Sant Estèue de Betren

Sirena – Sant Estèue de Betren

Es prumères referéncies istoriques dera glèisa de Sant Estèue de Betren son deth sègle XIV, enes preludis der art gotic. Atau com ac demòstre era convivéncia des estils romanic e gotic ena configuracion arquitectonica e escultorica dera bastenda. Ei en espaci absidiau e ena portada a on mès s’evidéncie era transicion entre aguesti dus estils artistics. Era cabeçada dera glèisa se configure a compdar de tres absides poligonaus, de cinc cares eth centrau e de tres es lateraus, enes quaus es hièstres van alternant es arcs de miei punt damb es ogivaus; peth dessús dera absida centrau se daurís ua hièstra de clara vocacion gotica, entorada per dues hièstres balestières que, en cambi, son de tradicion romanica.

Era portalada d’accès, plaçada en mur de nòrd, un des referents artistics dera glèisa. Estilisticament gotica, supause un auanç en lenguatge narratiu e naturalista. Talament atau, qu’enes arcs en degradacion dera portada podem liéger eth Judici Finau, damb era representacion des condemnats contrapausadi as escuelhuts; presidís era scèna, ena part superiora, era Mair de Diu damb eth mainatge ena hauda.

Ena part superiora deth mur de cogant se lhèue un campanau de paret de dus pisi.