Vielha, 28 de juliol de 2017.- La Universitat de Lleida en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ha organitzat del 24 al 28 de juliol a l’alberg Era Garona de Salardú el curs “Les aigües termals i mineromedicinals dels Pirineus centrals: aplicacions terapèutiques”.

L’objectiu principal del curs ha estat presentar els conceptes i les eines per estudiar l’origen, el funcionament i les aplicacions lúdiques i terapèutiques de les aigües termals i mineromedicinals. Descrivint els processos que intervenen en l’origen i en la composició fisicoquímica de les aigües termals i mineromedicinals, així com la seva explotació adient, per assegurar en el temps la preservació del recurs i la constància de les característiques fisicoquímiques.

El curs s’ha orientat a estudiants i professionals de disciplines naturalistes, d’enginyeria, de gestió de recursos naturals, d’aplicacions terapèutiques de les aigües termals i mineromedicinals, gestors turístics i ambientals, gestors de balnearis i spa, fisioteràpia, Treball Social i Infermeria, i a tots aquells encuriosits per gaudir de la natura.

El model de funcionament hidrogeològic és idèntic en tots els sistemes termals de la Val d’Aran. L’aigua s’infiltra a cotes superiors als 2.000 metres (cotes determinades a partir dels percentatges de O18 i deuteri del fluid termal)  i s’infiltra, molt lentament, a través de les fractures presents al massís de granodiorites  fins a profunditats  estimades entre 2.500 m. i els 4.000 m. on es desenvolupa el jaciment geotèrmic i les seves aigües presenten una temperatura i una composició física i química característica de cada sistema. La temperatura de l’aigua termal al jaciment geotèrmic oscil·la entre 70º C. I els 110º C. La presència de grans fractures facilita l’ascens ràpid de l’aigua termal vers a la superfície donant lloc a les deus termals que es situen als marges dels fons de les valls fluvials. La temperatura d’emergència dels fluids termals a les deus és en funció de la seva velocitat d’ascens i de la seva barreja amb aigües fredes superficials. Així, podem trobar temperatures d’emergència natural compreses entre els 29ºC. i els 50ºC.

L’edat de les aigües termals és dels voltants dels 11.700 anys.

Els romans ja van iniciar l’explotació i utilització terapèutica de gairebé la totalitat de les surgències  termals dels Pirineus.

Les surgències dels banhs de Tredòs es situen a la cota 1.790 m. essent el balneari més alta d’Europa. Les seves aigües són indicades pel tractament d’afeccions dermatològiques (les sulfobacteries presents a les seves aigües afavoreixen els sistemes de defensa de la pell), així com, pel tractament de les articulacions i de les vies respiratòries.

Els banhs d’Arties són, actualment, unes instal·lacions d’ús lúdic que es situen prop de l’antic balneari en ruïnes. Podem  observar en les seves aigües una gran proliferació de plàncton termal motiu pel qual són molt indicades per les afeccions dermatològiques i també pel tractament a problemes de les articulacions.

Les deus termals de Les vénen sent utilitzades pels romans als segles III i IV. Varen ser visitades per Pompeu i s’han trobat inscripcions d’agraïment a la Deessa Lex. Després d’una llarga letargia varen ser rehabilitades al segle XIX. Actualment, s’ha construït un centre termal modern, la Baronia de Les, on es capten aigües a 300 metres de profunditat amb una temperatura de 30º C.  i amb  elevats continguts en sílice i sulfhídric. Les aigües han estat declarades minero – medicinals i les seves indicacions terapèutiques són el reumatisme, l’artrosi, l’artritis, problemes dermatològics, del sistema de circulació i les vies respiratòries.