Era poblacion d’os en Pirenèu arribe a 83 exemplars en 2023

  • Eth Grop de Seguiment Transfonterèr der Os Ròi en Pirenèu, deth quau forme part eth Conselh Generau d’Aran, a amiat a tèrme un balanç des actuacions de seguiment d’aguesta espècia en 2023 en Aran, Catalunya, França, Andòrra, Aragon e Navarra

  • En Aran e Catalunya, eth nombre d’ossi detectadi er an passat siguec de 41, 23 exemplars adults, 10 subadults e 8 cadèths

Eth Grop de Seguiment Transfonterèr der Os Ròi enes Pirenèus (GSTOP) a hèt eth balanç annau dera poblacion d’os ròi de 2023 e des accions de seguiment e conservacion amiades a tèrme pendent eth passat exercici. Eth Grop de Seguiment ei format per representants deth Conselh Generau d’Aran, eth Departament d’Accion Climatica, Alimentacion e Agenda Rurau, eth Còs d’Agents Ruraus, es govèrns d’Andòrra, França, Aragon e Navarra.

En 2023, en conjunt deth Pirenèus, s’an detectat 83 exemplars d’os. Aguesta chifra correspon ath nombre minim d’ossi detectadi en un an e se revise annaument. Se tracte de 37 femelhes, 40 mascles e 6 individus de sèxe non identificat. D’aguesti, 43 son adults potenciaument reproductors (26 femelhes e 17 mascles), 24 subadults e 16 cries. Segontes es calculs elaboradi peth Grop de Seguiment Transfronterèr der Os Ròi en Pirenèu, s’estime qu’era taxa mieja de creishement annau dera poblacion d’os enes darrèri quate ans a estat deth 10,94%.

Per çò que hè a exemplars que se dan per mòrts o desapareishudi pendent 2023, era chifra ei de 7 (3 adults e 4 subadults). En aguest recompde de baishes, se comptabilizen es exemplars des quaus s’a evidéncia era mòrt o ben non s’a auut cap indici de hè dus ans ençà.

Atau madeish, eth 83 ei eth nombre minim d’ossi detectadi, mès damb metòdes estadistics s’estime qu’eth nombre d’ossi ei 86, damb un rang entre 82 e 92.

Atau madeish, er airau de distribucion totau s’estime en uns 7.100 km2, hèt que supause un augment de 1.700 km2 respècte ath 2022 e de 600 km2 respècte a 2021. S’esten ath long de 230 km d’èst a oèst, des deth sud-èst deth departament francés des Pirenèus Orientaus enquiath nòrd-èst de Navarra. Aguest aument dera superfícia es degut, principaument, a diuèrsi movements de dispersion d’ossi mascles subadults, en particular enes extrèms oèst, èst e sud  der airau de distribucion. Des de 1996, era tendéncia generau dera mesura der airau de distribucion a estat d’aument continuat, causa que se reflectís ampliament ena tendéncia demografica dera poblacion.

Eth seguiment poblacionau der os se fonamente en dues metodologies de recerca d’indicis de preséncia d’exemplars: era prumèra oportunista (damnatges, observacions, peades, rastres, excrements) e era dusau sistematica (operacions programades). En 2023, s’an confirmat 1.731 indicis de preséncia en França (mòstres de peus: 33%, fòtos e videos automatics: 24%, predacions sus animaus domestics o brinhons: 21%, excrements: 12%, peades e rastres: 5%, observacions visuaus: 4%), 1.175 en Espanha (mòstres de peus: 45%, fòtos e videos automatics: 37%, observacions visuaus: 6%, excrements: 4%, predacions 4%, d’auti tipes: 4%) e 11 indicis en Andòrra.

41 exemplars en Pirenèu catalan

En Catalonha e Aran se dispause de 281 trapadères sistematiques (camèras fotografiques e trapadères de peu) entà detectar era preséncia d’ossi, repartides en 103 quadricules 4×4 km e 12 quadricules 8×8 km. Pendent 2023 s’an realizat 1.999 revisions des trapadères sistematiques, des quaus 1.562 sigueren negatives (78,14%) e 437 positives (21,86%).

En Pirenèu catalan, damb toti es metòdes de seguiment combinadi, s’an remassat 674 contactes d’os ròi (437 sistematics e 237 oportunistes). Cada contacte pòt generar un o mès indicis d’os (1.107 en totau en 2023). En totau s’an remassat 502 mòstres de peu e s’an realizat 384 fotografies o videos damb camères automatiques. Tanben s’an remassat donades de consumicion d’aliments (7), predacions (43), excrements (46), observacions (66), rastres e peades (34) e d’autes (7).

Toti aguesti metòdes an servit entà identificar ua poblacion de 41 exemplars aguest 2023 en Aran e es comarques deth Pallars Sobirà, Pallars Jussà e era Alta Ribagorça. Se tracte de 23 exemplars adults, 10 subadults e 8 cadèths, des quaus 21 son mascles e 15 femelhes.

Comments are closed.