdauantèr ena innovacion en montanha.
- Reconeishement institucionau e proteccion dera lenga aranesa
Ena part finau dera sua exposicion, era Sindica a reivindicat eth reconeishement dera singularitat d’Aran en tot arregraïr eth compromís des grops politics de PSC, Junts, ERC, Comuns e CUP, entà possar ua iniciativa en Parlament que permeterà aguest reconeishement efectiu en tot deishar de considerar ath Conselh Generau d’Aran coma ua administracion locau.
En matèria de lengua, a alertat dera manca d’auanci en aranés que se trape en situacion critica, damb ua pèrta der usatge sociau accentuada enes darrèri ans. A reclamat qu’era Generalitat assumisque un compromís explicit entà garantir era proteccion efectiva dera lengua e qu’era planificacion linguistica damb preséncia establa enes mieis de comunicacion e finançament proporcionau ath sòn estatut de lengua oficiau en Catalonha.
Era sindica d’Aran, Maria Vergés, a barrat era sua compareishença remercant eth sentit prigond deth autogovern aranés: “Aran ei ua tèrra qu’a sabut preservar era sua identitat e bastir institucions pròpries basades ena democràcia e proximitat. Tot çò que demanam ei d’èster tractats damb era dignitat qu’ua nacion qu’a demostrat era sua capacitat de govèrn merite. Era singularitat non ei privilègi, ei respècte, corresponsabilitat e reconeishement.”
