Intervencion arqueologica en Castèth Leon

Eth Conselh Generau d’Aran amie a tèrme ua importanta intervencion arqueologica en Castèth Leon, ena localitat d’Es Bòrdes. Eth jadiment, en un tucò estrategicament plaçat sus era confluéncia des arrius Garona e Joeu, siguec era principau fortificacion dera Val d’Aran, des de 1283 quan siguec bastida pes francesi que jos es ordes deth senescau de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, aucupèren en aguest moment era Val d’Aran e enquiara sua des•hèta definitiva en 1719.

Eth castèth siguec era sedença deth gobernador, representant militar e cap dera administracion reiau en Aran. En sègle XVI, es guèrres que Carles I e Felip II d’Espanha amièren contra França, convertiren Castèth Leon en ua des mès importantes fortaleses dera termièra. Entà pr’amor d’aquerò, eth castèth siguec objècte de diuèrses e plan importantes òbres de refortilhament. En sègle següent, en cors des guèrres des Segadors (1640-1652) e de Succession (1701-1715) eth castèth siguec scenari de sagnoses lutes.

Pr’amor d’aquerò, Castèth Leon a generat grana quantitat de documentacion escrita e grafica. Des der an 2004, eth Conselh Generau d’Aran, a prebotjat quate campanhes d’intervencion arqueologica que pòga pòc an permetut méter ara lum quauques bastisses d’epòca medievau e modèrna (trams de muralha, era fondamentacion dera tor mèstra, des bestors de Santa Barbara e St. Jaime e era casèrna des soldats) e es nivèus d’aucupacion d’epòca modèrna, plan rics en materiaus arqueologics ( ceramica, veire, desparièrs tipes de projectils de bronze e hèr e sustot abondoses rèstes ossoses des animaus qu’integrauen era dièta dera tropa), çò que permet desnishar fòrça aspèctes dera vida vidanta en castèth pendent aguesta epòca.. Era actuau intervencion, que tamb un còst de 75.000€ supause ua apòsta decidida per part deth Conselh Generau d’Aran entara recuperacion de Castèth Leon, finalizarà ena tardor.

Pendent aguesta, ath delà de proseguir tamb es trabalhs de catament ja encetadi, s’a amiat ua importanta campanha de neteja e deserbament qu’a permetut eliminar era vegetacion grimpanta qu’emmascaraue es pans de muralha conservadi enes costats septentrionau e occidentau deth recinte.

Entà frenar era degradacion des estructures arquitectoniques recuperades e ath madeish temps facilitar era sua mielhor comprension per part des visitants, ei previst er assolidament e recreishement d’aguestes estructures, en tot emplegar entad aquerò pèires originàries deth jadiment recuperades en procès de catament e es tecniques constructives pròpies des estructures (tenguda de mortèr de caudia coma aglutinant o ben de pèira seca segontes eth cas), totun que coma mèrque era normativa aplicabla en matèria de restauracion patrimoniau, diferenciant tostemps de manèra clara es elements antics d’aqueri rehèts.