Exterior de l’església

Era glèisa de Sant Andrèu mos recep damb ua imatge arquitectonica exteriora pròpia deth romanic tardan, deth s. XIII. Era sua planta ei de tipe basilicau, era cabeçada ei de tres absides e era portada monumentau, d’arquivòutes en degradacion. En angle sud-oèst i a junhuda ua tor campanau deth sègle XV de planta octogonau, tamb vòuta de nervadures gotica.

Eth perimètre exterior dera glèisa aufrís un arric trebalh escultoric en forma de consòles. Era portada, concebuda en cinc arcs en degradacion arreceradi per un marc voladís, presente ua decoracion compausada principaument per motius vegetaus; dessús dera clau der arc, en tot coronar era portada, i a esculpit un crismon.

En interior, mos susprenerà era sua eleganta estructura arquitectonica gotica, sostenguda per pilars de base quarrada de vòutes de crotzeria; eth hiestrau dubèrt ath mur de cogant, de granes dimensions, remate eth discurs gotic. En tot desplaçar-mos entath presbitèri arribaram en un des exemples de pintura murau mès grani e mès ben conservadi dera Val d’Aran: son ues pintures deth sègle XVII a on se representen diuèrses scènes e personatges biblics.

Era visita a Sant Andrèu de Salardú culmine en absides centrau, a on se trape era talha deth Crist de Salardú, òbra mèstra deth talhèr d’Erill la Vall, datada deth sègle XII. Era talha amuishe era imatge d’un Crist patint, damb era seccion triangulara des sues cames e es trèts caracteristics dera iconologia religiosa romanica.