La Val d’Aran acull la conferència internacional sobre la conservació dels estanys i les torberes d’alta muntanya, en el marc de LIFE RESQUE ALPYR

Del 28 al 30 d’octubre, la trobada ha reunit especialistes internacionals per compartir coneixements i experiències sobre la restauració dels ecosistemes aquàtics i la conservació de la biodiversitat.

La trobada ha reunit especialistes, principalment dels àmbits científic i tècnic, dedicats a la conservació i la restauració ecològica d’estanys, barrancs, torrents, torberes, prats humits i altres ecosistemes aquàtics d’alta muntanya. Aquests espais pateixen una pressió creixent derivada del canvi climàtic, les alteracions hidrològiques, els canvis en els usos del sòl i la introducció d’espècies invasores.

L’objectiu de la trobada ha estat compartir els avenços assolits en aquest camp. Entre aquests, els resultats vinculats al projecte LIFE RESQUE ALPYR (2022-2026), en el marc del qual s’han dut a terme diverses actuacions de restauració ecològica en quatre espais de la xarxa Natura 2000 dels Pirineus i els Alps.

Entre aquestes actuacions destaquen l’actuació pionera, realitzada a Colomèrs per primera vegada al sud d’Europa, d’eliminació de peixos introduïts als estanys, la restauració del funcionament ecològic de torberes i prats humits, la millora de la gestió ramadera en aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies especialment sensibles, com ara amfibis, mamífers i invertebrats aquàtics.

A més de presentar els resultats obtinguts, entre els quals hi ha la recuperació de la biodiversitat, s’han compartit protocols i metodologies que es podrien aplicar en altres indrets del món.

Un programa amb referents internacionals

Entre les ponents i els ponents convidats han destacat Roland Knapp (Universitat de Califòrnia), referent internacional en la restauració d’estanys d’alta muntanya i en la conservació dels amfibis; Helge Bardal (Institut Veterinari Noruec), especialista en l’eliminació d’espècies invasores en ecosistemes d’aigua dolça; Borja Jiménez-Alfaro (Universitat d’Oviedo), referent en biodiversitat vegetal i ecologia de les torberes de muntanya; i els investigadors Lucia Bello i Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), especialistes en la conservació d’estanys d’alta muntanya i vinculats directament al projecte LIFE RESQUE ALPYR.

El programa ha inclòs també aportacions de representants de les entitats sòcies del projecte i dels espais protegits on s’han desenvolupat les actuacions de restauració.

El comitè científic del congrés ha estat format per Teresa Buchaca i Marc Ventura (CEAB-CSIC), Rocco Tiberti (Universitat de Calàbria), Aaron Pérez-Haase (Universitat de Barcelona) i Quim Pou-Rovira (Sorelló), encarregats de vetllar per la qualitat científica d’un programa que ha reunit alguns dels principals especialistes internacionals d’aquest àmbit.

La tercera i darrera jornada de la trobada s’ha dedicat a una sortida de camp a l’estany del Montanheu d’Àrreu i a les torberes dels Clòts de Rialba, dos dels espais on el projecte LIFE RESQUE ALPYR ha impulsat accions de restauració ecològica.

La sortida ha permès als participants conèixer sobre el terreny els resultats de les intervencions dutes a terme i intercanviar experiències sobre els reptes de gestió i conservació d’uns dels ecosistemes més singulars i vulnerables de les muntanyes europees.

Restaurar ecosistemes únics dels Pirineus i els Alps

Els ecosistemes aquàtics i semiaquàtics d’alta muntanya, com ara estanys, basses, rierols, torberes i prats humits, acullen una biodiversitat molt especialitzada i adaptada a condicions ambientals extremes. Malgrat el seu gran valor ecològic, es troben entre els hàbitats més vulnerables als efectes del canvi climàtic i d’altres pressions d’origen humà.

Aquests espais ofereixen serveis ecosistèmics essencials, com ara l’emmagatzematge d’aigua i de carboni, la regulació hidrològica i la conservació de nombroses espècies rares o amenaçades. Per això, la seva protecció es considera una prioritat a escala europea.

En aquest context, el projecte LIFE RESQUE ALPYR ha contribuït a generar coneixement científic i eines de gestió que poden facilitar la restauració i la conservació d’aquests ecosistemes en altres zones de muntanya dels Pirineus, els Alps i altres territoris europeus.