• Ager, ena sala d’actes deth Conselh Generau, scientifics e tecnics des entitats deth projècte dèren a conéisher es conclusions des 83 informes des dades remassades deth ramat public de oelhes e crabes de Vilamòs  

• Eth conselhèr de Gestion Ambientau, Transicion Energetica e Innovacion metec en valor qu’er objectiu ei auer tota era sciéncia ath darrèr entà aplicar-la en benefici dera ramaderia extensiva e dar mès supòrt as pagesi.

Ager maitin, s’exposèren es resultats extrèti pendent tot eth seguiment deth projècte de recèrca Ovihuec.dat ena sedença deth Conselh Generau d’Aran. Ua iniciativa qu’a coma objectiu investigar era valor dera ramaderia extensiva entà redusir eth risc d’incendis, milhorar era biodiversitat der entorn, provar naues tecnologies tà milhorar era qualitat de vida des pastors e pastores e avalorar eth potenciau comerciau des productes derivadi deth ramat.  

En un acte dubèrt ath public e retransmetut en dirècte, era sindica d’Aran, Maria Vergés dèc era benvenguda as assistents e remarquèc: “qu’era recèrca scientifica realizada pendent es dus ans de projècte, a permetut crear un modèl entà poder-se replicar en d’auti lòcs e recuperar eth manejament deth bestiar utilizant es tecnologies actuaus”. 

Ara seguida, er investigador der IRTA e cap deth projècte, Toni Dalmau, presentèc es principaus resolucions des 83 informes scientifics des airaus estudiadi: animaus, tecnologia, pagesia, producte, entorn, legalitat, sostenibilitat e comunicacion deth projècte. A insistit enes beneficis d’auer un ramat public entà hèr totes es pròves scientifiques e obtier dades, qu’en cas des ramats privats non pòden permeter-se realizar. 

En relacion ara tecnologia, se retransmetec un video deth CTIC qu’explique eth besson digitau, que consistís en ua replica virtuau deth ramat que permet simular, predíder e optimizar eth rendiment a temps reau. Tanben, se presentèren es estadistiques des entrenaments der usatge des barrats virtuaus e des colièrs de geolocalizacion. 

En çò que tanh ara pagesia, s’emetec ua des entrevistes hètes a diuèrsi pagesi d’Aran entà preservar era memòria e coneishements de com encuedar-se des ramats. Aguesti testimònis se pòden trapar ena pagina web: Resultados del proyecto Ovihuec.dat – IRTA Pirineo.  

Dempús, er investigador deth CREDA, David Fernández, dèc a conéisher eth procès de co-creacion des propòstes agroalimentàries frut de nombroses entrevistes a diuèrsi agents locaus d’Aran. Ara seguida s’amièren a tèrme dues sessions de grops de trabalh tà crear un distintiu, puntuat per 400 persones que pogue transméter es valors des persones deth territòri, gestionat pes investigadors der IRTA, Luis Guerrero e Anna Claret. 

A fin de determinar es zònes de peisheus deth ramat, eth CTFC (Centre Tecnologic e Forestau de Catalunya) realizèc ua analisi der entorn entara optima prevencion d’incendis e preservacion dera biodiversitat. En aguesta linha, era associacion Aran pera natura hec eth seguiment dera fauna silvèstra de: ropalocèrs, anfibis, quiroptèrs, mesomamifèrs e audèths. 

Ara seguida, entà qu’eth ramat pogue èster sostenible, es investigadors Manel Cuartielles e Cristina Roca deth CREDA avalorèren coma se pòt mantier socioeconomicament auent en compde es servicis ecosistemics dera pagesia ena sua gestion deth paisatge e es productes derivadi. 

Damb er objectiu de dar a conéisher es actuacions deth projècte, Cristina Cuadrat de comunicacion der IRTA, exposèc er impacte des contenguts enes hilats sociaus e era preséncia enes mieis de comunicacion d’ovihuec. E coma iniciativa entà arribar ara joenessa, s’a creat un comic que se presentarà en toti es centres educatius d’Aran. 

 Tà barrar er acte, eth conselhèr de Gestion Ambientau, Transicion Energetica e Innovacion, Oriol Sala, remerquèc que: “çò que volem ei auer tota era sciéncia ath darrèr entà aplicar-la en benefici dera ramaderia extensiva tà dar mès supòrt as pagesi”, e expliquèc que: “ara, dempús d’aguesta fasa mès scientifica, inície eth projècte Ovihuec.sost de tres ans, qu’a coma propòsit crear un modèl qu’ua part se pague damb eth pròpri ramat que gestione eth paisatge, e atau, protegir-mos des incendis e evitar auer de desbrossar damb maquinària pesanta cada cinc ans”. 

 Aguest projècte de recèrca a estat impulsat peth centre d’innovacion territoriau deth Conselh Generau, HèPic e er Ajuntament de Vilamòs, damb eth lideratge der IRTA e eth supòrt des centres de recèrca: eth CREDA, eth CTFC e eth CTIC e damb era financiacion dera Fundación Biodiversidad e eth Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico (MITECO). 

Vielha, 27 de hereuèr 2026