Exposicion Aran Clavis Regni

Eth Conselh Generau d’Aran per miei deth departament de Cultura e Politica Lingüistica e Musèus dera Val d’Aran presenten era exposicion ARAN, CLAVIS REGNI. ERA DEFENSA D’UN PAÍS, que se pòt visitar ena glèisa de Sant Joan d’Arties des deth 28 de junhsèga d’enguan enquiàth 14 de junh de 2009, a on se met de manifest qu’eth valor estratègic d’Aran explique en bona part era sua istòria. Punt de trobada entre Catalonha, Aragon, Occitània, França e Espanha a devingut scenari d’un bèth pilèr de lutes. Entà uns e entà auti Aran a representat era “clavis regni”, aquera clau que balhaue accés a territòris de mès enlà dera termièra.

Era sua produccion a compdat damb era collaboracion dera Generalitat de Catalonha, eth Govèrn d’Aragon, eth Musèu d’Istòria de Catalonha e era Deputacion de Uèsca.

Era exposicion s’estructure en ueit àmbits tematics per miei des quaus se destaque es aspèctes mès importants entara comprenença deth papèr estrategic d’Aran coma territòri de frontèra:

  • Àmbit I: Introduccion
  • Àmbit II: Eth camin dera Garona
    • Beret coma lòc d’entrada de naues cultures
    • Camin Reiau, via de romanizacion
  • Àmbit III: Assagi dominadors
    • Lutes e invasions en Aran abantes dera signatura de Era Querimònia (1313)
  • Àmbit IV: Eth feudalisme en Aran
    • Es tèrres des senhors feudaus d’Aran se trapen plaçadi en Baish Aran, e mantien estretes relacions damb era noblesa occitana e se mòstren contraris ath domèni catalanoaragonés.
    • Les ei er unic vilatge a on s’implante un domèni plenament feudau. Rèstes deth castèth e era baronia.
    • Eth Qüestionari de Francisco Zamora (mapa de fortificacions).
  • Àmbit V: Era luta diplomatica per Aran
    • Enfrontament entre era Corona d’Aragon e França abantes dera signatura de Era Querimònia.
  • Àmbit VI: Era administracion reiau
    • Eth governador ère era persona qu’ostentaue eth cargue mès important laguens dera jerarquia politicomilitar d’Aran e eth representant reiau en país. Eth rei escuelhie ath futur governador entà un periòde de tres ans. Eth governador, en santuari de Mijaran, juraue es privilègis, costums e libertats d’Aran. Un còp passat eth sòn mandat s’auie de sométer a ua auditoria nomentada taula de justícia. Coma sòu recebie un galin reiau de horment (1) de cada casa e quauques contribucions o drets coma eth permís deth transpòrt de husta entara Garona.
    • Eth jutge. Trobam aguesta figura documentada en un privilègi der an 1298. Era sua foncion consistie en assessorar ath governador enes causes civius e criminaus e hèr complir es senténcies. Impartie justícia toti es diuendres en Castèth Leon e tres còps per setmana en Vielha.
    • Castèth Leon, plaçat en Es Bòrdes, ère eth domèni deth governador (s’illustre damb ua reproduccion en 3D, a on s’i mòstren es etapes d’aguesta fortificacion).
  • Àmbit VII: Un sistèma defensiu ben equilibrat
    • Aran torne a èster escenari de diuèrses lutes. En sègle XV an lòc, prumèr, era guèrra de Joan II d’Aragon contra era Generalitat de Catalonha e era guèrra, pòc temps dempús, damb Hug Roger III comde deth Pallars.
    • En sègle XVII es guèrres entre luterans e catolics an ua fòrta repercussion en Aran peth sòn emplaçament geografic. Aguesta guèrra pòrte a Felip II entà desvolopar ua politica de fortificacions ena frontèra pirenènca.
    • Papèr important des glèises coma elements de defensa.
    • Castèth de Vielha. Castèth de Salardú. Castèth d’Arties. Castèth de Vilac.
    • Mès enlà des construccions de castèth e fortificacions des glèises, fòrça bastisses civius e cases particulares de familhes benestantes se refortifiquen pendent es sègles XV e XVII damb elements de defensa.
  • Àmbit VIII: Es fòrts deth sègle XIX
    • Dempús d’ua epòca de patz e benèster en Aran, qu’ocupe bona part deth sègle XVII, arribe eth nau sègle damb es guèrres de Napoleon e era Prumèra Guèrra Carlina (1833-1840).
    • En 1810 comence era construccion deth Fòrt dera Sainte Croix, apròp de Casau, entara vigilància deth territòri per part des tropes franceses. En 1815 demore abandonat. En madeish lòc, es tropes isabelines lhèuen eth Fòrt dera Libertat en 1836, que se des.hè en 1842 per un Reiau Decrèt.
  • Àmbit IX: Darrères fortificacions
  • Pòga repercussion dera Guèrra Civiu.
  • Invasion des maquis eth 19 d’octobre de 1944. Eth Partit Comunista d’Espanha e era Agropacion de Guerrilhèrs planegen era operación Reconquista de España. Combats en Canejan, Les, Bossòst, Es Bòrdes, Unha e Salardú. Es tropes franquistes acaben damb era insurreccion damb un balanç de 63 mòrts.

Se mòstren ena exposicion fòrça objèctes que per prumèr còp serán expausadi ath gran public: recipients de terralha preistorics, dues estèles romanes deth sègle III-IV dC, un vasso de tèrra sigillata clara, des s. IV-V trobat ena necropòlis de Garòs; e Era Querimònia, pergamin der an 1328, autentica Carta Magna d’Aran e d’autes privilègis dera Val d’Aran.

Era exposicion, qu’a compdat damb un pressupòst de 100.000 èuros, se complemente damb activitats didactiques, caièrs infantils entà escolars de primària e segundària, atau coma talhèrs entath public escolar e familhar e visites guidades.

Eth comissariat dera exposicion ei format pes istoriadors Elisa Ros e Joan Carles Riera Socasau. Atau madeish, entà pr’amor de deishar constància de tot eth trabalh d’investigacion realizat, s’edite eth catalòg dera exposicion damb articles des istoriadors J. Bolòs, J. Boya, P. Pujada e Mn. Amiell.