Pica baptismal

Era glèisa de Sant Andrèu de Casau qu’ei un bon exemple d’ua des caracteristiques deth patrimòni eclesiastic aranés: era simultaneïtat de diuèrsi estils artistics en ua madeisha bastenda.

Eth batiader, de marme gris, ei un magnific exemplar d’iconografia romanica, damb un mercat contengut simbolic: ena superfície exteriora deth cup i a tot un discurs cristian que se servís dera simbologia des peishi, entre d’autes, entà parlar-mos dera regeneracion e era immortalitat dera anima a trauèrs deth sagrament deth baptisme.

Un aute component romanicogotic dera glèisa de Sant Andrèu ei eth Crist Crucificat esculpit, que trapam encastrat ena part superiora dera portada d’entrada e era Mair de Diu damb eth mainatge ena hauda, datada ena dusau meitat deth sègle XIII, en talha de husta. Pr’amor d’ua recenta restauracion s’a podut recuperar integrament era policromia originau dera pèça.

Era rèsta dera bastenda, com auem auançat, incorpòre elements de diuèrses procedéncies istoriques; atau, i trapam era portada d’accès de configuracion gotica (sègle XV), era tor campanau, erigida pendent eth sègle XVIII, com era màger part des campanaus aranesi; e sustot, ua magnifica colleccion escultorica qu’includís ath delà dera magnifica casulha e dera crotz processionau deth s. XVI, beròis exemplars der imaginari religiós des sègles XVII e XVIII.