• Eth torisme internacionau impulse eth creishement dera activitat toristica, damb França coma principau mercat emissor, e es dades de seteme confirmen ua tendéncia favorabla ara desestacionalizacion.

Era Val d’Aran a barrat er ostiu de 2026 damb ua evolucion positiva dera activitat toristica. Segontes es dades dera plataforma SIM’s de telefonia mobila d’Orange, facilitades peth Conselh Genearau d’Aran a trauès de Torisme Val d’Aran, entre er 1 de junh e eth 13 de seteme s’an registrat 616.020 pernoctacions, çò que represente un increment deth 6,56 % respècte deth madeish periòde de 2025 e un aument de 37.920 pernoctacions.

Eth mercat internacionau, principau motor deth creishement

Eth torisme internacionau a passat de 156.230 pernoctacions en 2025 a 183.360 en 2026. Laguens d’aguest mercat, França se consolide coma eth principau mercat emissor, autant peth volum coma peth creishement, damb 122.271 pernoctacions e un aument deth 28,92 %.

Tanben an registrat ua evolucion positiva es Païsi Baishi, damb un creishement deth 50,30 %, e Àustria, damb un 73,90 %. China aumente un 38,63 %. Per contra, es Estats Units an experimentat un descens moderat deth 6,18 %, mentre qu’es mercats de Romania, Israèl e Marròc presenten descensi superiors ath 40 %.

Aguest comportament met de manifèst ua tendéncia cap a ua màger internacionalizacion e diversificacion dera demana toristica dera Val d’Aran, ath madeish temps que daurís naues oportunitats entà refotilhar era promocion en aqueri mercats que presenten ua evolucion mès dinamica.

En aquerò que hè ath mercat nacionau, Barcelona contunhe en prumèr lòc de procedéncia, damb mès deth 35 % deth totau nacionau, maugrat registrar un descens deth 6,4 %. Madrid redusís tanben era sua preséncia, damb un 3,52 % mens de visitants. Lhèida, Valéncia, Donostia e Saragossa mantien uns nivèus similars as der an anterior.

Junhsèga concentre ua part importanta der increment

Junhsèga a estat eth mes damb un increment mès destacat, damb 197.390 pernoctacions, 24.300 mès qu’en 2025, çò que represente un creishement deth 14,04 %. Aguest aument concentre aproximativament eth 64 % deth creishement totau registrat pendent era sason.

Eth fòrt aument deth mercat internacionau pendent aguest mes a contribuït de manèra significativa ad aguest resultat. Ath delà, er increment dera afluéncia en junhsèga s’inscriu ena estratègia de promocion toristica e de desestacionalizacion impulsada peth Conselh Generau d’Aran, entre d’autes accions, a trauès deth patrocini d’eveniments esportius.

Agost seguís coma principau mes d’afléncia de toristes, damb 284.170 pernoctacions, un 3,59 % mès qu’en 2025. Ath madeish temps, es prumèrs tretze dies de seteme an registrat 35.410 pernoctacions, un 6,43 % mès qu’en madeish periòde der an anterior. En cas deth mercat internacionau, er aument en seteme arribe ath 25,89 %.

Es dades d’ocupacion otelèra der ostiu de 2026 mòstren ua evolucion globau positiva, damb ua melhora clara a compdar deth mes de junhsèga.

En junh, era ocupacion siguec deth 49,86 %, mentre qu’en junhsèga arribèc ath 63,80 %, damb un creishement interannau deth 6,58 %. En agost, era ocupacion se situèc en 78,23 %, era valor mès nauta dera sèria disponibla entad aguest mes.

Es prumèrs tretze dies de seteme an registrat ua ocupacion deth 63,44 %, deuant deth 47,23 % deth madeish periòde de 2025, çò que supause un aument deth 34,32 %.

Per zònes, eth Miei Aran experimente un leugèr creishement d’ath torn deth 4 % respècte de 2025, eth Baish Aran aumente un 10 %, mentre qu’en Naut Aran s’a registrat ua disminucion d’ath torn der 11 %, sustot condicionada pes dades deth mes de junh.

Es campings registren nivèus elevadi d’ocupacion

Era ocupacion des campings a estat tanben positiva pendent es mesi centraus der ostiu. En agost, es bungalows an artenhut ua ocupacion deth 82,65 %, mentre qu’es zònes d’acampada an arribat ath 73,58 %. Respècte de 2025, açò represente un aument deth 11 % e deth 10 %, respectivament.

En junhsèga, era ocupacion des bungalows siguec deth 63,90 %, un 21 % superiora ara der an anterior. En zònes d’acampada, era ocupacion se mantenguec en nivèus similars, damb un 49,12 %.

Mès excursionistes, sustot internacionaus

Era afluéncia d’excursionistes tanben a aumentat pendent eth periòde comprenut entre er 1 de junh e eth 13 de seteme. En 2026 s’an registrat 379.300 excursionistes, deuant des 244.810 der an anterior.

Eth creishement se concentre en mercat internacionau, damb 262.620 excursionistes, un 20,01 % mès qu’en 2025. Es excursionistes francesi representen eth 83,26 % deth totau d’excursionistes internacionaus.

Eth dia de màger afluéncia d’excursionistes ena Val d’Aran siguec eth 18 d’agost, damb un totau de 6.668 persones.

Era tecnologia, ath servici dera gestion des espaci naturaus

Pendent er ostiu, es sensors installadi en diuèrsi espaci naturaus dera Val d’Aran an permetut dispausar de dades sus era afluéncia de persones, veïculs e bicicletes. Aguesta informacion permet analisar es fluxes de visitants, identificar es punts e moments de mès concentracion e melhorar era gestion des espacis naturaus.

Es dades deth periòde entre er 1 de junh e eth 13 de seteme mòstren ua reduccion generau deth transit de veïculs en diuèrsi punts, encara que quauqui resultats son condicionadi pes mesures de regulacion aplicades.

En Varradòs, es registres de veïculs an passat de 15.571 en 2025 a 8.111 en 2026, un descens deth 47,91 %, en relacion damb era regulacion der accès motorizat implementada pendent er ostiu.

En aquerò que hè ara Transgarona, es sensors de Bèussa e Aubèrt confirmen ua utilizacion significativa der itinerari autant a pè coma en bicicleta, damb 5.555 registres de bicicletes e 40.603 de persones a pè pendent eth periòde analisat.

Eth Conselhèr de Torisme, Josep Canut destaque “es dades der ostiu de 2026 reflectissen ua evolucion favorabla dera activitat toristica, damb un increment deth volum de pernoctacions, ua major preséncia deth mercat internacionau e ua evolucion positiva enes prumèrs dies de seteme”.

“Aguestes dades permeten trabalhar ena diversificacion des mercats, era fidelizacion deth torisme nacionau e era desestacionalizacion dera activitat, ath madeish temps que se refòrce era gestion sostenibla des espacis naturaus e er equilibri entre era activitat toristica e era conservacion deth territòri”.

Vielha, 18 de seteme de 2026