Retaule barroc de Santa Eulària – Santa Eulària d’Unha

Santa Eulària d’Unha és una església romànica, fidel als cànons arquitectònics de planta basilical de tres naus amb volta de canó la central i de quart de cercle les laterals; a llevant, trobem l’encapçalament dels tres absis externament decorats al gust llombard; i a l’angle nord-oest, l’afegit d’una torre campanar del segle xviii.

Cal destacar, en primer lloc, que l’església d’Unha és l’única de la Val d’Aran que avui per avui, conserva part de les seves pintures murals romàniques, descobertes fa pocs anys a l´absis central. D´aquestes pintures es mostre fragmentàriament en la volta semiesfèrica el que hauria estat la figura del Pantocràtor (del qual se’n conserva el rostre), encerclat per la mandorla i el tetramorf. Al registre inferior i devien ser representats els membres del col.legi apostòlic, situats sota arcades, dels quals es conserven les cares i la part superior de dues figures, magníficament representades.

La presència de la pintura mural no acaba aquí: també s´han restaurat unes pintures del segle xvi al mur lateral nord. Les pintures amb una seqüència d’enquadraments escènics, desenvolupen de dreta a esquerra:, els següents episodis; l’oració de Jesús a l’hort de Jetsemaní; el bes de Judes; la flagelació: Ponç Pilat rentant-se les mans; el camí al Calvari; la crucifixió i el judici final amb Crist Glorificat.

El llegat romànic de l’església de Santa Eulària també està constituït per dues piles baptismals de gran arcaisme. Una és una pila baptismal per immersió, tot i que es podria tractar d’un sarcòfag reaprofitat i l´altra, amb vas i peu de suport.