• El govern aranès denuncia que el PLATER s’ha elaborat vulnerant les competències de la màxima institució aranesa i contravenint el que estableix la Llei d’Aran, que recull expressament que el Conselh Generau d’Aran ha de participar en l’elaboració, tramitació, aprovació, execució i seguiment dels instruments de planificació territorial i urbanística de la Generalitat que afectin la Val d’Aran.

• L’al·legació conjunta, a més de reforçar la unanimitat institucional de les administracions araneses respecte a la tramitació d’aquest Pla, rebutja un model que posa en risc el territori i concentra l’esforç de la transició energètica en el món rural, a més d’ignorar la realitat del territori i la viabilitat de les energies renovables ja presents, així com els potencials existents a l’Aran.

• El text també destaca que la Val d’Aran no és contrària a les energies renovables ni pretén ser insolidària, sinó que vol complir els objectius del PLATER mitjançant fonts d’energia renovables adaptades a la realitat del territori.

El Conselh Generau d’Aran i els nou ajuntaments de la Val d’Aran han presentat una al·legació conjunta al Projecte de decret d’aprovació del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER) i al seu estudi ambiental estratègic, argumentant que el procés ha vulnerat el que estableix la Llei de règim especial de la Val d’Aran i evidenciant un desconeixement de la realitat territorial i de la viabilitat de determinades energies renovables al territori.

Les institucions araneses consideren que la tramitació del PLATER ha ignorat la singularitat institucional i competencial de la Val d’Aran. Entre altres aspectes, denuncien que el procés d’elaboració del Pla no ha garantit la participació efectiva de l’Aran, malgrat que les seves determinacions tenen una incidència directa sobre la planificació territorial, ambiental i energètica de la Val d’Aran, vulnerant així el que estableix la legislació vigent i la singularitat aranesa.

A més, l’al·legació assenyala que el PLATER no té en compte les limitacions físiques, climàtiques i operatives que caracteritzen la Val d’Aran, tot i que la mateixa metodologia del Pla reconeix que aquests factors han de ser determinants a l’hora d’avaluar la idoneïtat dels territoris per a la implantació d’energies renovables. L’orografia de la vall, els forts pendents, les condicions climàtiques de muntanya, les dificultats d’accés i les limitacions de connexió elèctrica fan que la Val d’Aran no sigui un territori adequat per al desplegament massiu de parcs eòlics i fotovoltaics que planteja el PLATER.

Les institucions araneses també denuncien que el PLATER ignora els principals instruments de planificació i protecció que ordenen el territori, com el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, el Pla director urbanístic de la Val d’Aran i el Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, així com la declaració de la Val d’Aran com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO. Uns instruments que estableixen un model territorial basat en la preservació del paisatge, dels espais naturals i dels valors ambientals, incompatible amb una implantació generalitzada d’aquest tipus d’infraestructures.

En aquesta mateixa línia, el document considera que el model proposat pel PLATER trasllada una càrrega desproporcionada als territoris rurals i de muntanya. Les mateixes dades del Pla preveuen que la major part de la nova potència fotovoltaica s’implanti sobre sòl no artificialitzat, mentre que només una part molt menor es destina a cobertes d’edificis o a espais ja transformats. El Conselh Generau d’Aran i els ajuntaments defensen que la transició energètica ha de prioritzar l’aprofitament dels espais ja artificialitzats i de les tecnologies més adequades per a cada territori, evitant un consum innecessari de sòl i nous impactes paisatgístics i ambientals sobre les zones rurals.

El Conselh Generau recorda que l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 1/2015, del règim especial d’Aran, reconeixen el seu autogovern i li atribueixen competències pròpies en àmbits com l’ordenació del territori, el medi ambient i l’energia. Per aquest motiu, considera imprescindible que qualsevol instrument de planificació territorial que afecti la Val d’Aran respecti aquest marc competencial i garanteixi la participació efectiva de les institucions araneses.

La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha manifestat que “la presentació conjunta d’aquesta al·legació posa de manifest la unitat institucional del territori davant d’un projecte molt transcendent per al futur del nostre territori” i ha afegit que “l’Aran i les seves institucions estan compromeses amb la transició energètica i amb el desenvolupament de les energies renovables, i prova d’això són les accions i projectes que desenvolupem des del govern d’Aran i amb el suport dels municipis en l’impuls de la gestió forestal i l’ús de la biomassa, els treballs en geotèrmia, les futures xarxes de calor en què s’està treballant o el que ja existeix amb la producció hidroelèctrica. Tanmateix, el PLATER ha ignorat no només la realitat i el potencial energètic del territori, sinó que tampoc no ha respectat la singularitat de la Val d’Aran ni el nostre marc competencial, ja que no hi ha hagut cap mena de participació en les decisions que afecten el nostre model territorial, ambiental i energètic.”

Així doncs, tal com remarcava la síndica, el document recull expressament que les institucions araneses volen deixar constància que la Val d’Aran no és contrària a les energies renovables ni a la transició energètica, ni pretén ser insolidària amb la resta del territori de Catalunya. Ben al contrari: l’Aran comparteix plenament els objectius de descarbonització i de lluita contra el canvi climàtic. Com a territori d’alta muntanya, és una de les primeres víctimes potencials de l’escalfament global i, com a Reserva de la Biosfera, ha assumit públicament el compromís de liderar al Pirineu una estratègia de desenvolupament sostenible, tal com demostren les iniciatives que està duent a terme.

Vielha, 24 de juliol de 2026