Era poblacion d’ossi en Pirenèu arribe as 76 exemplars

Eth Grop de Seguiment Transfonterèr der Os Ròi en Pirenèu, deth quau forme part eth Conselh Generau d’Aran, a amiat a tèrme un balanç des actuacions de seguiment d’aguesta espècia en 2022 en Aran, Catalunya, França, Andòrra, Aragon e Navarra
En Aran e Catalunya, eth nombre d’ossi detectadi er an passat siguec de 38, entre eri 6 cadèths, hilhs de 4 femelhes

Eth Grop de Seguiment Transfonterèr der Os Ròi enes Pirenèus (GSTOP) a hèt eth balanç annau dera poblacion d’os ròi de 2022 e des accions de seguiment e conservacion amiades a tèrme pendent eth passat exercici. Eth Grop de Seguiment ei format per representants deth Conselh Generau d’Aran, eth Departament d’Accion Climatica, Alimentacion e Agenda Rurau, eth Còs d’Agents Ruraus, es govèrns d’Andòrra e França, Aragon e Navarra.

Pendent 2022 s’a comptabilizat ua poblacion de 76 exemplars d’os en Pirenèu. Aguesta chifra correspon ath nombre minim d’ossi detectadi en un an determinat e se revise annauments. Atau madeish, gràcies as donades obtengudes en 2022, se constate qu’eth nombre d’ossi d’ans anteriors a creishut: en 2020 se passèc de 68 a 69 exemplars e en 2021 de 70 a 74.

Per çò que hè ath sèxe dera poblacion identificada e comptabilizada en 2022, i a 39 femelhes e 35 mascles (mès dus exemplars de sèxe non identificat). Des 76 exemplars, 39 (51,5%) son adults, 24 (31,5%) son subadults e 13 (17%) son cadèths der an. Des 13 cadèths, i a 6 femelhes, 5 mascles e 2 de sèxe non identificat.

Er airau geografic de preséncia der os ròi enes Pirenèus compren ua superfícia de 5.700 km2 (800 mens qu’en 2021 e 2.500 mens qu’en an 2020). Aguesta reduccion ei pr’amor que non i a exemplars damb seguiment satellitau.

Ua chifra importanta de reproduccions e neishements

Per çò que hè ath nombre de neishements, s’an enregistrat en totau 13 naues cries de ueit femelhes diferentes. Se tracte dera tresau chifra mès nauta enregistrada, dempús de 2020 e 2021 (damb 9 reproduccions). Es femelhes que s’an reprodusit son:

Bambou (damb 2 cadèths) ena Val d’Aran
Aran (2) tanben ena Val d’Aran
Boavi (1) en naut Pallars Sobirà
Plume (1) en Pallars Sobirà e França
Callisto (1) en França
Gaia (2) en França
Reglisse (2) en França
New18-11 (2) en França

Era darrèra femelha ei eth prumèr còp que se reprodusís. Atau madeish, sies mascles diferents an auut cadèths, causa que represente que comence a produsir-se un important escambi d’informacion genetica entre es individus reproductors dera poblacion.

Entre 1996 e 2022 an neishut un totau de 128 cries de 71 ventrades. Per çò que hè a exemplars que se dan per mòrts o desapareishudi pendent 2022, era chifra ei de 6. En aguest recompde de baishes se comptabilizen es exemplars des quaus i a evidéncia dera mòrt o ben non s’a cap indici dempús de dus ans.

Des 16 cadèths neishudi en 2021, 11 (68,75%) an suberviscut ath prumèr an e an estat detectadi pendent 2022.

Seguiment en Catalonha e Aran

Per çò que hè ath seguiment dera espècia en Aran e Catalunya, pendent 2022 s’an remassat 1.146 indicis d’os que corresponen a 770 contactes diferenti. Es donades mès importantes son es mòstres de peus (440), eth fototrampeig (413) e es excrements remassadi (170). Tanben s’an amiat a tèrme 37 observacions. En tot eth Pirenèu s’an detectat un totau 2.584 indicis o rastres.

Ath delà, s’an analisat enes laboratòris dera Facultat de Veterinària dera Universitat Autonòma de Barcelona e eth laboratòri francés Antagène mès de 760 mòstres entara identificacion genetica.

S’an detectat 38 exemplars d’os ròi ena Val d’Aran, Pallars Sobirà e Alta Ribagorça. Encara s’a constància des femelhes Carmelita e Bambou, neishudes enes ans 2002 e 2007, respectivament, e d’autes femelhes mès joenes. Ath delà, se confirme era preséncia de tres mascles ena Alta Ribagorça: Sardo, New20-03 e New20-02.

Atau, eth recompde finau dera part catalana e aranesa ei de 21 adults, 11 subadults e 6 cadèths der an, damb 20 mascles, 17 femelhes e 1 cadèth de sèxe qu’encara non s’a podut determinat.

Eth GSTOP acordèc hèr un cambi de nomenclatura des ossi, pr’amor qu’actuaument i a molti animaus qu’an dus còdis de laboratòri e açò compòrte confusions. A compdar d’ara, toti es exemplars que formen part o an format part dera poblacion pirenenca actuau der an 1996 ençà an un còdi format per ua letra (M, F o D, mascle, femelha o desconeishut) e un numerò de tres chifres, segontes era sua edat e antiquitat. Per exemple, era femelha Ziva, era prumèra ossa liberada en 1996, ei F001 e un cadèth mascle neishut en 2020 e M138.