Gràcies presidenta.

Bon dia illustres deputats e deputades, president, Magnifics conselhèrs e conselhères, permenten-me tanben saludar as persones que seguissen a trauès de lleida tv e catradio e 324.

Aué ei un dia important entara Val d’Aran. Coma vostés saben, eth mandat dera Lei de Regim Especiau d’Aran explicite qu’aumens un còp ar an s’a de celebrar un debat en Parlament de Catalunya sus era situacion d’Aran e deth sòn autogovèrn. Es passadi tres ans, es prumèri enes qu’aguest mandat auec compliment d’ençà dera aprobacion dera modificacion dera Lei en 2015, aguesta compareishença s’amièc a tèrme en sen dera Comission d’Ahèrs Institucionaus. Totun, aué, per prumèr viatge, era sindica d’Aran l’amie a tèrme en plen deth Parlament. Un hèt istoric e transcendent qu’ei un pas mès en intens e long trabalh de consolidacion e reconeishement der autogovèrn aranés, e peth que voi arregraïr especiaument era implicacion dera presidenta Erra e dera Mesa atau coma des grops parlamentaris qu’an balhat eth sòn  supòrt entà que sigue possible. Quauquarren que demoram pogue dejà afiançar-se e esdevier ua normau realitat que damb era reforma deth reglament d’aguesta cramba se repetisque, atau e coma ditz era Lei, aumens un viatge cada an, e qu’aguesta compareishença esdevengue er inici d’un vertadèr debat sus era situacion d’Aran e deth sòn autogovèrn e permete qu’es grops parlamentaris d’aguesta cramba s’impliquen tanben en futur dera nòsta tèrra.

Ei donc entà jo un aunor adreçar-me a toti vostés, deputats e deputades, entà apropar-les, un viatge mès, era realitat dera Val d’Aran e dera sua maxima institucion atau e coma digui entà presentar-les es principaus rèptes, debilitats e fortaleses dera autonomia politica aranesa.

Eth 3 de noveme de 2022 amiaua a tèrme era darrèra compareishença en aguesta cramba dera legislatura 2019-2022. Uns mesi dempús, coma saben, arribèren es eleccions ath Conselh Generau d’Aran enes qu’er actuau govèrn d’Aran recebec era confiança majoritària dera ciutadania aranesa. Ei per aquerò qu’aué sò aciu deuant sòn entà complir, non sonque damb eth mandat dera Lei, se non damb eth mandat qu’es aranesi e araneses m’an economanat: eth dera defensa des sòns drets. Un manament qu’exercisqui coma un gran aunor e un déuer non sonque legau, se non tanben morau.

Quauquarren qu’è repetit en cadua des mies intervencions deuant de vostés ei qu’entà parlar dera autonomia politica dera Val d’Aran ei de besonh abans conéisher e compréner “d’on venguem” e “perqué èm” coma pòble.

“Qué sap eth peish dera aigua ena que nade tota era vida?” se demanaue Albert Einstein…e jo les demani, deputats e deputades, qué ei çò que saben vostés sus Aran?…me permeteran que me prena era licéncia d’interperlar-les directaments damb aguesta clara e senzilha pregunta pr’amor que creigui qu’ei indispensable abonir era tèrra ena que s’a de semiar tà qu’era cuelheta sigue abondiua. Perque un des objectius d’aguesta compareishença ei tanben eth de superar es prejudicis/clichès qu’entoren ara Val d’Aran e hèr qu’es deputats e deputades d’aguesta cramba hèsquen tanben sòn aguest debat sus er autogovèrn aranés.

Atau e coma les expliquè ena mia compareishença de 2022, er autogovèrn aranés a era sua basa ena defensa des drets istorics e dera identitat, en ua identitat pròpria e tanben inclusiva e ena gestion dera proximitat estant. Tres concèptes fonamentaus qu’ei de besonh assimilar entà compréner tota era rèsta.

Totun, era autonomia politica sonque pren eth sòn sentit maxim s’esdeven era clau entà melhorar era vida dera ciutadania en tot garantir qu’es persones son era prioritat dera accion politica. E aquiu radique precisament era volontat d’èster des aranesi, sauvada ath long des sègles, e qu’aué seguim defenent e reivindicant. Ei per aquerò qu’aué non m’escotaran parlar sonque des arraïcs, se non tanben des ales qu’era Val d’Aran a de besonh entà èster. Arraïcs e ales, son entà nosati, un binòmi indisociable.

Eth balanç d’aguest darrèr an d’ençà dera mia darrèra compareishença per çò que hè ath desvolopament institucionau d’Aran ei format per lums e ombres que ne condicionen, sense dubte, era sua afirmacion.

Un des passi mès destacadi d’aguest 2023 en desplegament der autogovèrn aranés, arribaue er 1 de gèr de 2023 quan, frut der acòrd institucionau entre eth Conselh Generau e era Generalitat de Catalunya signat en 2019 que daue compliment ar article 72 dera Lei de regim especiau, eth Conselh Generau d’Aran assomie era competéncia integrau dera gestion des emergéncies e proteccion civila en encastre dera prevencion, er escandiment de huecs e rescats de montanha. Ua hita istorica qu’a permetut, entre d’autes qüestions, que se signèsse eth prumèr convèni laborau dera istòria des pompièrs d’Aran, qu’ath delà d’èster un important pas en melhores sociaus, a balhat seguretat laborau juridica autant as pompièrs laboraus coma tanben tàs Pompièrs Volontaris;

s’a implementat era Sala de Contròle Joan Canalias, qu’a supausat un important pas endeuant ena planificacion e coordinacion dera responsa as emergéncies, se trabalhe tanben ena licitacion integrau dera gestion der elipòrt entà qu’era Val d’Aran pogue compdar, de manèra definitiva, damb un elicoptèr de rescat e professionaus de manèra fixa en territòri (dempús de nombroses dificultats tà poder emplegar es mieis aeris des Bombers dera Generalitat), e s’a desvolopat un pionèr Plan Estrategic tara gestion sostenibla deth regim de huec, que darà responsa as naui scenaris de cambi climatic e escalada enes generacions d’incendis, entre fòrça d’autes accions e tath que compdam damb eth supòrt deth Grup d’Actuacions Forestaus des Bombers dera Generalitat.

Era gestion dirècta de Pompièrs-Emergéncies per part deth Conselh Generau d’Aran permet aplicar ua tipologia de modèl unica, integrau e transversau, adaptada as besonhs e problematiques reaus deth nòste territòri, espezializada en airaus coma es rescats en montanha, era activitat en miei naturau o era gestion de cremes controlades, e que dongue responsa inmediata as emergéncies ena Val d’Aran. Un modèl que s’a demostrat, non sonque innovador, se non eficient. E entà tot açò, s’a creat er airau d’emergéncies e eth servici de prevencion e escandiment de huecs e sauvament deth Conselh Generau d’Aran, entà, finauments, hèr qu’actuauments en Catalunya exisitisquen 3 còssi de pompièrs: eth còs de Bombers de Barcelona, eth còs de Bombers dera Generalitat de Catalunya  e eth còs de Pompièrs d’Aran deth Conselh Generau d’Aran.

Totun, coma les didia, tota lum a tanben era sua ombra e aguesta non ei ua excepcion. Eth desplegament deth traspàs demore encara incomplèt, es recorsi non son actualizadi e era coordinacion entre eth departament d’interior e eth Conselh Generau d’Aran ei encara per establir, ua coordinacion e un trabalh que volem amiar a tèrme des dera leiautat e respècte institucionau qu’andús govèrns meritam. Perque en ua qüestion tant importanta coma ei era proteccion dera vida des persones auem de besonh de trobar es formules entà qu’era ciutadania aranesa non esdevengue ua ciutadania de dusau classa ara ora d’auer ara sua man uns servicis publics de qualitat, un tracte de segona que pòt èster tanben extrapolable as professionaus d’aguesti airaus.

De tot açò demoram poder parlar-ne e arténher es acòrds de besonh damb eth conselhèr d’interior enes pròplèu setmanes, pr’amor que non se poderà compréner que, coma a passat tot soent ath long d’aguesti trenta ans d’autogovèrn, un viatge se mos traspasse ua competéncia, se mos dèishe ara nòsta sòrt entà desvolopar-la.

Pendent aguesti mesi an estat tanben nombrosi es contactes mantengudi damb diferents conselhèrs e conselhèrs deth govèrn dera Generalitat entà abordar qüestions coma era actualizacion deth traspàs en matèria de torisme, que demore sense actualizar de 1997 ençà e tath que ja hè mès d’un an sollicitèrem activar ua comission tara metuda ath dia d’aguesta competéncia sense qu’a dia d’aué ajam podut començar a trebalhar-i.

En aguest madeish sens eth passat mes de hereuèr hègem a arribar ar alavetz conselhèr de territòri, era demana deth Conselh Generau d’Aran de constituïr ua Taula bilaterau entà abordar era grèu problematica d’accès a un abitatge digne que tanben viuem en Aran.

En aguesta demana sollicitauem tanben daurir era negociacion entara ampliacion des competéncies dera maxima institucion aranesa en aguest ahèr, en tot desvolopar er article 60 dera Lei de Regim Especiau d’Aran, a dia d’aué sense desplegar. Ua demana tara que, a dia d’aué, tanpòc auem auut responsa.

Era dramatica situacion que viuem pr’amor dera manca de viuenda assequibla en nòste país ei coneishuda per toti. Era proliferacion d’abitatges d’usatge toristic e era manca de promocion d’abitatge sociau son quauques des rasons qu’an provocat aguest scenari. E non ei mens cèrt qu’er hèt qu’eth Conselh Generau d’Aran non age es recorsi (actuaument recebem 14.000€ entà hèr politiques d’abitatge) ne er encastre competenciau de besonh hè encara mès dificila era solucion.

Ua solucion qu’implique en prumèr lòc ara pròpria Generalitat de Catalunya, atau e coma remèrque er EAC, e ara rèsta d’administracions en dusau lòc. Pr’amor d’aquerò, a prumèrs d’enguan eth govèrn aranés impulsaue eth Plan de Viuenda d’Aran, amassa era majoritat d’ajuntaments aranesi, entà auer ua radiografia clara dera situacion e es prepauses d’accion abientes entà cada administracion. Totun, soleti non mo’n gesseram. Era prepausa de decrèt lei sus era regulacion des abitatges toristics qu’aguesta cramba aurà de debàter ei un prumèr pas, mès non pòt èster er unic.

Eth govèrn d’Aran ac a clar: apostam per un desvolopament territoriau  damb ua vision globau qu’assegure es besonhs deth present sense comprométer es des futures generacions.

Pr’amor d’aquerò possam politiques e projèctes que mos ajuden a adaptar-mos ath cambi climatic en tot trabalhar ena transicion energetica damb era gestion des nòsti bòsqui e era apòsta pes energies renauibles a trauès der impuls dera innovacion, gràcies as acòrds e supòrt deth govèrn der Estat, e que vò retier eth talent joen que marche e ja non torne, perdent atau un capitau uman imprescindible tath nòste futur.

Per aquerò tanben seguim apostant pes aliances estrategiques en matèria de salut e emergéncies, damb centres autant de Catalunya coma de França, tà garantir, non sense esfòrç, qu’era ciutadania aranesa age accès as servicis publics. Perque aquiu se trape en fòrça ocasions era diferéncia entre era vida e era mòrt.

Trabalham tanben en diversificar era nòsta economia, a trauès deth Plan de Sostenibilitat Toristica, qu’a coma objectiu convertir era Val d’Aran en ua destinacion verda e sostenibla, entà convertir-mos en un territòri mès resilient e adaptat as rèptes de present e futur, a trauès tanben deth supòrt ara ramaderia e der impuls ara agroalimentacion, dera innovacion e deth supòrt a emprenedors. E per aquerò tanben volem qu’era Val d’Aran esdevengue Resèrva dera Biosfèra dera UNESCO, ua candidatura que dejà a passat eth prumèr tràmit e se trape ja en París entà èster avalorada peth Conselh Internacionau de Coordinacion deth programa dera UNESCO sus er òme e era biosfèra.

Mès non mos arturam aciu, hè ues setmanes, era comission bilaterau Generalitat-Conselh daue lum verda ar inici des trabalhs tath traspàs en matèria d’espòrts. Un traspàs qu’en mès de 30 ans non s’a desvolopat jamès tot e èster aguest, eth der espòrt, un encastre d’ua grana importància en Aran.

Demoram qu’aguesti trabalhs s’activen de manèra immediata e qu’ath long de 2024 pogue esdevier ua realitat, pr’amor qu’aguest ei un àmbit d’un gran potenciau autant sociau, coma economic e ei per açò tanben que trabalham dejà d’un temps ençà entà qu’Aran acuelhe un Centre Especializat en espòrts de nhèu e de montanha, un projècte que compde damb eth supòrt e collaboracion des federacions espanhòla e catalana, que dejà a estat presentat ath Consejo Superior de Deportes e ath que demoram que se hige tanben era Generalitat de Catalunya.

Aguesti son, deputats e deputades, quauqui exemples dera volontat deth govèrn d’Aran de hèr a auançar eth nòste país, mès es esturments damb es que compdam son, encara, fòrça escassi. Uns esturments qu’an de besonh reforçar-se damb recorsi, òc, mès tanben damb volontat politica e leiautat e respècte institucionau.

Per tot açò eth govèrn d’Aran ei tanben fòrça pendent dera aprobacion des pressupòsti dera Generalitat tà 2024, uns pressupòsti qu’an, tanben, d’abordar er enorme grèuge comparatiu damb era rèsta de territòris de Catalunya respècte ara inversion dera Generalitat en Aran.

Segontes eth darrèr estudi dera Cramba de Comèrç de Lleida, ellaborat a compdar des donades deth Departament d’Economia e Isenda, era inversion executada pera Generalitat ena Val d’Aran entre 2001 e 2020 a estat deth 2% sus eth totau invertit enes comarques de Lleida (4milmilions), ei a díder, 40 milions d’euros en 19 ans. E s’açò ac concretam en pressupòst de 2022, era inversion reau en Aran s’a plaçat en 1% deth totau ena demarcacion.

Compreneran donc eth nòste interès en qu’eth pressupòst tà 2024 revertisque d’un viatge entà toti aguesta situacion d’infrainversion qu’ei deth tot inexplicabla, e intolerabla. Uns pressupòsti qu’an de contemplar es inversions en un centre culturau deth qu’era Val d’Aran n’ei mancat, tot e era magna importància dera cultura en Aran, era inversion acordada entara remodelacion der Espitau Val d’Aran, qu’a complit 40 ans de vida e qu’a de besonh ua actualizacion urgenta que non se pòt dilatar en temps. E, sense dubte, ua des inversions mès reclamades e que tot e constar en pressupòst de 2023 non s’a materializat, ei era dera melhora dera carretèra C28, entre Vielha e Baqueria, protagonista cada tempsada d’iuèrn de collapses pr’amor dera nauta afloéncia de gent que, mès enlà d’èster un inconvenient autant tà visitants coma tàs aranesi, ei tanben un risc entara seguretat des persones.

Mès, mès enlà de çò qu’an d’èster es recorsi tà 2024, eth govèrn d’Aran vò arténher qu’era maxima institucion aranesa age, ara fin, un sistèma de finançament pròpri e qu’es recorsi destinadi ath Conselh Generau d’Aran dèishen de depéner de convènis e acòrds puntuaus, a viatges “in extremis” que non hèn se non dinamitar eth concèpte d’autogovèrn e autonomia.

Era qüestion deth finançament ei e a estat clau entar autogovèrn aranés. Aran a compdat damb tres acòrds de finançament diferenciadi:

Dus prumèrs similars entre eri, que seguien ua logica sus eth critèri de dotar ara Val d’Aran, mès enlà dera gestion des hons finalistes pes competéncies traspassades damb partides que preveiguien ua compensacion pera manca d’inversions non previstes enes traspassi e que mantenguien a Aran en ua precarietat notòria per çò que hè as inversions per part dera Generalitat coma ja les è expausat. D’aguest acòrd en demorèren pendents d’executar 8 milions d’euros que non an arribat a èster traspassadi ath Conselh Generau d’Aran a despièch dera insisténcia des diuèrsi govèrns aranesi.

Entre 2011 e 2019 non i auec acòrd de finançament pr’amor d’ua decision unilaterau dera Generalitat, temps pendent eth qu’escassament s’a disposat des recorsi destinadi as servicis basics.

E eth darrèr e actuau acòrd de finançament, signat en març de 2019 damb ua validesa de 4 ans, mos a dotat d’un hons incondicionat qu’a creishut en base as auanci pressupostaris dera Generalitat.

Aguest darrèr acòrd finalizaue enguan 2023, mès eth govèrn d’Aran a demanat era sua pròrroga pendent un an entà poder trabalhar coma digui en qu’a d’èster eth Sistèma de Finançament d’Aran, que balhe estabilitat e que garantisque de manèra efectiva era capacitat d’autogovèrn dera Val d’Aran, ath temps que curbís es despenes de foncionament e er exercici des competéncies transferides.

Eth passat mes d’octobre eth diari “El País” publicaue ua entrevista ara conselhèra d’Economia e Isenda dera Generalitat ena que, demanada sus era negociacion deth sistèma de finançament autonomic, expressaue, e citi textuaument “non participaram en ua qüestion cosmetica que mos place en madeish lòc a on auem estat es darrères quate decades. I a d’auer ua correccion bilaterau d’uns agravis especifics”. Ues declaracions que ben segur poderie auer hèt quinsevolh des sindics e sindiques d’Aran des darrèri 30 ans respècte deth nòste territòri.

E damb açò non voi que s’interprète coma ua carga de hons contra er actuau govèrn dera Generalitat, non. Valoram era volontat deth govèrn catalan entà auançar. Aguesta situacion non ei naua, ven de luenh e segurament eth Conselh Generau d’Aran aurie d’auer estat mès combatiu en passat tà deféner es interèssi des aranesi.

Totun, òc que pogui díder qu’èm deuant d’ua oportunitat istorica que damb era creacion deth Modèl de finançament d’Aran pòt barrar dècades de grèuges ath delà de dar compliment d’un viatge ara disposicion addicionau cincaua dera Lei de Regim Especiau d’Aran.

Un modèl que volem que non sonque sigue basat en recéber es recorsi se non qu’eth Conselh Generau d’Aran vò èster corresponsable en aguest prètzhèt e volem hèr a complir aquerò que mandate tanben er article 92 dera LREA, sus era participacion en tributs dera Generalitat e de d’autes administracions.

Cèrtaments eth finançament ei un des elements essenciaus entà arténher es còtes de desvolopament institucionau e autonomia politica que volem entà Aran, totun, non tot ei qüestion de recorsi economics, o aumens, non deth tot. I a ahèrs que responen ara volontat politica de resoler-les, ar hèt de reconéisher ar aute era capacitat e maduresa politica de besonh entà exercir era sua legitima autonomia e de decidir sus aqueri ahèrs que li afècten de manèra dirècta, e sus aqueri que son era pèira angulara dera sua identitat. E parli dera lengua. Dera nòsta lengua pròpria, er aranés, qu’ei lengua oficiau de Catalunya.

E aguest non ei, coma saben, eth prumèr viatge que me n’entenen parlar e que me l’entenen parlar. Mès òc que voleria que siguesse eth darrèr. Non tornarè a esterner-me en hèr-les particèps deth drama que viuem. Mos morim, ac saben. E non ei mens cèrt tanben qu’autant aguesta cramba coma era pròpria comission bilaterau CGA_Generalitat an aprobat dictamens, leis e acòrds tà ajudar a paliar era situacion, ua ajuda que passe evidentaments pes recorsi economics mès tanben pes complicitats.

Sus es recorsi, era Comission Bilaterau de gèr de 2023 acordaue que pendent aguest an se barrèsse era actualizacion deth traspàs en matèria de politica lingüistica, entà dotar ath CGA des hons economics de besonh entà afrontar era situacion. Pendent aguest 2023 auem recebut 200mil euros tad aguesta qüestion, en tot passar des 100mil as 300mil e a dia d’aué èm ara demora de conéisher quina serà era dotacion finau, qu’èm dubèrti a que sigue progressiva, dempús d’auer presentat nere sus blanc es besonhs objectius qu’er aranés a en aguesti moments: 1.481.000€ annaus. Demoraram donc a conéisher quin a d’èster eth nòste destin en aguesta qüestion, e de còr les insistisqui que demori qu’aguest non torne a èster un punt a tractar ena compareishença de 2024.

Coma digui, i a d’autes qüestions que pòc an a veir damb es recorsi e òc damb es volotats. Ei per aquerò qu’auem hèt a arribar era nòsta preocupacion e desconcèrt pera actitud dera CCMA respècte a Aran. Dempús d’auer expausat eth besonh d’incrementar eth volum de materiau audiovisuau ena nòsta lengua, e de demorar eth barrament deth Plan Estrategic e deth contracte programa, passat eth temps çò que sabem ei que s’an metut en marcha iniciatives sus er aranés que non an auut lèu impacte en nòste territòri, e sense qu’eth Conselh Generau d’Aran age podut opinar-ne ath respècte.

Ad aguesta qüestion se i hig era situacion ena que se trapen es delegacions de TV3 e Catalunya Ràdio en Aran, que son mancades de personau e tàs qu’er aranés non se contemple coma requisit ara ora de convocar-ne es places.

Resulte evident qu’era melhora des donades der emplec der aranés ei un des rèptès en majuscula ath que mos enfrontam e es mieis de comunicacion publics aurien d’èster actius e proactius en aguesta qüestion.

Aué era CCMA a auut un gèst damb Aran retransmetent aguesta compareishença en dirècte en desconexion per ràdio entara Val d’Aran e en canal 324 tà tot Catalunya, un gèst qu’avaloram, e que demoram que sigue eth prumèr pas tà arribar ath compliment des compromisi adquiridi.

Un aute gèst qu’avaloram ei eth departament d’Educacion que, dempús de fòrça temps a implementat eth servici LIC d’aranés entàs centres educatius dera Val d’Aran.

Mès me permeteran que vaja mès enlà. Er aranés a d’èster tanben present en aguesta cramba, non sonque coma un exercici de normalitat democratica, se non tanben tà garantir er emplec dera tresau lengua oficiau de Catalunya en Parlament, perque er aranés ei tanben lengua de Catalunya, e perque aguesta cramba represente  tanben a toti es aranesi.

En 1980, deuant des prumères eleccions ath Parlament de Catalunya, eth Conselh Generau Provisionau, neishut des trabalhs dera Associacion de Vesins “Es Terçons” enes prumèri compassi dera democràcia tara recuperacion dera autonomia aranesa, presentaue un Manifèst que didie çò que seguís:

“Eth Conselh Generau Provisionau dera Val d’Aran convide a toti es aranesi entà que seguint eth dictat dera sua conciéncia politica participen enes eleccions tath Parlament de Catalunya coma ua pròva mès de germanor e confiança entre es pòbles catalan e aranés. Perque a de quedar ben clar que sigue quin sigue eth resultat d’aguestes eleccions, es nòsti drets de pòble auran d’èster respectadi e potenciadi peth futur govèrn de Catalunya e peth Parlament catalan garantint totauments aguesti principis basics…:”

Uns principis basics des que les ne destaqui quauqun:

• “Era lengua aranesa aurà ena Val d’Aran eth madeish tractament, drets e mieis qu’age eth catalan en Catalunya”
• “Era creacion d’ua comission paritària entà ellaborar er estatut deth futur regim especiau d’Aran a on se contemple era formacion e reconeishement deth Conselh Generau d’Aran”
• “Era Val d’Aran serà dotada d’ua representacion de plen dret e dirècta en Parlament de Catalunya (e en govèrn dera Generalitat de Catalunya)”

43 ans dempús es reclamacions des aranesi non an auut, diguem-ne atau, massa acceptacion, mès encara se tenguem en compde qu’aueren de passar 10 longui ans enquia qu’arribèc era Lei de Regim Especiau de 1990.

Atau donc, coma les didia, recuperam aquera reivindicacion istorica e volem qu’era Val d’Aran compde damb un deputat o deputada elècte en aguesta cramba. Sabi qu’aquerò implique ath sistèma electorau catalan, mès, dilhèu ei quauquarren impossible? Dilhèu  non a arribat era ora que Catalunya sigue tanben valenta en aguest sens?

Qu’era Val d’Aran age representacion dirècta en aguesta cramba non ei sonque ua qüestion de preséncia der unic territòri dotat de singularitat istorica, institucionau, politica, lingüisitica e culturau de Catalunya, que ja serie ua rason de pes, se non que  coma digui serie era garantia qu’era tresau lengua oficiau en Catalunya sigue tanben ua lengua viua en sòn Parlament.

“Son seis mil” atau titulaue Ernest Lluch, er estimat e admirat Ernest Lluch, un article dedicat as aranesi e publicat peth diari “El País” en 1995. Damb aguest titol imitaue aquera coneishuda campanha dera Generalitat “som 6 milions”. Siguec un article valent, coma ère eth, en que defenie es drets d’Aran e dera nòsta lengua. Lluch didie “Todo pueblo tiene que tener tornasoles, como en los infantiles juegos de química, para comprobar su capacidad de respeto a los demás. Se debe utilizar un reactivo para reconocer los ácidos al transformar el azul violáceo en rojo. El resultado es que Cataluña ha sido más ácida para el Aran que España para Cataluña. “Son tan pocos”, me dice un amigo, lo que es cierto y absolutamente conocido sobre todo por los propios araneses.

No en vano, y mientras se producía aquel retraso de casi una docena de años (en la aprobación de la Ley), algunos araneses de buen humor, me dicen, estamparon en unas camisetas la constatación de que son 6.000. Aunque fueran 600, porque los derechos individuales son importantes ya desde la primera persona.”  […] e acabaue dident “No he querido hablar solamente de la Val d’Aran y de sus derechos, sino utilizarlos como un papel de tornasol que midiera nuestro grado de acidez ante los otros. Podría ser que la guía del respeto de los derechos nacionales individuales sea mejor guía que la del nacionalismo. ¡ Ah! y no teman, ni el catalán ni el castellano, ni el francés, francamente bien hablados, desaparecerán de aquel valle. El que puede desaparecer es el aranés tal como se decoloran las fotocopias con las que estudian o han tenido que estudiar algunos niños araneses”.

Ernest Lluch siguec un gran aliat dera Val d’Aran, que comprenie e empatizaue damb era nòsta volontat d’èster, ua empatia qu’aué volem arregraïr e que demoram poguen vostés tanben compartir.

Aran ei, òc, un territòri unic laguens de Catalunya. Un petit gran país que non viu, ne vò víuer, isolat dera rèsta de territòris que l’entoren. Ei per aquerò que de hè uns ans ençà, eth Conselh Generau d’Aran trabalhe de manèra leiau damb es comarques vesies deth Pirenèu entà compartir e definir es estratègies de desvolopament qu’es nòsti territòris an de besonh.

Un Pirenèu que demore damb impaciéncia era naua Lei de Montanha qu’aguesta cramba aurà de debàter en brèu. Ua lei de montanha qu’a d’èster ambiciosa e que non a de demorar a mieges entà esdevier reaument un recors efectiu que restituisque eth grèuge istoric que pòrte patint aguesta part deth país.

Resulte imprescindible abordar de forma urgenta qüestions qu’an a veir damb er impuls de programes especifics tara montanha adaptadi especiaument as circonstàncies sociaus e economiques deth Pirenèu, e tot açò, s’a de hèr, sense cap tipe de dubte, damb eth consens deth territòri. Era Lei de Montanha esdevierà totuaments insufisenta se non implique ua estratègia realista qu’amie a tèrme politiques concrètes e inversion enes sectors productius entà assegurar era diversificacion economica e era retencion deth talent entre d’autes qüestions.

E en aguest sens ei de besonh tanben insistir ena creacion d’un dialòg entre er àmbit rurau e er urban que permete establir, ja non sonque es vincles e era empatia de besonh, se non qu’ajude a superar, coma ditz Jaime Izquierdo, es conflictes qu’an enfrontat es aspiracions de desvolopament des encastres ruraus damb es dera conservacion dera natura.  E entà resòler aguest desencontre, propiciat en bona mesura pera infloéncia egemonica deth pensament urbanocentric, se hè imprescindible cambiar de perspectiva enes politiques de desvolopament e conservacion, e prebotjar ath viatge, es objectius de conservacion patrimoniau e de desvolopament socieconomic dera comunautat rurau.

Era Val d’Aran a encara, a despièch de qu’es circonstàncies tot soent non mos son favorables e qu’es compromisi demoren a còps incomplidi, esperança en futur.

Un futur que volem pròsper tara nòsta tèrra e tara sua gent, damb consideracion e reconeishement efectiu dera nòsta identitat e des nòsti drets, mès tanben, un futur de cooperacion e solidaritat, de trabalh conjunt en favor deth ben comun e qu’a, coma ja les è expressat, coma condicion indispensabla era leiautat e eth respècte.

Demore, encara, fòrça per hèr. Segurament eth prumèr pas ei eth d’arténher eth compliment des compromisi e era formalitat qu’era maxima institucion d’Aran e era ciutadania aranesa meriten. Ei de besonh trobar es mecanismes que hèsquen qu’es acòrds e es obligacions d’uns e uns auti se materializen e que non se dilaten en temps, entà evitar reflexar ua imatge d’indiferéncia e de deishadesa qu’ad arrés agrade.

Sigue per infrafinançament, per manca de desvolopament juridic o volontat politica, o per tot amassat, er exercici der autogovèrn demore, en massa ocasions, en exasperacion que non hè sonque alimentar eth sentiment de desafeccion e de grèuge, que ja les digui, eth govèrn d’Aran a era volontat de combàter e superar, mès non depen sonque de nosati. Tanpòc depen sonque deth govèrn dera Generalitat, der actuau e des qu’an d’arribar se non que tanben depen de toti vostés, deputats e deputades, d’aquerò qu’aguesta cramba hèsque e avalòre.

Ei per aquerò que, entà sajar d’auançar en aguest desvolopament institucionau e der autogovèrn d’Aran, qu’eth Conselh Generau d’Aran trabalhe en ua modificacion dera Lei de Regim Especiau entà adaptar-la ara realitat e as besonhs deth país. E tanben seguim trabalhant entà arténher eth reconeishement dera nòsta singularitat per part der Estat e un prumèr pas a estat er hèt qu’er aranés pogue èster present en Congrès des Deputats.

Era modificacion dera Lei d’Aran a d’abordar tanben eth tractament juridic e administratiu d’ua institucion qu’a dia d’aué ei considerada en aguesti àmbits, e damb toti es respèctes, coma un ajuntament gran en lòc de coma un govèrn autonòm.

Aguesta ei ua consideracion que ja nèish decades endarrèr.

En prumèr lòc damb era negativa des institucions catalanes de reconéisher ath Conselh Generau Provisionau en 1979, maugrat eth compromís deth president Tarradelles. Ad açò se i higec eth procès de comarcalizacion de 1987, prèvi ara Lei d’Aran que demorèc coma les didia 10 longui ans a aprovar-se, ua comarcalizacion que se ratificaue en 2003 damb era Lei d’organizacion Comarcau e qu’a demorat en imaginari collectiu de Catalunya quan se referís ara Val d’Aran.

Aran ei considerada coma ua comarca mès laguens deth marc legau, e digui açò sense volontat de mensprètz ad aguest tèrme, mès se revèle ua incoeréncia importanta s’ath temps analizam aquerò qu’autan era Lei de Regim Especiau de 1990 e 2015 e er Estatut de 2006 exprèssen. S’era Val d’Aran ei un territòri singular, perqué ei tractat administrativament coma era resta de territòris? Èm entre toti capables d’esmendar aguesta qüestion? Eth govèrn d’Aran pense que òc, e per aquerò volem modificar eth marc legau que mos afècte.

E ac volem hèr dera man deth govèrn de Catalunya e damb eth supòrt d’aguesta cramba, ena que i depositam tanben era nòsta confiança e qu’ei entà Aran era garant de qu’es sòns drets seran respectadi. Creiguem fèrmament enes valors dera democràcia e, sense cap dubte, auem era volontat de transformar era realitat des aranesi e araneses, de neishement o d’adopcion, entà bastir ua societat fòrta, coesionada e sostenibla, a on es nòstes arraïcs siguen tan fòrtes que permeten qu’es nòstes ales mos impulsen non sonque a nosati, se non a toti es qu’auem ath torn.

Seguremants non ac haram tot ben, era realitat ei dura e complèxa, mès auem era fèrma conviccion de qu’èm en camin corrècte.

Les conviccions són esperances, deia Bertol Brech. I és ben cert. La nostra convicció, diputats i diputades, és ferma i decidida, i els hi demano que ens estenin la mà en aquest camí. I els demano també que ho facin pensant en l’Aran i en la seva gent. Pot ser que per alguns de vostés avui aquesta compareixença hagi estat un punt més de l’orde del dia, però per l’Aran és molt més que això. Tinguin present que l’Aran ha vingut a aquest Parlament per quedar-se.

Per això vull acabar la meva intervenció fent-los un prec: que no utilitzin l’Aran i el seu autogovern com a recurs en la legítima confrontació política que mantenen entre aquestes quatre parets. Canvïin la mirada sobre nosaltres i ajudi’ns a avançar, parlin de l’Aran pensant en l’Aran i en la seva gent. Crec que si fan un esforç per comprendre la complexitat de la nostra història i de la nostra política sense reduir-ho a posicionaments binaris i excloents veuran que tenen avui l’oportunitat per a iniciar un camí  apassionant que ens apropi més els uns als altres i ens ajudi a afrontar un present i un futur incerts. L’Aran confia en vostés.

Moltes gràcies diputades i diputats.