• Aguest projècte pilòt apòste pera conservacion mieiambientau e era generacion d’oportunitats economiques en territòri d’Aran  a trauès d’un ramat de oelhes e crabes municipau, e emmèrque ua sèrie d’accions de caracterizacion dera gestion forestau e der impuls socioeconomic en zònes de montanha en un entorn digitau.

• Entre es accions mès destacades i son era neteja dera massa forestau der entorn deth pòble entà redusir eth risc d’incendis recuperant eth paisatge tradicionau, eth testatge dera raça de oelha aranesa e de diuèrsa tecnologia e era metuda en valor dera carn d’anhèt e crabòt.

• Tanben a de servir d’esturment scientific que permete conéisher es punts fòrti dera genetica dera oelha aranesa en sòn entorn e tanben tà determinar quini son es punts febles, atau coma tà generar coneishement e crear dinamiques e estratègies que poguen èster aprofitades e desvolopades peth sector ramadèr aranés.

Es membres deth govèrn d’Aran, entestadi pera sindica, Maria Vergés, visitauen ager eth projècte OVIHUEC.DAT en Vilamòs, a on ei aguest ramat de oelhes e crabes.

Ena visita, Antoni Dalmau, investigador deth programa de benèster animau der Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), les explicaue eth desvolopament deth projècte e es auanci enquiath moment. Se tracte d’ua pròva pilòt damb un ramat, actuauments de 135 oelhes e crabes,  e pendent aguesti mesi de desvolopament deth projècte s’an podut netejar e desbroçar diuèrses finques que permeten desvolopar eth maneg deth bestiar, e enes propères setmanes començaran es trabalhs entath peisheu des animaus en tot planificar es melhors endrets de peisheu qu’ajuden ara neteja des entorns.

Eth bestiar tostemp a gestionat eth paisatge d’Aran, e ei per aquerò, que damb aguest ramat se vò recuperar e méter en valor es beneficis dera ramaderia extensiva entà balhar supòrt ath sector locau en tot generar coneishements naui damb era tecnologia, mès tanben balhant mès oportunitats damb er impuls e metuda en valor deth producte agroalimentari, n’aguest cas era carn.

Segontes eth vicesindic dusau e conselhèr de gestion ambientau e  d’innovacion, Oriol Sala: “Damb açò volem repréner es abilitats des nòsti auantpassats entà hèr er aprofitament des recorsi naturaus damb eth menor impacte e obtier es majors beneficis aplicant es naues tecnologies”. Tanben, a remercat que “Volem promòir er escambi d’experiéncies entre es pagesi damb era incorporacion deth coneishement tradicionau, en tot mantier es meteodologies dera ramaderia e deth trabalh dera tèrra que compden damb sègles de saviesa, entà adaptar-les as nòsti tempsi”.

OVIHUEC.DAT vò arténher era diversificacion dera economia en Aran mejançant era potenciacion dera pagesia e er aprofitament de d’auti productes que se deriven d’aguesta activitat, en tot impulsar eth sector dera carn o dera lèit. Segontes era sindica d’Aran, Maria Vergés: “Ovihuec.dat ei quaquarren mès qu’un ramat. Aguest projècte a coma objectiu reequilibrar un espaci a on i conviuen realitats diferentes: era agricòla, era ramadèra, era economica, era sociau e era toristica.”

Aguest projècte a tanben d’auti objectius: testar es naues tecnologies aplicades ath sector primari que permeten eth contròle dera localizacion e benèster deth bestiar en remòt entà poder facilitar eth trabalh des pastors e pastores, milhorant era sua qualitat de vida, dar valor ath producte obtengut deth bestiar, definint ua cadea de valor agroalimentària e, finaument, remassar dades e analisar es resultats d’aguest projècte entà demostrar es beneficis dera ramaderia extensiva a trauès dera sciéncia aplicada.

Segontes Antoni Dalmau, der IRTA: “Non dèishe d’èster un projècte scientific qu’a de perméter caracterizar era raça aranesa n’aguest entorn. Era milhor manèra de caracterizar-la ei en tot comparar-la damb ua auta raça que coneishem fòrça coma era ripolhesa” E higie: “Enes ans que vien poderam determinar es punts fòrti dera raça aranesa en sòn entorn e tanben determinar quini son es punts febles que mos permeten milhorar era sua genetica”.

OVIHUEC.DAT a estat impulsat peth Conselh Generau d’Aran e er Ajuntament de Vilamòs, damb eth finançament dera “Fundación Biodiversidad” deth Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico. I participen organismes de recèrca de prestigi reconeishut coma er Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) , eth “Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya” (CTFC), eth “Centre de Recerca en Economia i Desenvolopament Agroalimentari (CREDA”) e era “Fundación Centro Tecnológico de la Información y la Comunicación” (CTIC) d’Asturies.

Vielha, 01 de mai 2025