Es hèstes deth huec, es Haros dera Val d’Aran mèrquen er inici dera sason toristica d’ostiu.
Es Halhes en Catalonha, Haro o Taro ena Val d’Aran o Brandons en França, son es manifestacions de huec que hèn part des Hèstes deth Huec deth Solstici d’Ostiu enes Pirenèus qu’en deseme deth 2015 sigueren declarades Auviatge Immateriau dera Umanitat pera Unesco.

Eth calendari impulsat pera Associació Cultural de Municipis Fallaires i Entitats Municipals des Pireneus e eth conjunt de pòbles que hèn part deth listat der Auviatge dera Umanitat e realizat pera Catedra d’Educacion e Auviatge Immateriau des Pirenèus dera UdL, damb eth supòrt dera Deputacion de Lhèida, rebat eth nòm exacte dera hèsta en cada lòc, es oraris e es vies d’informacion.
Era proclamacion coma Auviatge dera Umanitat des Hèstes deth Huec a supausat un important increment de toristes, encara qu’era chifra non ei pas facil de compdar. Era prevision d’aucupacion otelèra en Pirenèu se place entre eth 80 e 100% pendent es halhes.

En çò que tanh as hèstes dera Val d’Aran, era conselhèra de Torisme e Desvolopament Economic d’Aran, Anna Díaz, arrebrembe que se tracte de dues hèstes fòrça ancianes e arraïtzades ena Val d’Aran. Antigaments se celebrauen eth toti es pòbles mès sonque Les e Arties les an mantengudes. Ei ua tradicion fòrça sharmanta e populara a on s’impliquen toti es vesins deth pòble e tanben es visitants que se tròben ena Val d’Aran en aguestes dates, donques son un gran atractiu culturau e toristic.

Era Crèma deth Haro de Les

Se celèbre eth 23 de junh, hestivitat de Sant Joan e supause er inici des hèstes patronaus dera localitat. Pendent era velhada se creme un tronc d’auet, eth Haro.

Eth scenari deth rituau ei era Plaça deth Haro, a on, tas 10 dera net arribe era procession en ritme des dances tradicionaus d’Es Corbilhuèrs de Les. Dempús dera benediccion e alugada deth Haro se li cale huec e se procedís ara crèma des halhes, ua sòrta de halhes fabricades damb pela de cirerèr que se hèn virar en tot descríuer cercles e simulant era luta entà purificar e cremar es maus esperits. Era ceremònia finalize damb un balh ath torn deth Haro alugat, ath temps qu’ena plaça se servís eth “vin caud”, vin caud damb sucre, rom e fruta que se pren ath costat dera tradicionau còca de Sant Joan.

Uns dies mès tard, eth 29 de junh, hestivitat de Sant Pere, debane era “Quilha deth Haro”, ei a díder, era plantada deth nau Haro. Es nòvis an er aunor de distingir-le damb ua corona de flors, entà demanar fecunditat. Aguest arbe presidís era plaça de Les pendent un an, enquia ua auta net de Sant Joan.

Atau madeish, eth dusau dissabte de mai eth pòble celèbre era “Shasclada” moment magic en qué se li clauen es cunhes ar arbe e se convertís en sagrat. Cau soslinhar qu’eth suslhèuament deth Haro s’amie a tèrme damb era madeisha tecniciana qu’emplegaue er òme primitiu entà redreçar es menhirs: se lhèue des deth tèrra e a base de fòrça e sostier-lo se guanhen grads de nautor enquia que fin finau se plante e se claue.

Era Crèma deth Taro d’Arties

Enta Sant Joan se celèbre tanben en Arties era arribada deth solstici d’estiu damb era crèma d’un tronc d’auet, en tot coïncidir damb er inici des hèstes majors dera localitat. Aguesta celebracion mercaue tanben eth moment en qué es pagesi començauen a pujar as animaus as pastures mès nautes des montanhes.

Un mes abantes dera hèsta, ua expedicion d’òmes deth pòble ges a cercar eth Taro, lo carguen e transpòrten entath pòble e lo preparen entara sua crèma. Arribat eth dia, se li cale huec e se rosigue per carrèrs e places d’Arties, acompanhat de musica e des crits des assistents, en un recorregut que s’alongue enquia nautes ores dera maitiada e qu’acabe deuant era casa deth baile, a on se dèishe totauments carbonizat. Segontes era tradicion, es cendres deth Taro protegissen, purifiquen e fertilizen, donques en tot escampar-les per tot eth pòble aluenhen es maus esperits.

CALENDARI DES HÈSTES DETH HUEC

17 de junh. Durro (Alta Ribagorça), la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Brandons a França: Loras de Varossa e Mairenha.

18 de junh. Ilhèu [brandon] (França).

23 de junh. Alins (Pallars Sobirà), Arties Hèsta deth Taro (Val d’Aran), Boí (Alta Ribagorça), Casós (Alta Ribagorça), Isil (Pallars Sobirà), Les Hesta der Haro (Val d’Aran), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Vilaller (Alta Ribagorça), les Paüls (Ribagorça aragonesa), Montanui (Ribagorça aragonesa), Saünc (Ribagorça aragonesa), San Chuan de Plan (Sobrarbe), Suïls (Ribagorça aragonesa), Villarrué (Ribagorça aragonesa), Andorra la Vella, Escaldes Engordany (Andorra), Sant Julià de Lòria (Andorra). Brandons a França: Judèth de Luishon, Siradan.

24 de junh. Senet (Alta Ribagorça), Bonansa (Ribagorça aragonesa), Bagà [Fia-Faia] (Berguedà). Brandons a França: Banhèras de Luishon, Creishèths, Harrèra, Gembria, Isaort, Senta Maria, Sarp, Salas e Pratvièlh, Sòst, Trobath.

30 de junh. Castanesa (Ribagorça aragonesa), Maulion de Varossa [brandon] (França).

1 de junhsèga. Barruera (Alta Ribagorça). Brandons a França: Antishan, Esbarèish.

7 de junhsèga. Erill la Vall (Alta Ribagorça).

8 de junhsèga. Aneto (Ribagorça aragonesa). Brandons a França: Casarilh, Mostajon, Òu.

14 de junhsèga. Taüll (Alta Ribagorça).

22 de junhsèga. Llesp (Alta Ribagorça).

4 d’agost. Sent Avantin [brandon] (França).